Després d’uns primers mesos de mandat del tripartit d’esquerres –format per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú– centrats en trencar amb l’herència de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, ara toca iniciar o consolidar els grans projectes promocionats. I convertir els gestos adoptats en mesures d’un cert calat per a complir el que s’ha fixat en l’Acord de la Nau, nom que rep el pacte que van firmar al juny les tres formacions que integren el govern municipal.
A pesar que ja s’han complit una part dels punts fixats en el pacte de govern, a l’executiu local liderat per Joan Ribó (Compromís) encara li queden uns quants reptes per superar. Entre aquests, n’hi ha alguns que s’acosten més a assignatura pendent. Aquest any nou serà la prova de foc per a calibrar la intensitat del canvi del govern local sobre la València edificada per Barberá.
Transparència i lluita contra la corrupció. Encara que el tripartit ha aplicat la llei de transparència de la Generalitat Valenciana i ha publicat periòdicament els regals i les despeses de l’alcalde, encara queda per aconseguir que les parets del consistori siguen de vidre. La remodelació absoluta del portal de transparència de l’Ajuntament està en fase de discussió i les webs municipals no compleixen la premissa defensada pel regidor de Transparència i Bon Govern, Roberto Jaramillo, que fer més de tres clics és símptoma que la informació es vol amagar.
A més, les estores no s’han alçat amb la intensitat que prometia el tripartit. I ens com l’Observatori de Contractació Municipal i l’Agència contra la Corrupció que recull el pacte signat per les tres formacions d’esquerres com a mecanismes per a evitar qualsevol irregularitat estan oblidats.
Ocupació. Amb una taxa de desocupació lleugerament per damunt de la mitjana estatal, l’execució del pla d’ocupació decent que incloïa l’Acord de La Nau sembla una qüestió imminent. Però, fins ara només s’ha arribat a acords puntuals i s’han posat les primeres pedres per a ordir un gir a la política comercial. Després de l’acord en tot el sector, donar impuls al comerç de proximitat, escometre un pla de turisme –també recollit en el pacte– i impulsar el pla per a reduir la desocupació seran prioritats que no es podran postergar.
Auditoria ciutadana. A pesar que la intervenció municipal ha engegat la seua tradicional auditoria comptable de l’Ajuntament, seleccionant diversos organismes per a fer-ho, la revisió a l’estil d’altres ciutats del canvi no s’ha posat en marxa. De fet, encara s’elabora la proposta i la iniciativa amb què es dura a terme una rendició de comptes particular pel fet de comptar amb criteris de gènere o mediambientals. Està previst que la proposta estiga tancada al començament d’enguany.
Xarxa d’escoles públiques municipals de 0-3 anys. És un dels grans reptes de l’executiu local i un dels compromisos que van signar en el pacte de govern. Pregonat amb insistència durant la campanya per les forces progressistes que ara formen el tripartit, es desconeix quan se’n preveu l’impuls. El pla, de moment, està substituint-se pel programa pilot promocionat per la Generalitat Valenciana.
Remunicipalitzar l’ORA i la grua. Davant de les concessions deixades per Barberá, el govern local sempre s’ha posat com a meta la remunicipalització, almenys, de les contractes de l’ORA i la grua. Des de la regidoria de Mobilitat Sostenible, s’ha posat com a data l’any 2016 perquè la contracta de l’ORA –estacionament reservat– passe a les mans públiques. I Ribó sempre ha manifestat que la grua ha de ser municipal, per la seua importància a l’hora de planificar la mobilitat. Tornar-les a les mans públiques enguany serà un repte a complir.
L’horta. El tripartit sempre ha considerat l’horta com un element clau en molts aspectes, i n’ha defensat l’impuls. Després d’anunciar un PGOU que no agredisca la que encara subsisteix, l’Ajuntament haurà de posar solució al conflicte que manté amb el Port per la Zona d’Actuacions Logístiques (ZAL) per a assolir el seu propòsit de crear un anell verd d’horta que envolte la ciutat. La promoció dels productes i l’aposta pels horts urbans en solars abandonats van en aqueixa direcció.
Mobilitat. Consolidar els passos fets en la seua filosofia de “primer de tot caminar, després usar la bicicleta, tercer el transport públic i quart el cotxe” serà el seu gran repte. Per a fer-ho, els plans de conversió del centre històric en zona de vianants i d’ampliació i millora del carril bici hauran de completar-se. La reformulació de les línies de l’EMT i aconseguir el finançament del contracte programa per a armar un transport metropolità, antesala de la València metropolitana que es projecta, seran els dos objectius que marcaran les possibilitats del seu projecte de mobilitat.
Cabanyal i barris perifèrics. Amb la derogació del pla per al Cabanyal, l’anunci de la rehabilitació de les cases, l’obertura del Teatre El Musical i més protecció policial en el barri s’han fet els passos per a dignificar-lo. Aconseguir que siga un enclavament únic d’atracció turística pel seu patrimoni serà l’objectiu final. No obstant això, el repte no sols rau a solucionar la degradació del barri marítim, sinó a solucionar els problemes que pateixen altres zones perifèriques de l’anomenada “ciutat oblidada” per a evitar que s’agreuge la dualització de la ciutat. Per a fer-ho, augmentar la neteja serà clau.
“Ciutat lliure de desnonaments”. Aqueix l’objectiu s’havia fixat en el “pacte de la Nau”, i per això ja s’ha arribat a acords amb diverses entitats financeres, s’ha prohibit a la policia local que participe en desnonaments hipotecaris i s’ha eliminat la brigada dedicada a aquesta finalitat. Garantir una alternativa habitacional ha de ser l’objectiu. I per a assolir-lo, s’ha previst un augment de fons molt destacat per a construir habitatges de caràcter social en els comptes del 2016.
València, sense discriminació. És un dels reptes més grans del tripartit: aconseguir que València deixe de rebre un finançament molt per davall del que li pertocaria. Aconseguir una igualtat de tracte en decisions com la condonació del deute de la Marina Reial, compromisos en unes infraestructures determinades que depenen del Govern central i arrancar més competències fiscals és fonamental perquè València no es quede arrere. La reclamació de la carta de capitalitat que ja tenen Barcelona i Madrid i la petició del contracte programa van en aquesta línia.