La dimissió del director general de la radiotelevisió pública valenciana obri un nou front en la crisi multilateral del Consell que presideix Carlos Mazón arran de la DANA. La marxa d’Alfred Costa, que ha vist que el president oferia el lloc que ocupa a una periodista durant un dinar, deixa l’empresa pública que gestiona À Punt en uns llimbs legals. La llei que regula la corporació actual no està en vigor i la nova llei preveu la creació d’una altra empresa pública que no té ni els fonaments.
La llei d’À Punt està derogada des del 28 de juny, quan va entrar en vigor la norma que el PP i Vox van aprovar en les Corts. La dreta i la ultradreta van tirar avant per la via d’urgència una llei que crea una empresa pública nova, amb la intenció d’absorbir els mitjans i els treballadors de la cadena pública. La idea que manejaven el PP i els seus socis d’ultradreta era constituir els òrgans abans d’acabar l’any aprofitant la seua majoria en la cambra.
La qüestió és que des de juny no han avançat un àpex en la constitució d’aquesta nova mercantil. La norma en vigor estableix que en el termini d’un mes les Corts Valencianes hauran de nomenar el consell d’administració de la radiotelevisió pública: set consellers seran nomenats per la cambra i un de huité per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que també controla el PP. Ben entrat novembre, ni tan sols s’ha convocat la comissió parlamentària per a proposar els candidats. Només se sap que el PP posava bons ulls a Sergio Peláez, director de la COPE a València, que tampoc està confirmat formalment com a president del nou ens. I que Carlos Mazón volia que la periodista Maribel Vilaplana fora la directora general de la televisió, una funció executiva que, segons la llei, ha de triar el consell d’administració.
La llei actual estableix una disposició transitòria disfuncional: mentre no es constituïsca el nou ens, À Punt es regirà per la llei anterior. En concret, diu: “Tant la CVMC com l’SMCV continuaran amb la seua activitat, mantenint a aquest efecte la vigència de la Llei 6/2016 durant el temps imprescindible fins a la constitució de la nova societat i l’inici efectiu de la seua activitat”. És a dir, es pretén que una corporació pública que maneja 85 milions d’euros opere amb una llei que no està en vigor. I així estan ja cinc mesos els més de 400 empleats.
Per a evitar un buit de poder, la norma aprovada per la coalició d’esquerres el 2016 i eliminada per la dreta, assenyala que, en cas que quedara vacant el càrrec de director general, el president del consell rector assumirà, de manera provisional, les seues funcions. Així doncs, és Miquel Francés qui exercirà de responsable de la televisió fins que les Corts Valencianes impulsen la nova estructura. Una nova situació d’interinitat per a l’ens públic.
Segons les fonts jurídiques consultades per elDiario.es, si es nomenara un nou director general, no tindria cobertura legal, perquè el procediment no té base jurídica. Ja no existeix. El panorama per a la radiotelevisió pública valenciana és de plena incertesa, malgrat que s’ha caracteritzat per una extensa cobertura informativa durant la catàstrofe. Serà un altre front per al president Mazón.