LLEGIR EN CASTELLÀ
Una sentència ha condemnat la Conselleria de Sanitat ja Ribera Salut a indemnitzar la vídua i el fill d'un home, de 74 anys, que no va rebre tractament adequat per la cirrosi que patia. La secció segona de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha rebaixat la indemnització de 149.000 euros, que sol·licitaven inicialment els familiars, a 10.000 euros per a la vídua i 5.000 per al fill del difunt.
L'home, fumador de 30 cigarrets diaris, patia diverses afeccions. Amb malaltia renal crònica, a finals del 2017, va ser ingressat per un accident cardiovascular. El gener del 2019 va anar a urgències i se li va fer una ecografia. “És en aquest moment quan per primera vegada se li comunica a la família que el pacient presentava una cirrosi hepàtica de llarga durada”, indica la sentència. Després d'un mes i mig ingressat, l'home va morir.
Els familiars van reclamar una indemnització per la “negligència” que, al seu parer, es va cometre a l'Hospital de la Ribera pel “retard del diagnòstic de la cirrosi hepàtica”. L'informe pericial encarregat per la vídua i el fill afirma: “No sabem què hagués passat si s'hagués actuat de manera diligent; però és evident que en actuar així se li va negar qualsevol tipus de possibilitat terapèutica: és una evident pèrdua d'oportunitat”.
Es tracta, segons els familiars, d'una “clara actuació defectuosa” de l'Hospital de la Ribera, en mans del grup privat Ribera Salut fins al 2018. De fet, l'empresa sanitària figura com a codemandada. El “clar” retard terapèutic, al·leguen la vídua i el fill del finat, va donar peu a un empitjorament “de forma contundent” del pronòstic final. “Si s'hagués actuat correctament”, argumentaven, “hauria tingut un cert percentatge de supervivència”.
L'actuació de l'hospital, en definitiva, va impedir que rebés tractament per evitar el dolor i va causar el pacient “patiment”, segons els seus familiars.
Tots els informes mèdics que figuren en el procediment, detalla la sentència, admeten que en un TAC realitzat el 2017 “s'apreciava un fetge amb contorns nodulars i atròfia del segment IV com a signes d'hepatopatia crònica i colecistopatia crònica”. Tot i això, afegeix la sentència, “aquestes dades van passar desapercebudes per diversos facultatius que van avaluar el pacient entre l'agost del 2017 i el gener del 2019”.
La sentència, que no és ferma, conclou que “es va haver de procedir a la pràctica de l'ecografia indicada a l'informe del TAC d'agost de 2017 que hagués permès un diagnòstic més precís i si de cas hagués propiciat un seguiment pel servei d'hepatologia”. Descartat el trasplantament, segons admeten tots els pèrits de la causa, “s'hauria hagut d'establir un seguiment periòdic” de la cirrosi que “hagués permès el tractament de les complicacions amb promptitud i assegurat el menor patiment possible del pacient”.
“La manca de proves complementàries a partir de l'agost del 2017 i, en conseqüència, la manca de seguiment pel servei mèdic especialitzat en malalties hepàtiques va provocar una pèrdua d'oportunitat”, que la decisió del TSJ-CV vincula a la “ manca d'informació al pacient de l'hepatopatia observada al TAC”.