“Els homes d’esquerres no poden estar a favor de la prostitució i dels ventres de lloguer si defensen un món en què tot no es pot comprar i vendre”. Així responia Ana de Miguel a la primera pregunta posterior a la seua intervenció en el fòrum de pensament Avivament de divendres a València i d’una plomada recordava que el feminisme, si no qüestiona les estructures de poder, serveix de poc.
Ana de Miguel no necessita presentació. Però, per als nouvinguts, un resum: filòsofa i feminista consagrada, deixebla d’Amelia Valcárcel i Celia Amorós, professora de filosofia moral i política en la Universitat Rey Juan Carlos, ha escrit la bibliografia bàsica per a fer una introducció al feminisme radical. Entre la seua obra destaca Cómo leer a John Stuart Mill, Alejandra Kollontai i Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección. Amb la valenciana Celia Amorós, ha editat els tres volums de Teoría feminista. De la Ilustración a la globalización, una actualització de la història del pensament feminista. Considera que en el feminisme la teoria és crucial, que ajuda a veure un sistema quasi invisible. I, prenent aquesta lliçó de les seues mestres, que la mirada es construeix, que el coneixement és crucial. “A Espanya hem tingut mestres que ens van fer adonar-nos –a les feministes militants– de la importància del coneixement”, narrava la filòsofa.
N’hi ha prou de llegir el títol dels seus llibres per a saber quina és la perspectiva de De Miguel. Un feminisme sense mitges tintes, abolicionista i que busca l’emancipació de la dona tallant els problemes d’arrel. “No transformarem la societat si ens quedem en la condemna. Cal conéixer les causes per a eradicar la violència”, exposava davant un auditori replet de dones –i algun home– atentes. Per a la filòsofa, aquests haurien de preguntar-se com històricament “ens han fet això, a les dones”. I per “això” es referia a les pràctiques de dominació patriarcal.
Ana de Miguel planteja que el patriarcat no naix en les religions monoteistes, ni en la modernitat, ni en l’edat mitjana. Els seus orígens es remunten als anteriors de la filosofia, ja que, per exemple, Aristòtil ja va organitzar el seu pensament viciat, reduint les dones a simples “atuells” amb qui concebre. Així, passant per sant Agustí i Nietzsche, fa un repàs per les principals aportacions a la filosofia, i arriba a concloure que “els grans filòsofs han engendrat la desigualtat” i s’ha de “fer un ajust de comptes amb aquesta filosofia” en les aules. L’acadèmica no es refereix a deixar d’impartir aquests autors, si no a explicar als alumnes “que hi ha dues veritats: una per als homes i una altra per a les dones”, en referència al plantejament del seu paper en el món que fan els autors.
Sobre aquesta idea de la doble veritat, ha escrit bastant les últimes setmanes, especialment després del 8M, en què destaca la presència masculina. “La nostra societat ensenya que hem de ser iguals, els xics vénen a les manifestacions, però després aprenen que la dona és un ésser que ha de fer la seua vida més agradable –diu citant Russeau– i això ho aprenen amb allò relacionat amb el sexe. Saben que no poden pegar i humiliar una dona, que no poden dir-li porca, puta o bagassa, i en el porno això és la cosa més fluixa que troben”, relata de Miguel. A més, considera, la prostitució indica que no han de posar límits al desig; “poden trobar dones de totes les races, amb tots els trets i a tots els preus... Només cal portar uns pocs diners a la butxaca”, explicava indignada. I això, concloïa, “és conseqüència del neoliberalisme més destructor” en una societat en què tot es pot comprar i vendre. Fins i tot les persones.
Sobre les reivindicacions del cos i la mercantilització d’alguns corrents feministes, la filòsofa té clar que no s’ha de caure en aquest parany. Les feministes des dels anys seixanta “van lluitar per deixar de ser un cos i ara unes altres vénen amb teories del cos no normatiu, que no cal ja ni que penses per a ser transgressora”, ironitzava. “No és qüestió de cossos, som persones (...) hem passat del ‘el meu cos és meu’ a ‘és la meua mercaderia”, lamentava.
Finalment, reprenia el tema de la llibertat sexual com a excusa per a defensar la prostitució i fer de cortina de fum pel que fa a problemes com la precarietat laboral i la inseguretat econòmica. “Ens fan pensar que la llibertat és la sexual, ficar-te al llit amb qui vulgues i fer una orgia, ningú creu ja que la lliure elecció siga, per exemple, veure en quina faena et sentes més realitzat”. En compte d’això, “tenim xiques discutint veure si és bo per al feminisme o no portar minifalda”.