Les teories de la conspiració han deixat de ser una cosa hipermarginal, una qüestió freak amb què es fa mofa en xarxes socials i la cultura audiovisual, i passa a ser un problema en els jutjats. La fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, ha alertat de l’augment de la càrrega en els organismes judicials motivat per teories conspiranoiques, que van des dels anomenats chemtrails –els deixants dels avions– fins a persones que creuen que els han inserit un xip sense el seu consentiment.
Aquestes hipòtesis, totalment acientífiques, han trobat en Internet un caldo de cultiu i un mitjà de difusió. Segons la titular de la fiscalia, per la xarxa circulen “un muntó de pàgines en què ja et posen la denúncia” i n’hi ha prou d’emplenar el teu nom i les teues dades per a presentar-la en el jutjat. “Jo tinc una dona molt amable d’Alzira que normalment cada dues setmanes m’envia una foto de la seua roba penjada a la terrassa i en què es veuen dalt els chemtrails”, ha comentat durant la seua intervenció en les Corts Valencianes, on ha presentat la memòria de la Fiscalia corresponent al 2022. “A totes cal contestar”, ha indicat, lamentant l’augment de la càrrega de treball.
La Fiscalia de Medi Ambient va haver d’elaborar un informe davant l’al·luvió de casos rebuts, unes queixes inaudites que han crescut arran de la difusió de faules. Aquestes idees vinculen els deixants dels avions –la condensació dels vapors– amb una pretesa fumigació per a evitar la pluja o provocar danys en la salut. L’Agència Estatal de Meteorologia també ha vist un al·luvió de crítiques, incloent-hi insults, de persones que creuen que estan sent fumigades o es pregunten “què fan” aquests avions. Gisbert ha recordat el treball, que unifica el criteri de les fiscalies provincials, i ha ironitzat: són deixants que es donen “per condensació, és pel canvi de temperatura i, per descomptat, ni volen enverinar-nos, ni ens tiren gasos tòxics, ni és per a la pluja”.
Juntament la conspiració dels gasos dels avions, la fiscal ha introduït els diputats en els “querulants”, el nom que en els organismes judicials donen als denunciants compulsius que s’obsessionen amb alguna qüestió sense base racional i solen acabar denunciant els jutges en cadena, perquè consideren que no se’ls ha atés correctament. “Per a nosaltres és terrible. Els querulants són persones que tenen algun trastorn mental. La Fiscalia Superior ho remet a la secció civil de les persones amb discapacitat per si necessiten algun tractament o el nomenament d’un defensor o una mesura de suport perquè no continue amb aquesta hipèrbole d’escrits, ha enunciat Gisbert, que ha volgut posar el focus en el benestar d’aquest grup de la població. ”Són persones que pateixen perquè creuen que els han ficat un xip. No és un capritx. Són persones que pateixen, ho passen malament, creuen que els vigilen o els veïns els odien i necessiten una ajuda evident“, ha afirmat.
Des de l’esclat de la pandèmia i la vacunació rècord contra la Covid-19 hi ha hagut una proliferació de portals web que han difós faules sobre les vacunes. Un dels més populars va ser que amb la dosi per a immunitzar la població s’introduïa un microxip perquè les grans empreses tecnològiques pogueren rastrejar els humans. La faula té l’origen en un vídeo en què Bill Gates parla de la possibilitat en el futur d’usar certificats digitals amb algunes vacunes usant micropartícules, cosa que no té res a veure amb un microxip a l’estil informàtic. En plena pandèmia, fins a un 20% dels nord-americans van creure que la vacuna contra la Covid conté un microxip que s’usa per al control mental connectant-se a les antenes de 5G, segons un estudi. Les teories de la conspiració pel que fa a les vacunes són responsables aproximadament de la meitat del rebuig a la vacunació, un efecte palés en països com els EUA, Itàlia, França, Polònia i Rússia, i que ha costat milers de vides arreu del món. Per a alguns investigadors, el problema no és el nivell educatiu, sinó que es deu a una qüestió de desconfiança epistèmica en el sistema i en els canals oficials d’informació, a més d’un component intel·lectual emocional: tendir a creure’s el que concorda amb les nostres creences prèvies i sentir-se part d’alguna cosa.