‘València, ciutat de barris’: un recorregut per la història viva de la ciutat des de la mirada de 20 dones

Una ciutat, deu llibres i vint dones per a explicar-la. Barri a barri. El col·lectiu Dones Objectives, format per periodistes i fotoperiodistes valencianes, va proposar fa dos anys a l’Ajuntament de València una mirada alternativa de la història de la ciutat. Després d’un llarg procés de documentació, el resultat s’ha mostrat dijous en la presentació de València, ciutat de barris, una col·lecció de deu obres en edició bilingüe que narren i retraten la ciutat.

El recorregut que plantegen les professionals cobreix deu espais emblemàtics que reflecteixen el contrast –la desigualtat– entre la vida d’una mateixa ciutat. Des de l’essència pesquera del Marítim als Poblats de l’Oest, passant pels Poblats del Nord i del Sud, amb l’horta com a emblema; la història darrere dels murs de Ciutat Vella, les cases tradicionals de Patraix, l’andalusí de Benicalap, el modernisme de l’Eixample o la identitat obrera de Benimaclet.

La iniciativa la conformen les periodistes Angèlica Morales, Laura Ballester, Pilar Algarra, Pilar Almenar, María José Carchano, Paula Sahuquillo, Isabel Olmos, Concha Tejerina, Inma Gómez i Carla Melchor i les fotoperiodistes Mònica Torres, Eva Ripoll, Eva Máñez, Consuelo Chambó, Amparo Simó, Provi Morillas, Almudena Torres, Estrella Jover, Empar Bessó i Irene Marsilla. Les autores mostren amb diferents estils la visió femenina de la ciutat a través de retrats, paisatges o vivències; des de la quotidianitat, sense artifici.

Els volums contenen informació que pot ser d’utilitat al visitant, però no són guies turístiques; informació històrica, però no són biografies; desenes de dades sobre els barris, sense ser un reportatge a l’ús; són llibres “d’autora”, com els defineix la regidora de Cultura i Patrimoni, Gloria Tello; una fusió de periodisme i fotoperiodisme per a aconseguir una obra literària sobre la història viva de la ciutat.

La periodista Laura Ballester, que hi ha acudit com a representant del col·lectiu, definia el seu treball com una obra “amb mirada de dona, la qual cosa significa una mirada inclusiva, empoderada, variada, diversa, detallista, solidària i ecologista, que intenta fugir dels tòpics i que para esment en els petits detalls i les petites històries que són les que fan gran la vida”.