Eduardo Beut, director de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA) nomenat pel PP i Vox, va demanar al parlament autonòmic, a què està adscrit l’organisme, l’escrit remés per la presidenta del Comité d’Ètica en què María Luisa Cuerda, catedràtica de dret penal de la Universitat Jaume I de Castelló, alertava que s’hauria vulnerat el principi de confidencialitat de la bústia de denúncies d’assumptes interns pel fet de derivar-lo a un altre departament general a què tenen accés persones no autoritzades anteriorment, amb el perill consegüent per als denunciants. Això es desprén d’un informe elaborat per un lletrat de les Corts Valencianes, a què ha tingut accés aquest diari, que indica que Beut va sol·licitar una “còpia” de l’escrit de María Luisa Cuerda.
El director d’Antifrau va derogar el Codi ètic de la institució i va eliminar el Comité d’Ètica, un òrgan extern que investiga les denúncies internes en l’agència i que es va crear amb la intenció de fiscalitzar el fiscalitzador i que estava format, a més d’un treballador de l’AVA escollit pel personal propi, per tres experts externs de prestigi reconegut (la mateixa Cuerda, el també catedràtic Manuel Villoria i el lletrat Antonio Penadés).
Beut va prendre la decisió d’eliminar tant el codi com el comité ètic després de saber que havien sigut denunciades “greus infraccions ètiques” que pretesament l’afectaven, relacionades amb presumptes incompatibilitats pel fet d’haver presidit la Federació d’Empreses de la Comunitat Valenciana de Contractistes d’Obra de l’Administració, de què formaven part empresaris que s’han vist esguitats per causes en què Antifrau exercia de funcions d’auxili judicial amb informes pericials.
No obstant això, l’informe del lletrat de la cambra autonòmica conclou que, com que l’agència està adscrita a les Corts Valencianes, tal com disposa “expressament” la seua llei de creació, la “informació pública” que conté l’escrit de María Luisa Cuerda pot “subsumir-se” en un “àmbit d’actuacions que pot ser objecte de control parlamentari” per part de la comissió parlamentària que tracta els assumptes relatius a l’AVA.
La nota del lletrat, signada el 7 d’octubre passat, considera que “no concorre cap limitació d’accés a la informació pública” en l’escrit de l’expresidenta del Comité d’Ètica ni “cap causa” que poguera justificar la inadmissió de la petició de Beut.
“Ha de deixar-se constància, així mateix, que l’existència i fins i tot el contingut d’aquest [escrit] s’han divulgat en diversos mitjans de comunicació i, per tant, la informació que conté pot considerar-se ja de domini públic”, postil·la el lletrat.
“Plena independència” de l’Agència Antifrau
En un informe jurídic anterior, del 3 d’octubre passat, el lletrat va concloure que no correspon a les Corts una valoració o una anàlisi jurídica ni de l’aprovació del Codi ètic, per part de l’anterior director, Joan Llinares, ni de la seua derogació per part d’Eduardo Beut. L’informe destaca que la llei que va crear l’agència el 2016, en la primera legislatura del Pacte del Botànic, no assigna a la cambra “potestat genèrica, ni tampoc específica” per a “intervindre, autoritzar, dirigir, aprovar, ni tutelar les decisions que puga adoptar” la direcció d’Antifrau.
“Tampoc es regula una via procedimental específica perquè les decisions que adopten els òrgans competents de l’Agència puguen impugnar-se davant els òrgans de govern de les Corts, ni s’assigna als òrgans de les Corts cap potestat d’enjudiciar l’oportunitat o la juridicitat d’aquelles decisions, suspendre’n l’execució, modificar-les, revocar-les o anul·lar-les”, afig l’informe.
El lletrat de la cambra destaca la “plena independència” de l’Agència Antifrau respecte de qualsevol Administració i institució de la Generalitat, incloent-hi el parlament autonòmic.