En l’actualitat, al voltant del 55% de la població mundial viu en ciutats i es preveu que augmente al 68% el 2050. La concentració del trànsit i altres activitats urbanes porta al fet que els nivells de qualitat de l’aire a les ciutats siguen perjudicials per a la salut humana. La Unió Europea (UE) ha establit un marc regulador per controlar i millorar els nivells de qualitat de l’aire a les ciutats (Directiva 2008/50 / CE) mitjançant estacions fixes. València només té set estacions.
Davant aquesta situació, el grup d’investigació contra el canvi climàtic de l’institut Ítaca de la Universitat Politècnica de València (UPV), juntament amb l’empresa Mesura, la plataforma social València per l’Aire i el Joint Research Center (JRC) de la Comissió Europea, ha dissenyat i ha instal·lat una xarxa de 424 sensors mòbils de dosimetria passiva distribuïts per tota la ciutat per al mesurament de diòxid de nitrogen (NO2) amb l’objectiu d’avaluar la qualitat de l’aire reportada per les estacions fixes oficials durant el període 2017-2019.
Segons el director del grup d’investigació i catedràtic de la UPV José Vicente Oliver, els resultats obtinguts mostren que durant aquests tres anys el 43,7% dels sensors mòbils van superar el valor límit establit per la Directiva de la UE, així com per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
“Això indica que els nivells de qualitat de l’aire que ofereixen les estacions fixes no són representatius ni de confiança per al monitoratge de la qualitat de l’aire de la ciutat. Així doncs, les estacions fixes que operen actualment no brinden informació precisa sobre les àrees de la ciutat on la majoria de la població respira aire amb més nivell de contaminació. En concret, els resultats demostren que el 34,6% dels ciutadans (273.000) viuen en zones amb un valor mitjà anual superior al límit recomanat per a la protecció de la salut humana”, afirma Oliver.
L’investigador de la UPV i coordinador del projecte Edgar Lorenzo afig que “l’estudi revela que, mentre que les set estacions oficials de qualitat de l’aire no superen el límit mitjà anual de valors de concentració de NO2 (40 µg m−3), els valors mitjans anuals de NO2 de la xarxa mòbil complementària superen aquest límit en quasi la meitat del total d’ubicacions mòbils de mostreig”.
L’equip de la UPV ha desenvolupat a partir d’eines de dades massives un índex que identifica i classifica els 69 barris segons el nivell de contaminació i l’exposició de la població a la concentració de contaminants.
I aquesta és la conclusió: els barris amb un valor mitjà anual superior al límit recomanat i, per tant, amb pitjor qualitat de l’aire són Benicalap, Beniferri, Torrefiel, Rascanya i Benimaclet al nord, l’Olivereta, Nou Moles, Arrancapins, Patraix i Jesús a l’oest, Malilla al sud, el Grau i Natzaret a l’est i Russafa al centre de la ciutat.
La majoria d’aquests barris estan situats al costat de vials que concentren una gran quantitat de trànsit de vehicles, principalment les rondes nord i sud i les grans vies, tal com s’observa en el mapa.
No obstant això, en el cas del Grau i Natzaret no concorre aquesta circumstància, per la qual cosa, tal com reflecteix l'esmentat mapa i confirma Oliver, el factor que perjudica tots dos barris quant a la degradació de la qualitat de l'aire té a veure amb l'activitat del Port de València, principalment amb la intensitat del trànsit marítim i terrestre. Oliver estén també aquest problema a *Pinedo per l'afecció de la V-30 i el tràfec de camions que entren i ixen al Port.
Mala ubicació de les estacions
A més, Edgar Lorenzo afig que “les set estacions no estan ben situades, segons l’exposició real de la població a la contaminació, ja que no mesuren de manera representativa la qualitat de l’aire a la ciutat. Només una està situada en una àrea representativa (Russafa), la resta haurien d’estar instal·lades a Benicalap, Arrancapins, Malilla, Nou Moles, Patraix i Torrefiel”.
Els resultats d’aquest estudi s’han publicat fa poc per la revista científica Environmental Research Letters. La investigació ha sigut possible gràcies al conveni de col·laboració entre la UPV, l’Ajuntament de València i el JRC de la UE, emmarcat en la Càtedra de Governança de la Ciutat de València.
La tinenta d’alcalde de l’Àrea de Participació, Drets i Innovació de la Democràcia, Elisa Valía, assenyala: “Sobre la base dels resultats obtinguts per aquesta recerca de tres anys, des de la Regidoria de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de València estem molt interessats en el fet que els investigadors de la UPV continuen avançant en l’estudi de la relació entre la distribució de contaminants i les característiques socioculturals i econòmiques dels barris per avaluar la justícia i l’equitat ambiental, juntament amb una anàlisi dels diferents contaminants i les seues influències sobre les afeccions cardiorespiratòries –incloent-hi COVID– i oncològiques”.
El port, només amb dues estacions
Encara que l’estudi no entra a avaluar de manera particular la situació o l’impacte del port de València, com ha vingut informant elDiario.es, el recinte portuari només té dues estacions de mesurament de qualitat de l’aire situades entre els molls de Llevant i Ponent.
Els resultats dels mesuraments d’una d’elles, en concret la del moll de Ponent, es poden consultar des del mes d’octubre passat en el web de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, en contrast amb les cinc estacions de mesurament del port de Castelló o les quatre del d’Alacant.
L’Autoritat Portuària de València té previst afegir dues estacions d’immissió més a l’entorn del barri de Natzaret, encara que la ubicació exacta està pendent de determinar per tècnics de la CEAM.