El parlament valencià tindrà una comissió d’investigació sobre la gestió de la DANA del 29 d’octubre passat, que ha deixat, de moment, 222 víctimes mortals i una quantitat encara indeterminada de danys a les comarques valencianes. Tres propostes de comissions d’investigació, presentades pel PP, Vox i Compromís, es debaten dimecres i dijous en les Corts Valencianes; tres propostes dispars que apunten a responsabilitats distintes, però que coincideixen a assenyalar fallades del sistema en conjunt.
En un debat bast, carregat de retrets encreuats a tort i a dret, torna a sobrevolar un fantasma que fa temps que planeja aquesta catàstrofe, el fantasma de la comissió d’investigació de l’accident del metro del 2006, que va deixar 46 morts, 47 ferits i el lema que encara persegueix el PP valencià: zero responsables. L’Associació de Víctimes del 3 de Juliol ja va advertir l’11 de novembre passat dels paral·lelismes que trobaven en el relat polític entre aquesta catàstrofe meteorològica i l’accident del ferrocarril urbà: “Falta de previsió, no reconéixer les fallades per no assumir la seua responsabilitat en la mort de tantes persones, ocultar, manipular, crear relats falsos, quins records més roïns!... la mateixa manera de gestionar les tragèdies”, van exposar. I van afegir: “Només falta que contracten HM Sanchis perquè els prepare el guió de la versió que tots han de repetir”, en referència a la consultora que va contractar el Govern de Francisco Camps per a manipular la comissió d’investigació de l’accident. Càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) van reconéixer reunions amb l’agència per a preparar les seues compareixences.
El Govern que presideix Carlos Mazón ha canviat diverses vegades de versió sobre el parador del president durant les hores clau de la tragèdia i ha acusat els organismes i els tècnics de no donar informació i propiciar una “apagada informativa”, que es desmenteix consultant el registre de les comunicacions. Aquests canvis de versió i jocs retòrics han sigut una constant des del 29 d’octubre, sembrant dubtes sobre el funcionament del sistema d’emergències o l’acció dels mateixos organismes estatals i autonòmics, des de l’Aemet fins al cos de la Unitat Militar d’Emergències.
En les Corts, els grups de l’esquerra reflexionaven en la mateixa línia. Van ser ells, el PSPV i Compromís, els que van donar suport polític a les víctimes, les van rebre en les institucions –el primer acte oficial de Ximo Puig en senyal de reparació– i van crear una nova comissió en el parlament autonòmic. El portaveu del PSPV, José Muñoz, apuntava dimecres que Mazón li recorda Francisco Camps, que “donava l’esquena a les víctimes” i va voler celebrar “una comissió ràpida per a girar full”, vaticinant: “El culpable? Si no cola la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, és el sistema”. Miguel Polo, representant de l’organisme estatal, és el seu maquinista, el blanc de totes les seues crítiques i a qui imputen falsament no haver emés avisos pel cabal que va desbordar. El 2006, el PP va culpar un tècnic de les morts; ara, carrega sobre els tècnics que, segons el seu relat, no van facilitar informació a l’òrgan d’emergències.
El PSPV insisteix en la retòrica, a anomenar a les coses pel seu nom: “No és una riuada, és una DANA. Aquest joc de les paraules té un rerefons perillós: la riuada és causa de força major, per tant, inevitable, ho agafen? Si és una riuada, és inevitable; si és inevitable, no hi ha responsable; si no hi ha responsables, ja tenim el dictamen de la comissió d’investigació”, ha dit, insistint en la referència a l’accident del 3 de juliol de 2006.
“El modus operandi del PP sempre és el mateix”, ha subratllat Joan Baldoví, portaveu de Compromís, que també recordava la gestió de l’accident de fa ja 18 anys. “No volen saber la veritat”, ha retret al PP i Vox, que pacten una comissió a través d’una esmena. “La comissió d’investigació del metro va ser un insult a les víctimes i nosaltres no deixarem que torne a passar. Estarem vigilants”, ha recalcat, recordant Serafín Castellano, exconseller condemnat per corrupció i el portaveu del PP quan es va desenvolupar la comissió. Baldoví, en la defensa de la seua proposta, plantejava una sèrie de preguntes sobre el parador de Mazón mentre es desbordaven els llits i es convocava l’òrgan d’emergències, a què no va arribar fins passades les 19.30. “Què va fer Mazón entre les 18 i les 19.30 del dia 29? Amb qui es va reunir? Era un empresari de la construcció? Amb qui es va reunir quan va eixir el nom de l’alcalde de Cullera? [en referència a la telefonada explicada per Jordi Mayor i Mazón mateix]. A l’únic alcalde a qui va telefonar no va ser per a avisar-lo del perill. Tenia a veure amb el fet que aquell matí mateix el PP i Vox pactaren una esmena per a permetre que es construïra a 200 metres de la costa?”, ha preguntat. En plena alerta roja, el PP i Vox estaven pactant una modificació legislativa en les Corts que s’aprova definitivament dijous.
