La competència lingüística en valencià dels funcionaris de la Generalitat ha augmentat durant els últims sis anys. Segons els resultats de l’enquesta de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme sobre el coneixement i l’ús social del valencià en l’Administració de la Generalitat, des del 2016 fins al 2022 el personal que l’entén perfectament ha passat del 56,7% al 69,9% (13,2 punts més), però, si s’estén la capacitat a “bastant bé”, arriba al 93,7% (92,9% el 2016).
Quant a l’acreditació, el 86,5% del personal de la Generalitat afirma que té acreditació en algun nivell de valencià, i d’aquesta quantitat el 84,5% és de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. La competència lingüística respecte a entendre el valencià, tindre capacitat per a parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des del 2016.
El personal de la Generalitat que afirma que parla perfectament valencià representa un 30,3% (+4,3 respecte del 2016); el que el pot llegir perfectament és un 51,5% (+8,4); i el que l’escriu perfectament un 14,8% (+3,2). Si s’estén a “bastant bé”, el que pot parlar-lo creix fins al 65,1% (+7,8); el que el pot llegir, al 88,1% (+7,5); i el que l’escriu, al 56,4% (+10,5).
Pel que fa a l’elaboració de documentació en valencià, el 21,3% ho fan principalment en aquesta llengua, i un 65,7% principalment en castellà.
Sobre si els empleats públics de la Generalitat haurien de conéixer el valencià, un 59,7% pensen que sí, davant d’un 20,5% que no. I els motius pels quals creuen que sí són per a poder atendre en la llengua en què els parlen (70,3%) i perquè és una llengua oficial a la Comunitat Valenciana (69,4%). El motiu principal per als que pensen que no és que el castellà també és una llengua oficial (47,1%).
I respecte a la manera de garantir els drets lingüístics, els treballadors aposten en una gran majoria pels cursos de formació (63%), mentre que el requisit de competència lingüística té menys suports (25,1%).
Alacant, la que menys parla valencià
Per territoris, Alacant és la que pitjors resultats presenta de coneixements del valencià. Així doncs, l’entenen perfectament a Alacant un 52,2%, mentre que a Castelló és el 82% i a València el 76,1%. El 33,2% dels treballadors públics creuen que necessiten més formació en valencià, però els d’Alacant són els que menys ho creuen, amb un 39,3%.
A la pregunta de què fan quan un usuari se’ls dirigeix parlant-los en valencià, el 71,8% asseguren que contesta en valencià (el 55,7% a Alacant), el 21,4% contesten en castellà (el 32,3% a Alacant), i un 2% demanen que els parlen en castellà (4% a Alacant).
Sobre si el valencià hauria de ser la llengua oral de l’Administració, la posició està molt dividida, amb un 44,7% gens o poc d’acord, davant d’un 43,6% que sí que hi està més o menys d’acord; i a Alacant les posicions són més clares amb un 60,1% en contra i un 28,5% a favor. Quant a la llengua escrita en general, el 46,6% no està d’acord que siga el valencià, davant d’un 42,1% que sí; i a Alacant un 63% en contra davant d’un 26,9% a favor.
Atenció al ciutadà
Quant a garantir l’atenció en una llengua, el 60,1% dels funcionaris estan d’acord a garantir l’atenció en valencià, davant d’un 31,4% que no; mentre que en castellà la diferència s’amplia a un 68,8% a favor i un 24,8% que no.
Les diferències a Alacant també són significatives, ja que un 45,9% pensen que sí que s’ha de garantir l’atenció en valencià, mentre un 45,2% pensen que no. En castellà la diferència és d’un 64% que creu s’ha de garantir, davant d’un 27,5% que pensen que no.