Les restes de nou afusellats del franquisme a Énguera situats sota el mausoleu del considerat primer polític feixista d’Espanya ja s’han localitzat. Els dos últims cossos trobats durant els últims dies han sigut extrets dilluns de la fossa on estaven, i acaba així la segona fase de les faenes de recuperació d’aquestes víctimes del franquisme.
La iniciativa ha aconseguit recuperar els cossos de represaliats que estaven davall o en els voltants del mausoleu de José María Albiñana, fundador el 1930 del Partido Nacionalista de España (PNE), en el cementeri d’Énguera. Segons explica Alfredo Barberán, memorialista i representant de les famílies impulsores, en la primera fase de les excavacions es va trobar a tres metres de profunditat sota la mateixa vertical del mausoleu la primera víctima; en la segona fase es van trobar els quatre següents, que van aparéixer en una fossa comuna que tenia com a capçalera lineal el monument al dirigent feixista, i en la mateixa línia han aparegut les quatre últimes restes dels afusellats, davall d’una tomba familiar, els integrants actuals de la qual hi van col·laborar i van donar permís per a rescatar els últims cadàvers.
El coordinador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, ha destacat la importància de les ajudes prestades per les institucions públiques. Així doncs, la primera fase va ser finançada per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que dirigeix Rosa Pérez Garijo, mentre que la segona va aconseguir l’ajuda de la Diputació de València, que presideix Toni Gaspar.
Alfredo Barberán recorda que els represaliats van ser executats en un període de 22 dies, entre el 25 de maig i el 16 de juny de 1939, pocs mesos després d’acabar la Guerra Civil. La víctima trobada sota el mateix mausoleu era un guàrdia d’assalt de 41 anys, Pedro Herrero; els cossos restants corresponen a Leandro Pastor (43 anys, regidor), Antonio Rico (55 anys, alcalde), Pedro Simón (43 anys, oficial de presons), Salvador Gómez (46 anys, regidor), Miguel Rovira (26 anys, conseller del Comité), Ricardo Simón (41 anys, alcalde), José Barrón (26 anys, conseller del Comité) i Emilio Marín (39 anys, regidor).
Les restes es traslladaran al laboratori i se n’analitzarà l’ADN per poder identificar-los. Dels cossos recuperats, el del guàrdia de salt no podrà contrastar-se el seu ADN, ja que no s’han mantingut familiars fins a l’actualitat, encara que s’ha pogut identificar indiciàriament pel fet de trobar-se botons i corretjams propis de l’uniforme d’aquest cos policial. Dels altres huit, sis sí que podran ser identificats amb l’ADN i dos no, concretament l’alcalde Antonio Rico i el regidor Salvador Gómez, dels quals no s’ha localitzat descendència per a poder confrontar les restes. Entre les curiositats que es desprenen, com assenyala l’investigador, estan les causes a què el franquisme va atribuir oficialment la mort d’aquestes persones, com ara diferents síncopes, hemorràgies diverses i fins i tot una anèmia aguda.
Memorial
Una vegada identificades les víctimes, en una fase final les restes de set dels afusellats es depositaran en el memorial de les víctimes del feixisme d’Énguera, que està en el cementeri mateix, on ja figuren els seus noms en la llista dels represaliats pel franquisme també en altres llocs d’Espanya com Paterna, i fins i tot de veïns que van estar en el camp de concentració de Mauthausen-Gusen de qui no s’han pogut recuperar les restes, però sí que estan documentats. Els altres dos afusellats tindran el seu nom, però les famílies han reclamat les seues restes per als seus nínxols particulars.
En total són 30 les persones els noms de les quals estan inscrits en el memorial enguerí i que s’inaugurarà dilluns que ve 1 de maig, data en què tradicionalment la localitat retia homenatge als represaliats en un antic monòlit erigit en els anys 80. Aquest monument ha sigut substituït per l’escultura actual, la base de la qual acollirà les restes d’aquells les famílies dels quals han volgut que s’hi depositen.