No hi ha hagut ningú, cap membre del Consell de Carlos Mazón, escoltant presencialment aquest debat. Ha sigut el diputat Fernando Pastor l’encarregat de donar la cara pel PP. El parlamentari, experimentat en debats sobre la gestió, reclamava no fer-ne un ús polític –cosa que li ha valgut l’exercici de memòria de Baldoví– i tractava de portar el focus al Govern central. “Comença a preocupar-me ben poc la ubicació física del president al migdia del 29 d’octubre. Li he fet moltes voltes abans de dir això, ho he pensat moltes vegades com a valencià, com a militant del partit i membre d’aquesta cambra –ha arrancat el diputat popular”–. I comença a preocupar-me moltíssim, per què els que tenien l’obligació, la competència, d’informar aquell migdia i aquella vesprada del que baixava pel barranc del Poio no ho van fer. I només hi ha dues respostes: perquè no tenien ni idea o perquè ho van ocultar“. Aquesta incògnita, ha dit, ”només la poden aclarir els amics de Miguel Polo, de Teresa Ribera i de Pedro Sánchez“. El popular insistia en la falsedat que la Confederació no va avisar, malgrat l’onada de missatges enviats aquell dia, i ignora que la Generalitat va enviar un equip de bombers al barranc a mesurar el cabal, però aquesta informació, que sí que tenia la Conselleria de Medi Ambient, no va arribar a l’òrgan d’Emergències.
La consellera, cessada abans de donar explicacions
A la desaparició de l’agenda de Carlos Mazón, que ja està dues setmanes sense comparéixer davant els mitjans, i a qui a penes se li poden arrancar unes paraules de camí a alguna reunió, se suma l’esborrament dels consellers competents en la gestió d’Emergències i dels acabats de nomenar. Els nous no tindran un ple per a donar compte de les seues intencions fins al 20 de desembre, l’últim divendres abans de Nadal, i els ja cessats no hi acudiran, llevat que els obligue la instrucció parlamentària o judicial. Muñoz feia referència al fet que haurien de comparéixer “els que se n’han anat sense donar explicació”, en referència a Salomé Pradas, cessada sense acudir al parlament autonòmic. “No és raonable que la consellera de Justícia i Interior no haja donat una sola explicació”. El PP i Vox ho van impedir amb la seua majoria.
El PP i Vox traslladen la responsabilitat al Govern central i insisteixen a posar en el focus a Teresa Ribera i Pedro Sánchez, a més de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El portaveu de Vox, José María Llanos, recalcava la “falta de prevenció i la gestió deficient” de l’emergència, però retreia al Govern central no haver actuat: “Davant aquesta catàstrofe, havia d’haver intervingut des del minut u l’exèrcit espanyol, amb un comandament únic, amb una direcció única i amb tots els mitjans al seu abast. Robles i Sánchez ens ho van negar”, va assegurar l’ultradretà, que va amollar un cable al president valencià: no permetran que siga “cap de turc” de l’esquerra.
Aritmètica variable
La proposta d’investigació que té més aparença de tirar avant és la presentada per Compromís. Els valencianistes consideren donar suport a les tres propostes; els socialistes a la de Compromís i rebutjar la resta; Vox no donarà suport a la dels valencianistes i el PP es mostra conciliador amb totes dues parts. Però la qüestió no és quina comissió s’aprovarà, com què farà la comissió. La clau serà el pla de treball, el full de ruta en què s’incorporen les compareixences i la documentació sol·licitada. I en aquest punt, la majoria parlamentària, que requereix aliances, serà qui determine l’enfocament. El PP governa en solitari, però en tàndem amb Vox pot enfocar la comissió a gust seu. La ultradreta ha de decidir cap a quin costat inclina la balança.