Sense antecedents penals, els quatre activistes que van resistir en el Forn de Barraca, la centenària alqueria a la vora de la carretera V-21 de València, davant de les màquines retroexcavadores que van acabar demolint-la, no entraran a la presó. El ministeri públic sol·licita penes per un màxim de 18 mesos de presó. Tanmateix, en matèria de responsabilitat civil, la Fiscalia ha demanat al Grup de Rescat Especial d’Intervenció en Muntanya de la Guàrdia Civil i als bombers que quantifiquen la despesa que va suposar el desplaçament i la intervenció per a desallotjar als activistes.
L’edifici, símbol del moviment de defensa de l’horta tradicional valenciana, amb la seua característica carxofa pintada en la façana, va ser arrasat per les màquines que treballaven en el projecte d’ampliació de la carretera V-21, malgrat la resistència dels moviments ecologistes i veïnals. La constructora OHL, responsable de les obres, no ha presentat cap reclamació per no haver patit danys de consideració.
La nova postura de la Fiscalia en matèria de responsabilitat civil obri la porta al cobrament dels desplegaments policials en accions de moviments socials de desobediència civil pacífica. Al lloc es van desplaçar nombroses patrulles de la Guàrdia Civil, així com un camió de bombers que va aconseguir desallotjar els dos activistes que es van enfilar al trespol de l’alqueria.
El col·lectiu en defensa del Forn de Barraca va comptabilitzar fins a 100 agents de l’institut armat, 20 vehicles i un helicòpter per desallotjar 11 persones activistes. Els ecologistes van titlar el desplegament de “desproporcionat” i van assegurar que l’actuació va deixar sis activistes ferits amb contusions, blaüres i esquinços.
El Jutjat d’Instrucció número 2 de Montcada, segons ha avançat el diari Público, ha dictat la interlocutòria d’obertura del judici oral per als quatre activistes que s’asseuran en el banc dels acusats pels presumptes delictes de desobediència greu i resistència a l’autoritat. Les obres d’ampliació de la V-21, pilotades pel Ministeri de Transports, llavors en mans del socialista José Luis Ábalos, van propiciar la destrucció de l’alqueria centenària i de zones d’horta que poblaven l’eixida nord de la ciutat.