La representant del ministeri públic ha vinculat Enrique Crespo amb una altra de les trames valencianes, concretament la de la gestió de residus i urbanisme d’Alacant batejada per la policia com a Brugal, en revelar que un dels empresaris imputats en aquesta causa és el testaferro d’una societat a què la firma andorrana vinculada a Crespo va transferir 300.000 euros. Aquesta dada, que no hi havia transcendit a l’opinió pública, està investigant-se en l’Audiència Nacional en una de les peces separades.
Segons la fiscal, Enrique Crespo estava present com a persona autoritzada en un compte d’Andorra en què el titular era el seu germà Carlos. El compte va registrar quatre ingressos en efectiu per valor de 350.000 euros durant els anys del saqueig de la depuradora de Pinedo, entre el 2004 i el 2010. Segons les dades facilitades pel país dels Pirineus, 57.000 euros es van retirar també en efectiu, però 300.000 més es van transferir el 2009 a un altre compte bancari a Andorra a nom de la societat Iguazu Falls Corporation, representada per Alejandro Silva Taboada i que tindria interessos, segons la policia, en activitats de la construcció a Elx.
La fiscal ha revelat en el judici que l’empresari elxà Ramón Salvador Águeda participa de la societat Iguazu Falls Corporation i el testaferro del qual hauria ajudat a evadir aqueixos 3000.000 euros, pretesament obtinguts de manera il·lícita del saqueig de la depuradora de Pinedo. Aquesta transferència i la destinació dels diners està sent investigat per l’Audiència Nacional en una peça separada del cas Emarsa per tal com el presumpte delicte s’ha comés en l’estranger.
Ramón Salvador està imputat en la peça del cas Brugal que investiga el falsejament del pla general d’ordenació urbana (PGOU) per haver pagat, pretesament, 150.000 euros al germà de l’exalcaldessa Sonia Castedo per afavorir-lo amb el pla urbanístic. A més, un altre jutge, en aquest cas de Múrcia també investiga l’empresari d’Elx per fer regals a l’exalcalde de Múrcia durant 20 anys, Miguel Ángel Cámara, i a la seua dóna. Entre els obsequis que hauria fet al polític murcià hi ha un viatge en jet privat a Istanbul.
El compte d’Andorra ha generat molts problemes a Enrique Crespo durant la instrucció, ja que hi figurava com a autoritzat. El país dels Pirineus té un conveni amb Espanya pel qual ha de comunicar qualsevol moviment bancari de persones vinculades al món de la política. Però en aquest cas, l’expresident de la Diputació i el seu germà no van fer cap referència a la seua relació política amb el PP ni com a càrrec públic.
Carlos Crespo va ser jutjat i condemnat a València per blanqueig de capitals per tenir aquest compte a Andorra i no haver acreditat prou els ingressos. Però el Tribunal Suprem va anul·lar la condemna i la va derivar a l’Audiència Nacional, perquè continue investigant fins que es resolga el cas Emarsa, d’on, pretesament, haurien eixit els 350.000 euros.
Fonts de la defensa d’Enrique Crespo van explicar que la transferència del banc andorrà no la va fer Carlos Crespo, sinó que va ser ordenada pel banc quan el germà de l’expolític va demanar la retirada de fons. Així, expliquen, un treballador del banc va ser el que va lliurar 300.000 euros en metàl·lic a Carlos Crespo després d’arreplegar-los de l’empresa d’Elx Iguazu Falls Corporation. Posteriorment, van explicar les mateixes fonts, Carlos Crespo va regularitzar aquests diners en efectiu amb l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro del 2012. “Mai no hem tingut res a veure amb Iguazu Falls Corporation, va ser una operació del banc”, han defensat.