El Consell de la Joventut de València (CJV) ha presentat un manifest davant l’Ajuntament de València juntament amb l’Assemblea de Representants Estudiantils de la Universitat de València (AGE-UV) i la Delegació d’Estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la finalitat de denunciar l’escalada de preus del lloguer a València i la negativa de l’executiu de l’alcaldessa María José Catalá per a declarar la ciutat zona tensada.
“Emancipar-se de la llar familiar és més un somni de pel·lícula que una realitat”, destaca el manifest, i apunta al fet que el dret a un habitatge digne recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola es vulnera en la capital valenciana.
Segons el CJV, solament 1 de cada 10 joves té capacitat econòmica de “llogar un pis, compartir habitació o heretar un habitatge”. El mes de gener del 2024, l’Observatori d’Emancipació va publicar un informe en què reflectia que el 15,5% de les persones joves de la Comunitat Valenciana havien pogut independitzar-se, taxa que se situa nou dècimes per davall de la xifra espanyola. Afig que una persona ha de destinar el 91,7% del seu salari per a llogar un habitatge en solitari, mentre que, si vol compartir amb més companys, la renda mitjana arribaria al 37,8% del seu salari.
“Proposem la creació d’una comissió específica de l’Ajuntament de València, encarregada de fer seguiment d’aquesta problemàtica i plantejar solucions útils que partisquen del diàleg entre representants municipals i el teixit associatiu de la ciutat”, subratllen en el text.
Els membres de les entitats asseguren que “l’acumulació de pisos i especulació urbanística per part de diversos fons voltor, una regulació laxa dels apartaments turístics i l’escassa oferta pública d’habitatge” han ocasionat l’augment de les rendes, que superen els “1.200 euros de mitjana, cinc vegades per damunt de l’augment dels salaris”.
Continuant en aquesta línia, admeten que aspectes com els “salaris baixos, l’atur estructural del 30% i l’elevada temporalitat i parcialitat en l’ocupació” generen que els més joves es convertisquen en un dels sectors més “precaritzat” de la població.
Preus en la capital
Tal com mostra el portal immobiliari Idealista, el preu per metre quadrat de la ciutat ascendeix a 11,6 euros per metre quadrat el mes d’abril, cosa que suposa un 19,1% més que fa un any, i una variació mensual d’un 3,3% més respecte de març del 2024 .
No obstant això, en el portal Fotocasa, el preu per metre quadrat ascendeix fins a 14 euros. A més, hi ha un registre del preu del lloguer per habitacions: l’import base d’un estudi o una habitació seria de 1.052 euros; el de dos estaria al voltant de 1.399 euros; el de tres, cap a 1.443; més de tres incrementaria fins a 1.548. Segons Europa Press, València se situa prop del 7% de tornar a marcar el seu preu màxim després de 17 anys de la crisi immobiliària de la bambolla.
Peticions a l’Ajuntament de València
Entre les demandes que recull l’escrit plantegen que l’Ajuntament de València té l’autoritat de regular els apartaments turístics i “limitar la seua expansió desmesurada, la localització i perseguir pràctiques il·legals”. A més, insisteixen en la importància d’augmentar la xarxa pública d’habitatge municipal, desincentivar l’acumulació dels pisos buits, així com gestionar els retards en les llistes d’Aumsa, empresa pública dependent de l’Ajuntament, amb la finalitat d’atorgar contractes de lloguer assequible a la joventut.
Així mateix, destaquen que la formació dels més joves en matèria d’emancipació seria essencial per a mantindre’ls informats davant possibles vulneracions dels seus drets i afigen que les ajudes municipals al lloguer són eficaces, però no solucionen un problema estructural com és l’especulació urbanística.
Amb això, insten l’Ajuntament de València a obrir un espai de debat i consens en què puguen participar i aportar polítiques resolutives en matèria d’habitatge: “Totes aquestes propostes han de poder expressar-se i debatre’s en el Consell Social de la Ciutat, del qual el Consell de la Joventut de València ha de formar part, sense més demora”.
L’accés a l’habitatge es desenvolupa en la Llei 12/2023, de 24 de maig, així com en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, de la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.