El president dels constructors valencians va rebre 1,3 milions en un aval “sense viabilitat econòmica” quan era directiu de la rescatada SGR

El president de la Federació Valenciana d’Empresaris de la Construcció (Fevec), Francisco Zamora, va rebre 1,3 milions en un aval de la fallida Societat de Garantia Recíproca el 2008 per a la seua empresa Urbana Prozam SL quan era membre del consell d’administració d’aquesta, segons l’informe d’auditoria forense a què va ser sotmesa l’entitat que el 2016 va ser rescatada amb 200 milions d’euros de diners públics. Els auditors conclouen que l’operació es va aprovar “sense motius econòmics” i consideren que Zamora va incórrer en un “conflicte d’interessos directe”.

Zamora, en l’actualitat també membre de la direcció de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), va vendre la seua participació en la promotora d’habitatges el 2009, just un any després de rebre l’aval que va permetre a la societat aconseguir liquiditat quan la crisi econòmica del 2008 havia començat a tombar empreses del sector de la construcció. Urbana Prozam es va beneficiar d’altres avals de l’SGR per 2,2 milions més, també plagats d’irregularitats, segons l’auditoria a què ha tingut accés en exclusiva eldiario.es.

Urbana Prozam SL va entrar en concurs de creditors el 2015 i ha deixat un crebant important en l’SGR. L’entitat, rescatada amb 200 milions d’euros el 2016 i rebatejada com a Afín SGR, va fer fallida per aquesta mena d’avals que, quan els bancs els van executar, van causar un forat multimilionari que va haver de tapar l’Administració pública.

L’aval d’1,3 milions d’euros va ser sol·licitat per l’empresa de Zamora i el seu soci Gonzalo Requena per a l’aprovació d’una pòlissa de crèdits per a cobrir les necessitats de circulant, segons l’informe. L’operació es va qualificar de “risc elevat” i la capacitat de reembossament es va fiar “a l’obtenció dels préstecs al promotor o de les vendes de l’estoc acabat que l’empresa manté en cartera”. De la documentació en poder dels auditors, “no és possible acreditar la viabilitat econòmica de l’operació”.

Pel que fa al conflicte d’interessos, els auditors asseguren que l’aprovació de l’aval de 1,3 milions es va saltar la normativa interna. El president dels constructors era vocal del consell rector de l’SGR quan la seua empresa va rebre l’aval. Zamora va deixar la societat el 28 d’octubre de 2009, mentre que l’expedient es va aprovar el 2008.

A preguntes d’eldiario.es, un portaveu explica que Francisco Zamora va estar en el consell d’administració, però que “era un càrrec de representació i que per als avals hi havia una comissió que els validava expressament”. “Els avals eren per a presentar-se a concurs d’obra pública”, asseguren les mateixes fonts.

Aval per a Fevec de Juan Eloy Durá

L’antecessor en la presidència de la Fevec, Juan Eloy Durá, també figura assenyalat en l’auditoria per un conflicte d’interessos directe. En el seu cas, per un aval de l’SGR a la Federació Valenciana d’Empresaris de la Construcció el 2011. Eloy Durá era president de l’entitat beneficiària i, al seu torn, vocal en la comissió executiva i la comissió de riscos de la Societat de Garantia Recíproca.

Aquesta auditoria forense de l’SGR va ser un compromís de l’actual director general de l’SGR i president de l’Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca, després d’injectar 200 milions d’euros públics per rescatar l’entitat i amb la intenció de detectar possibles avals fraudulents i males pràctiques dels que van ser els seus gestors. En cas d’haver detectat irregularitats, havien d’haver-se enviat a la Fiscalia Anticorrupció o a l’Agència Valenciana Antifrau.

L’auditoria, que s’ha fet sobre un centenar d’expedients amb 310 avals associats, conclou que en un 11,93% del total hi ha hagut conflicte d’interessos entre els empresaris que van dirigir l’SGR i les seues empreses i associacions.