Els quatre activistes acusats pels presumptes delictes de desobediència i resistència a l’autoritat pel desallotjament del Forn de Barraca, la centenària alqueria expropiada i derrocada a conseqüència de les obres d’ampliació de la carretera V-21 de València, han negat que oposaren resistència als agents de la Guàrdia Civil que els van desallotjar. “La defensa que vam fer era bàsicament simbòlica, hi vam estar perquè almenys els mitjans se’n feren ressò”, ha dit una de les acusades durant la vista celebrada davant Jutjat Penal número 6 de València.
Les defenses dels quatre joves acusats han argumentat que els activistes enfilats a una teulada de l’edifici de l’horta d’Alboraia no van baixar en el moment de l’arribada de la Guàrdia Civil per motius de seguretat. Només quan van arribar efectius especialitzats en rescats de muntanya de l’institut armat, els joves van accedir a descendir. Els acusats han al·legat que no van poder sentir les ordres dels agents que en un primer moment van arribar al lloc a causa del soroll de l’helicòpter i de la carretera.
Els activistes van passar la nit del 29 de setembre de 2019 en el Forn de Barraca esperant el moment de l’arribada del desplegament policial, que paradoxalment va coincidir amb el Dia Mundial de l’Emergència Climàtica. Es van despertar, segons han relatat durant el judici, pel soroll de l’helicòpter i dels efectius policials arribats abans de l’alba. “Va ser un despertar molt violent, tot va ser superràpid”, ha declarat una de les activistes.
Els activistes han declarat que es van enfilar a la teulada de l’edifici i a una finestra perquè els mitjans de comunicació pogueren cobrir el desallotjament, atesa l’hora a què es van desplegar els efectius de la Guàrdia Civil (a l’alba). “Volíem que es fera de dia perquè vinguera la premsa per visibilitzar tot el que hi passava”, ha dit una de les joves acusades.
L’estructura de l’edifici, tal com ha confirmat la parella d’una de les propietàries del Forn de Barraca, era antiga i corria el perill de desprendre’s. Un dels agents de la Guàrdia Civil, que ha comparegut com a testimoni, ha explicat que van haver de demanar la presència dels equips especialitzats en rescats de muntanya a causa del perill que podia suposar el desallotjament. Hores després, quan els especialistes van accedir a la teulada amb l’ajuda d’un camió de bombers, els activistes van baixar de l’edifici centenari, situat en plena horta d’Alboraia.
“Ara se’ls veu bona gent, però en aquell moment no saps com reaccionaran”, ha dit un agent que va participar en l’operatiu. Un dels activistes enfilats a la teulada ha assegurat que la protesta va ser espontània: “Vam col·laborar en tot moment, no hi hagué gens de resistència”. “Teníem clar que anaven a tirar aquesta alqueria”, ha postil·lat.
Els activistes han incidit que l’estratègia d’enfilar-se a la teulada no va ser planificada per a un dia concret. “No ens ho esperàvem gens, era el Dia contra el Canvi Climàtic”, ha declarat una de les acusades.
Un dels agents de la Guàrdia Civil, que ha declarat com a testimoni, ha assegurat que, abans de l’arribada dels efectius de rescat, els joves “no tenien idea de col·laborar” i ha dit que li va pegar una de les acusades encara que no ha identificat clarament la pretesa agressora. Una de les acusades ha negat durant la seua declaració que amollara un puntelló a un agent.
Un agent del Grup de Rescat de Muntanya ha recordat que, després de conversar breument amb els activistes enfilats a la teulada, van acabar abandonant el Forn de Barraca. “Vam baixar dos xics i una xica que hi havia en una finestra, la cosa més segura era utilitzar el camió de bombers, perquè, com que era un edifici antic, sabíem que hi havia perill de solsida”, ha afirmat en una declaració feta per videoconferència.
Lluís Fontelles, parella d’una de les propietàries del Forn de Barraca i membre de Per l’Horta, ha declarat que van donar permís als activistes perquè pernoctaren en l’espai que no havia sigut expropiat. L’home ha recordat el “soroll continu” de l’helicòpter i ha assegurat que l’actitud dels joves va ser de “col·laboració”. Es tractava d’una protesta espontània, ha dit. “Tots i totes érem conscients que el Forn anaven a derrocar-lo, la intenció era cridar l’atenció als nostres governants i alertar tota la societat”, ha afegit.
Dos periodistes que han declarat com a testimonis de les defenses han coincidit que la protesta va ser pacífica. “En cap crònica de l’endemà constava cap resistència o desobediència”, ha dit una de les informadores.
La fiscal: “No fa falta forcejaments violents”
La Fiscalia demana huit mesos de presó per a tres dels activistes i cinc mesos per a una quarta jove pels presumptes delictes de desobediència greu a l’autoritat i resistència. “Els acusats van decidir no abandonar el lloc, no fa falta que hi haja forcejaments violents”, ha dit la fiscal, que també ha postil·lat que l’actitud dels joves va ser “passiva”. També demana 329,66 euros en concepte de responsabilitat civil.
Els lletrats de la defensa han demanat l’absolució dels activistes per considerar que el cas no s’emmarca en l’ordenament penal (en tot cas haurien d’haver sigut sancionats amb una multa per la ‘llei mordassa’). A més, també han al·legat que s’han produït dilacions indegudes pel fet d’haver transcorregut més de tres anys entre les detencions i el judici. “Els fets no tenen transcendència penal”, ha conclòs un dels advocats de la defensa.