Cultius arrasats i abandó institucional: els agricultors demanen més ajudes econòmiques per a esmenar les pèrdues

Abel Tarín no feia molt de cas del canvi climàtic, però sap que des de fa dos estius, l’escassetat de pluja i la calor perpètua agreugen cada vegada més el cultiu agrícola. “Passem d’estius a hiverns. Les tardors i les primaveres són cada vegada més breus”, conta. No obstant això, la DANA passada el va fer reflexionar sobre l’adversitat que suposa no prendre consciència del sotmetiment meteorològic amb què vivim dia rere dia.

“Plovia molt el matí del 29 d’octubre”, recorda, i cap a les 13 del migdia, va anar al seu camp, al qual va entrar amb prou faenes, perquè la riuada ja havia tallat uns quants camins d’accés. “Anava amb la mosca al nas”, narra durant l’entrevista telefònica amb aquest mitjà. Confessa que els barrancs no els netegen mai i va pensar que la pluja mouria les canyes i ho deixaria tot impecable. No va ser així. Aquella nit mateixa, el camp va quedar devastat.

Els ribassos i les escorrenties de terra predominen en les seues explotacions. Tarín manifesta que la maquinària continua intacta, però que l’aiguat no va perdonar la collita que havia plantat el mes de juny. “La setmana abans de la DANA, li vaig posar una malla antiherba i l’aigua s’ha emportat això, la goma, l’arbre i la terra llaurable, entre un 70% o 80%”, assevera.

La seua explotació agrària se situa en el terme municipal de Godelleta, a la comarca de la Foia de Bunyol, una de les més devastades. Els caquis han quedat totalment incomestibles, però conta que almenys els té assegurats amb Agroseguros; alhora, algunes parcel·les de mandarines han quedat devastades, i la taronja “ha quedat picotejada per la pedra”. Segons una estimació aproximada, el damnificat preveu pèrdues d’uns 120.000 euros. A més, afig que pràcticament tots els agricultors professionals –que situa en un 30%– disposen d’assegurança: “Destine un 10% del salari brut per a pagar-la”, mentre que els altres, com els jubilats, no estaven coberts.

“No tenim notícies de la conselleria”, explica Tarín. Diu que no es dona visibilitat a aquest col·lectiu afectat i sol·licita al Ministeri d’Agricultura que augmente els fons aprovats per a recuperar les pèrdues agrícoles, mentre que insta, tant la conselleria com la Unió Europea que comencen a tramitar ajudes econòmiques. Des de l’Administració valenciana, segons l’última nota de premsa publicada, presumeixen d’haver destinat més de 51 milions d’euros per a pal·liar aquesta situació que afecta de manera greu l’economia agrària, en què destaquen 20 milions per a reparar els camins. Tarín assegura que no ha vist ni un euro promés ni del ministeri ni per part de la Conselleria d’Agricultura: “Sí que he cobrat els 5.000 euros per autònom. Des del sector estem desemparats”, denuncia.

El 13 de novembre passat, des de la cartera d’Agricultura, Pesca i Alimentació es va llançar un paquet de mesures econòmiques per als agricultors i ramaders damnificats per la riuada. Concretament, 200 milions d’euros per sol·licitant emmarcats en un pressupost global de 444,5 milions d’euros de la Generalitat Valenciana per a pal·liar els danys de la DANA. Una dotació escassa tenint en compte que hi ha qui no podrà recuperar la collita ni les parcel·les íntegrament.

“Vam telefonar al ministeri i van vindre tècnics de Tragsa fa quinze dies. Van estar tres dies i el quart se’n van anar. Han dit que ho repararan tot, però continuem esperant. Hem acabat la faena que havien de fer ells. Per experiència, els ribassos costen temps i nosaltres hem de podar les vinyes ara. Costarà tindre-ho tot arreglat més d’un any, segur”, apunta. A això, afig que amb ajuda de l’Ajuntament van obrint camins per a accedir a les parcel·les a recol·lectar i polvoritzar i que la xarxa d’aigua de la comunitat de regants està reparada al 80%.

Una altra de les damnificades que ha viscut en primera persona els estralls de la DANA en l’horta és Isabel Navarro. Autònoma i sense treballadors a càrrec, les seues explotacions es localitzen a Utiel, una de les localitats més afectades pel riu Magre.

“En la zona són típics l’ametler, l’olivar i la vinya. Aquesta última ha sigut la més perjudicada, perquè és la plantació més baixa”, assegura, i afig que l’aigua també ha afectat els pals d’emparrat i algun cep arrancat que s’haurà de replantar de nou.

A diferència de Tarín, l’agricultora confirma que sí que ha rebut la indemnització del ministeri i que “en algunes zones s’ha començat amb les tasques de reconstrucció”, però que haurien de ser més “profundes”: “A Utiel estàvem ja tres anys en sequera extrema. Ens ha perjudicat bastant, perquè les produccions eren baixíssimes i el preu no era molt millor. La terra no ha absorbit l’aigua de la riuada, llavors tampoc ens ha afavorit”.

