València ha acollit la quarta edició de la Trobada Anual de l’Associació Espanyola de Data Centers, Spain DC, amb responsables de les principals empreses del sector i docents especialitzats en màrqueting i digitalització. L’objectiu era abordar els reptes a què s’enfronten amb la irrupció de la intel·ligència artificial.
Durant l’inici de l’acte i en presència de Carlos Mazón, president de la Generalitat, i la regidora de Turisme, Innovació, Tecnologia, Agenda Digital i Captació d’Inversions de l’Ajuntament de València, Paula Llobet, el president de Spain DC, Emilio Díaz, ha sol·licitat a les administracions públiques que no s’obliden de la importància dels centres de dades “per a consolidar l’evolució tecnològica del país”. Amb això, ha lamentat que la Modificació d’Aspectes Puntuals (MAP) del Pla de Transport d’Energia Elèctrica del Govern d’Espanya ha deixat fora les peticions d’accés a l’energia per part de centres de dades.
“El que està en joc és el futur d’aquest país. Cal liderar la digitalització mundial o anar a remolc, com lamentablement ens ha passat moltes vegades al llarg de la nostra història. Sense els data centers no hi ha transformació digital. Els països més evolucionats, com Alemanya o Suïssa, ja fa anys que desenvolupen aquest servei”, ha dit Díaz. A més, ha insistit que el seu propòsit és “consolidar Espanya com un hub d’interconnexió a Europa”.
Segons declaracions del director executiu de Spain DC, Manuel Giménez, l’activitat econòmica i la inversió dels centres de dades espanyoles té un impacte indirecte de 26.290 milions d’euros: “Aportem a la producció del país 73.307 milions d’euros, per la qual cosa l’efecte multiplicador de l’economia se situa en 2,8”. Així mateix, sobre la base de l’“Estudi de l’impacte dels centres de dades d’Espanya el 2022”, Giménez assenyala que contribueixen al 2,4% del producte interior brut (PIB) del territori nacional amb marge de creixement a la Comunitat Valenciana.
En un altre aspecte, el director executiu ha posat l’accent que no hi ha rivalitat entre les autonomies, sinó que conviuen diferents tipus d’activitat, de donacions de pressupostos per a les infraestructures, diferents estructures de l’economia i de necessitats de centres. “Madrid continua sent el catalitzador de la connectivitat del nostre país que genera corrent econòmic i valor afegit cap al nord, com el País Basc, cap a Catalunya o la Comunitat Valenciana, i cada vegada més cap a regions del centre peninsular”, destaca.
“El creixement de l’Estat serà visible o no en funció de la capacitat de les administracions i de la possibilitat d’impulsar i complir un nou pla de transport d’energia elèctrica. Per a nosaltres hi ha uns reptes primordials a complir, com afrontar la IA; mantindre el lideratge en sostenibilitat, ja que en som l’avantguarda; la regulació i la xarxa de transport; el context internacional, perquè també ens fixem en ciutats com Milà o Portugal; i la creació de talent perquè es necessiten recursos humans”, explica Giménez.
Descarbonització de l’economia
“Benvinguda siga la nova demanda elèctrica de l’economia digital”, manifesta José María Calvo-Sotelo, professor adjunt de la IE University i Business School. En aquest sentit, l’expert en negocis explica que aquesta forma de producció i consum és crucial per a una descarbonització efectiva: “La indústria de l’economia digital és molt rendible i superior a unes altres, com la de l’acer o la del vidre. La precisió en les dades és fonamental per a mesurar i reduir les emissions, especialment en sectors com l’agricultura, que representa un 20% i és menys precís en els seus mesuraments. Concretament, a Espanya el 70% de l’energia està lliure d’emissions de COâ‚‚”.
En línies similars, Calvo-Sotelo destaca que actualment s’emeten “50.000 milions de tones de COâ‚‚ a l’any”, de les quals tres quartes parts provenen de la crema de combustibles fòssils, cosa que es tradueix en el fet que el 80% del consum d’energia mundial prové d’aquesta font.
“Hi ha un paradigma a creure que l’augment de l’eficiència energètica ha de portar a l’increment de la reducció del consum. És un error conceptual. Com més eficient explotem un recurs, més l’usem. Per tant, hem de deslligar aquests dos termes”, explica.
Així mateix, el professor insisteix que és essencial canviar els processos productius per a generar energia més sostenible: “A Europa i els Estats Units, on l’energia elèctrica és més neta, la demanda creix més lentament. En contrast, a la Xina i l’Índia, on es crema més carbó brut, la demanda d’electricitat va creixent més ràpidament”.
“Els objectius d’eficiència i creixement de les renovables han de ser més ambiciosos a causa del possible augment en el consum d’energia a mesura que la població i la riquesa global vagen creixent durant els pròxims anys”, manifesta Calvo-Sotelo.
El repte dels ‘data centers’ amb la IA
“Les dades són el petroli del segle XXI”. Així destacava el valor de la informació Antonio Serrano, coordinador de Digitalització, Innovació i Comunicació de la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, i professor titular de dret mercantil de la Universitat Rei Joan Carles.
Durant la seua intervenció, ha subratllat que les tecnologies com la IA i les dades massives poden generar experiències personalitzades per als clients sobre la base dels algorismes que es registren en cada dispositiu i tracen els gustos dels usuaris: “Estem davant una dictadura dels algorismes. Som perfectament perfilables”.
L’expert ha situat la intel·ligència artificial dins del context de la quarta revolució industrial, caracteritzada per la convergència de diferents tecnologies exponencials, com el blockchain (mena de memòria de comptabilitat digital que guarda totes les transaccions de manera transparent i segura).
Pel que fa a la penetració de les noves tecnologies en alguns llocs de treball i la por de la disminució dels recursos humans, Serrano assegura que la IA no arrabassarà cap lloc de treball a ningú, sinó que ho farà algú més especialitzat i que sàpia controlar aquesta eina. “La robòtica més gran es troba als països amb menys taxes d’atur”, destaca.
“Es preveu que solament la part d’infraestructura del mercat de la intel·ligència artificial arribe a 800.000 milions de dòlars el 2030”, explica Javier Pemán, responsable de supercomputació, Higer Education and Research a Espanya, Portugal, l’Aràbia Saudita i CSCS a Suïssa, de Nvidia, un dels fabricants de GPU més grans del món.
Amb això, afig que tenien previst uns terminis de lliurament en els últims anys de quatre a sis setmanes, no obstant això, assegura que a causa de l’augment de la demanda actual, han incrementat per cinc la seua capacitat de producció: “Ara podem estar en intervals de fins a 18 mesos. La grandària del mercat no pararà de créixer, perquè els models continuen escalant”.
Seguint en aquesta línia, el membre de Nvidia recalca que la infraestructura actual és insuficient: “Els problemes que ens arriben requereixen una nova computació més potent per a resoldre'ls”.
“La raó per la qual Nvidia està en dalt de tot és perquè ja fa dècades que desenvolupem una plataforma de programari anomenada NGC Nvidia, cosa que provoca que la competència no puga atansar-nos”, comenta, i afig que el consum i la capacitat de les GPU s’ha multiplicat: “Fa deu anys estava en 80 watts i les que traurem pròximament se situen en 1000 watts per la demanda creixent”.