El difícil equilibri de Mazón per a reclamar el finançament autonòmic i el deute històric

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, té per davant un dels reptes més grans de la legislatura: aconseguir els fons suficients per a dur a terme les polítiques públiques. Els pactes de Pedro Sánchez amb Sumar-Compromís i Esquerra Republicana de Catalunya obrin la porta a la reforma del sistema de finançament autonòmic, que condemna la Comunitat Valenciana a la cua de recursos per habitant i engreixa any rere any el seu deute; a reduir una part d’aquest deute, lligada intrínsecament a l’infrafinançament, i a compensar, fins que això s’esdevinga, a les arques públiques per a eixir d’aquest bucle.

El dirigent valencià ha subratllat el seu compromís amb la reivindicació de la reforma del sistema de finançament, que la seua consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ha traslladat al ministeri homònim. De la mateixa manera, l’executiu reclama una compensació per la falta de finançament fins que es resolga el problema, estimada en uns 1.500 milions d’euros, a falta que els experts designats per les Corts Valencianes revisen el càlcul. Mazón també ha assegurat que el seu executiu “no perdonarà ni un euro” del finançament autonòmic que correspon. En el seu discurs de Nadal, va tornar a assegurar que reclamarà “amb rigor, amb perspectiva d’Estat i sense privilegis tot allò que ens puga ser negat”. Pel que fa a la condonació del deute, que també reclamen, insisteixen que és un “pegat” per a negociar amb Catalunya si no es produeix una reforma estructural del repartiment de recursos.

Amb tot, el president valencià compta en el seu gabinet de consellers amb una formació política contrària a l’autogovern, a l’estat de les autonomies i a la condonació del deute. El vicepresident del Consell i dirigent de Vox, Vicente Barrera, va afirmar en una entrevista amb Europa Press que la condonació del deute a les autonomies “és un caramel·let perquè callem davant l’amnistia” i va emfatitzar que la proposta que està damunt la taula “no és una condonació”, ja que “aquests diners continuen devent-se”, però “canvien de sac”. El vicepresident va subratllar que la seua formació “no s’engolirà” aquesta promesa i va sentenciar que és un deute que les comunitats autònomes “tenen amb el Govern central i que cal pagar”. “Ara els valencians devem 10.000 milions d’euros menys, però, com a espanyols, devem 10.000 milions, més els 15.000 de Catalunya, més 15.000 més de Madrid... és a dir, tota aquesta suma es tornarà a repartir entre tots els espanyols”, va dir, sobre el supòsit de la condonació, encara pendent d’abordar entre el Govern central i els autonòmics.

Vox tampoc forma part de la plataforma que reclama un finançament just i ha votat en contra de les iniciatives parlamentàries que reclamen la compensació per l’infrafinançament i la condonació del deute, i ha deixat en mans de l’esquerra salvar aquestes propostes, fins i tot les presentades pel PP mateix. Aquesta postura trenca la unanimitat en les Corts Valencianes i en el mateix executiu, en què la reclamació no és uniforme.

El president valencià i la titular d’Hisenda busquen aliances per a pressionar el Ministeri d’Hisenda en la reforma del finançament, l’objectiu de dèficit i altres vies per a obtindre recursos. De moment, segons han anat apuntant, treballen amb Múrcia i Andalusia, les comunitats pitjor finançades al costat de la valenciana, i busquen incorporar-hi Castella-la Manxa, l’única de signe socialista, perquè considera que està en “una situació similar pel que fa al finançament”. Fins hui, els de García-Page s’han mantingut en una posició contrària a la de la Comunitat Valenciana pel que fa al càlcul de la població ajustada i els criteris del futur model de finançament. El Consell prepara diverses cimeres, similars a la desenvolupada a Madrid, per a abordar la reforma del sistema i treballa amb Múrcia, que també ha elevat les seues previsions de dèficit per damunt del marcat pel Govern, a defensar l’asimetria. A més, prepara trobades amb Aragó per l’eix comercial i amb les Balears sobre turisme.

No obstant això, en aquesta ronda de trobades bilaterals, el líder popular evita treballar amb Catalunya. En una entrevista en la Cadena Ser, Mazón va indicar que no es planteja fer-ho amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, si bé sí que vol millorar la relació amb el poble català, “perquè crec que tenim molt en comú i molt a avançar i crec que és molt bo que hi haja espais de trobada”. Sobre la trobada, va dir: “Realment em costa veure què podem tindre en comú pel que veig”. Catalunya és el principal soci comercial de la Comunitat Valenciana dins d’Espanya, segons apunten alguns informes.

La reclamació de més recursos per a la Comunitat Valenciana xoca amb el plantejament fiscal de la coalició de la dreta amb la ultradreta. La primera norma aprovada pel PP i Vox en el parlament valencià, a instàncies de l’executiu, va ser la bonificació de l’impost sobre successions i la modificació del de donacions, amb un impacte entre 160 i 230 milions d’euros estimats només per a enguany, amb sis mesos de gravamen. La llei de mesures fiscals congela també l’impost de patrimoni i rebaixa l’impost sobre transmissions patrimonials, entre altres qüestions. La renúncia en ingressos supera 280 milions d’euros anuals, segons les estimacions.