Preguntada si creu que les administracions hi posen tots els seus esforços, Navarro opina que han de fer polítiques reals amb el sector agrari: “Han d’agilitzar els tràmits i augmentar la dotació”. Així mateix, declara que ella no és de les més perjudicades per la riuada, ja que part de la seua explotació estan a la Venta del Moro, i que intentarà reprendre l’activitat per a la pròxima campanya: “Una planta nova fins d’ací a tres anys, almenys, no tindrà producció”.

La damnificada exerceix d’integrant del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Utiel-Requena i vocal de l’executiva del GAL Rurable de l’organització d’agricultors i ramaders La Unió. Assegura que des de l’entitat treballen diàriament en propostes per a totes les institucions públiques a fi que s’arribe a solucions reals.

Una vegada més, el voluntariat

L’altruisme sempre ha anat de bracet dels voluntaris, però en aquesta DANA ha agafat una rellevància especial, precisament, durant les primeres setmanes de la catàstrofe i com a resposta a la inacció i la deixadesa de les institucions públiques valencianes. La mobilització ciutadana va ser l’encarregada d’alçar del fang a centenars d’afectats desemparats pels que havien de socórrer-los.

Greenpeace va ser un dels moviments socials que va actuar com a contrapés davant la falta d’actuacions governamentals. “Vam estar en contacte amb dos agricultors de producció ecològica que distribueixen directament a les famílies. A un d’ells se li havia trencat la séquia i part dels murs. Tindre un excés d’aigua els ha impedit regar”, subratlla Juan de Fernández, responsable de mobilització de Greenpeace.

Des de l’organització van coordinar l’ajuda del voluntariat que tenia coneixement en construcció, i de la resta, que es va encarregar de retirar el fang i netejar les séquies. “Un altre punt d’intervenció eren les naus on es guardaven les fruites i les verdures en què havien caigut els murs. Amb els cultius de caquis que s’havien quedat plens de plàstics i canyes el que vam fer va ser netejar els voltants dels troncs d’arbres i llevar la matèria inorgànica dels terrenys”, destaca.

Una de les agricultores a qui van assistir “havia donat l’hort per perdut”, segons conta Fernández. Van ser al voltant de 60 persones, de diferents ciutats espanyoles, les que es van posar a la faena en les tasques de reconstrucció d’aquests camps menuts durant tot el pont de desembre. El membre de Greenpeace subratlla que continuen en contacte amb els agricultors ecològics i que la seua intenció és posar en valor “la seua capacitat de producció”: “Des de l’organització estem fent una campanya de potenciació de l’agricultura familiar en contra dels grans supermercats”.

Mesures preventives davant fenòmens adversos

El canvi climàtic sempre s’ha pres com un aspecte en va, especialment des dels sectors més reaccionaris i ultres, els que creuen que la lluita no va amb ells, i prefereixen triar el negacionisme agitador.

Tarín, a la pregunta de quines mesures creu que podrien aplicar-se des de les institucions públiques per a protegir i preservar les explotacions agràries, confessa que és complicat actuar contra el canvi climàtic. Com a exemple, l’agricultor explica que amb les clemenules, una varietat de mandarina, no van poder “treballar enguany”, perquè, la calor del mes de març va tombar la flor en el terme on està la seua parcel·la, i que això difícilment podria haver-se evitat.

Hi ha experts que asseguren que és “fonamental compartir coneixement científic amb els agricultors”. Víctor Martínez Bellido, geògraf i enginyer ambiental, ja fa anys que estudia i analitza els regadius valencians. Tal com Martínez comparteix a elDiario.es, una coordinació millor dels agricultors a l’Horta Sud “podria haver evitat molts danys”. En concret, avançar la collita davant l’“amenaça de fenòmens similars podria haver salvat un percentatge del caqui o els cítrics”.

Així mateix, l’enginyer també insisteix a estudiar amb profunditat el “risc potencial d’abocaments que té cada parcel·la agrícola” amb la finalitat de millorar aquestes regions. “Les indústries que desfan residus han abocat quantitats significatives de metalls pesants com el plom o el cadmi que empitjoren la salut humana i, en aquest cas, la qualitat de l’arròs. El sector arrosser ho ha patit de manera històrica”, subratlla.

Si parlem ja a escala estructural, l’aiguat hauria colpejat de manera menys efectiva aquest sector agrari si s’hagueren aplicat “tècniques d’agricultura regenerativa o permacultura”: “Molts cultius es llauren més d’una vegada a l’any, o s’hi apliquen directament herbicides per a evitar cobertes vegetals. Això demostra que manté el sòl estructurat, redueix l’erosió mecànica de les gotes d’aigua en caure i el sòl perdut per l’escorrentia superficial”. No obstant això, l’enginyer també apunta que hi ha desavantatges sobre la mesura plantejada, com la reticència per part d’alguns agraris que prefereixen no canviar la seua manera de cultivar; sòls inviables; o zones on seria pràcticament impossible mantindre una coberta vegetal “per la irregularitat de precipitacions”.

Martínez Bellido té clar que en el sector se senten moltes vegades abandonats “per l’Estat, que es limita, en la major part dels casos, a bonificar ajudes o emetre subvencions insuficients”. No obstant això, insisteix que cal coordinar esforços i que des de la comunitat científica han d’escoltar i transmetre coneixement als que treballen les terres, governant amb tots i per a tots, per a reduir “la vulnerabilitat i l’exposició” davant aquesta mena de desastres naturals.