Evelyn Mesquida, la periodista que ha aconseguit la gratitud de França als republicans que van alliberar París

Una alacantina establida a París ha sigut la principal artífex del reconeixement oficial de la República francesa als combatents espanyols que van alliberar París, enrolats en les files de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial. La periodista Evelyn Mesquida (Alacant, 1945) va començar a treballar des de París en el grup Zeta el 1977. Un període en què “hi havia una vivència dels vestigis de la guerra d’Espanya, però sobretot quan vinc ací estan els vestigis de maig del 68”, explica Mesquida a elDiario.es. Durant tres dècades va treballar per a les revistes Interviú i Tiempo, “una època excepcional”, recorda. 

La periodista va descobrir per casualitat, elaborant un reportatge sobre el final de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la repressió franquista, la participació de combatents republicans espanyols en l’alliberament de París el 24 d’agost de 1944. Un dels protagonistes li va ensenyar una foto de ‘La Nueve’, la companyia d’avantguarda de la 2a Divisió Blindada de l’Exèrcit de la França Lliure integrada pels republicans. 

“L’home m’explica que aquests són els que van alliberar París. La foto està feta a Anglaterra, els soldats van vestits amb uniforme americà, és una companyia francesa, però aquests homes són espanyols: per a mi va ser un desconcert total i vaig començar a buscar-los”, relata a tocar de l’Ajuntament de París, on els integrants de ‘La Nueve’ van entrar per alliberar París de l’invasor nazi. 

Els 160 combatents formaven part de la 9e Compagnie du Régiment du Tchad, comandada per Raymond Dronne i l’espanyol Amado Granell i enquadrada en la famosa 2e Division Blindée del general Phillippe Leclerc. Després de participar en la batalla de Normandia, el 24 d’agost de 1944 cap a les 20.00 entren a París per la Porte d’Italie. Poc abans de les 21.30, la secció del tinent Amado Granell entra a l’esplanada de l’Ajuntament de París amb els carros de combat batejats amb noms com Guadalajara, Teruel, Guernica o Ebro. “Eren els que millor manejaven tanquetes, armes i canons”, assenyala Mesquida.

L’èpica trajectòria dels combatents de ‘La Nueve’ va romandre pràcticament oculta fins que la periodista va començar a seguir-li la pista. Evelyn Mesquida, autora de La Nueve, los españoles que liberaron París(Ediciones B, 2019), conta el seu interés per la memòria històrica a banda i banda de la frontera: “Sempre m’ha interessat en la mesura que vinc d’una família republicana de vençuts, mon pare havia estat en la guerra, després en el camp dels Ametlers i a Albatera, en la presó i durant tres anys fent el servei militar dels vencedors”. 

La seua investigació va començar pel Musée du Général Leclerc, que actualment acull una mostra sobre la Resistència francesa sense gairebé referències a la participació espanyola. “Per allí vaig començar a buscar i vaig tindre la sort immensa de trobar-me’n dos de vius i, d’ells, a poc a poc vaig anar trobant els altres escampats per França i me’n vaig anar a buscar-los”. Així va aconseguir els testimoniatges de huit combatents de ‘La Nueve’, la majoria anarquistes octogenaris que havien lluitat des del colp d’estat del general Francisco Franco el 1936 fins al final de la Segona Guerra Mundial amb la intenció de continuar la guerra al sud dels Pirineus contra el franquisme. 

La investigadora va connectar de seguida amb aquells ancians: “Continue estant per la idea profunda del que significa ser llibertari”, assegura Mesquida, que també va fer amistat durant la seua etapa de corresponsal amb l’entranyable anarquista exiliat Lucio Urtubia.

Malgrat el seu paper en l’alliberament de París, els integrants de ‘La Nueve’ estaven completament oblidats pel relat oficial de l’Hexàgon. La França de postguerra va articular una IV República, comandada pel general Charles de Gaulle, amb una memòria de l’ocupació nazi molt present fins al dia de hui, als carrers amb plaques commemoratives i en els programes educatius escolars. Els debats de la memòria històrica continuen en la V República, amb la col·laboració del règim de Vichy i la colonització d’Algèria com a plats forts.

En aquella memòria oficial, els combatents espanyols “estaven deliberadament oblidats”, lamenta Mesquida. La dona, autora d’una de les obres de referència sobre ‘La Nueve’, va batallar amb l’Association 24 Août 1944, actualment presidida per Véronique Salou, perquè França reconeguera oficialment el paper dels republicans espanyols en l’alliberament de París. 

Així doncs, el 24 d’agost de 2014, en ocasió del 70 aniversari de l’alliberament de París, la República francesa va mostrar la seua gratitud pel paper dels republicans espanyols en la batalla contra l’invasor nazi. “Els republicans espanyols de ‘La Nueve’ van ser els primers a penetrar a París”, va reconéixer en el seu discurs el president francés llavors, François Hollande.

L’alcaldessa de París, la socialista d’origen espanyol Anne Hidalgo, va crear el Jardin des Combattants de La Nueve, un espai públic confrontant a l’edifici de l’ajuntament de la capital francesa on cada any se celebra un acte de reconeixement als republicans espanyols. En el seu discurs d’enguany, a més de reconéixer el paper d’Evelyn Mesquida, l’alcaldessa de París va criticar l’argumentari electoral del candidat d’extrema dreta francés Éric Zemmour sobre el general Philippe Pétain i la recent entrevista al pseudohistoriador espanyol Pío Moa –al qui va titlar com “un altre dels falsificadors de la història”– en el diari Le Figaro. “La qüestió del negacionisme està molt present”, va advertir Anne Hidalgo en un acte en què també va participar el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. 

El reconeixement del paper dels republicans espanyols se celebra cada 24 d’agost, data de l’entrada a París, però els grans actes d’Estat es reserven per als dos dies següents. Evelyn Mesquida assisteix als actes escèptica: “Considere que si no entra en els llibres de text, que vinga el senyor Bolaños a fer-se una fotografia a mi m’importa un rave. Si realment volen, han d’explicar-ho, que es comprenga i que naturalment entre en els llibres de text”.