El document original, una mica engroguit, però conservat perfectament, és una graella que la Columna d’Ordre i Policia d’Ocupació va repartir en cada domicili valencià durant el mes d’abril del 1939 perquè el “cap de família” fera una declaració jurada sobre els habitants de cada casa, incloent-hi els noms i cognoms, edat, estat civil, professió, data des de la qual residia en l’habitatge i parentiu o afinitat amb el “cap del pis”. En una altra casella es llegia: “Es farà constar el domicili dels residents que, a més de trobar-se actualment en el pis, tinguen domicili propi en un altre carrer i número”.
Els veïns de València no podien entrar ni eixir de la ciutat sense un salconduit de les noves autoritats, per la qual cosa la capital valenciana i la resta de les ciutats ocupades al final de la contesa es van convertir en “un espai tancat i pràcticament inaccessible” que va facilitar la immediata tasca repressiva del règim, apunta l’historiador Alejandro Pérez-Olivares en la seua tesi doctoral sobre la presa de Madrid. “Tots els ocupants de pisos, habitacions i locals estaven obligats a presentar-se en les comissaries de districte i oferir una relació jurada dels habitants, en un termini màxim de 24 hores”, explica Pérez-Olivares.
La graella original a què ha tingut accés aquest diari pertany a un arquitecte valencià descendent de represaliats durant la dictadura franquista i, previsiblement, serà donada a un arxiu públic. La Columna d’Ordre i Policia d’Ocupació, assenyala l’historiador Alejandro Pérez-Olivares, va ser “l’agència encarregada específicament de registrar les posicions militars, les seus dels sindicats i dels partits d’esquerres, les impremtes, les llibreries, els cinemes i els centres de l’Administració”.
L’ocupació franquista de les ciutats mediterrànies de Barcelona, València i Alacant va aplicar tot el que el bàndol revoltat havia aprés durant els primers anys de la Guerra Civil. Així, la Columna d’Ordre i Policia d’Ocupació de València, al comandament del coronel Antonio Aymat, va dividir la ciutat en sis sectors amb un cap militar en cadascun. El coronel va advertir en el diari Avance, cinc dies després de l’ocupació de València, que era deure dels veïns denunciar “tota persona a qui puga imputar-se algun delicte”. “Si no ho fa, es fa culpable d’encobriment”, advertia.
Aymat, nomenat directament per Franco, va complir una per una les instruccions del Ministeri d’Ordre Públic de juliol del 1938 sobre el funcionament de la Columna d’Ordre i Policia, citades pels historiadors Jorge Marco i Gutmaro Gómez Bravo en La obra del miedo (Península, 2011). El cap de sector va nomenar en cada barri una “persona de solvència reconeguda” a la qual quedaven subordinats els anomenats caps de casa, un per cada edifici, “l’única missió dels uns i els altres era subministrar dades per confeccionar amb tota rapidesa el fitxer policial de la capital”.
Tal dit tal fet, “en les nombroses comissaries improvisades, Govern Civil i casernes de la Guàrdia Civil es van formar llargues cues de delators i denunciants durant molts dies”, expliquen les historiadores Ana Aguado i Vicenta Verdugo. L’escriptor Josep Ballester conta en Temps de quarantena. Cultura i societat durant la postguerra al País Valencià (PUV, 2006) que aquell mes d’abril del 1939 “es va crear un clima d’odi, tensió i propagació de denúncies i delacions que encoratjaven les autoritats civils i militars”.
Les instruccions que va seguir el coronel Aymat també feien referència als camps de concentració, com el de la plaça de Bous de València, i al control estratègic del port per a evitar que les embarcacions s’usaren per a l’“evasió de persones indesitjables”, per la qual cosa les noves autoritats franquistes van sotmetre “tots els vaixells i embarcacions que entren i isquen a un control policíac com més rígid millor”. Els aparells receptors de ràdio es van requisar per comprovar “l’afecció o desafecció al règim dels seus posseïdors o propietaris”.
Així van ser els primers dies de la repressió franquista a València que van inaugurar, segons escriu Vicenta Verdugo, el període “dels consells de guerra, els afusellaments, del tir al tos i cadàvers en les cunetes, de massificació a les presons, de fam i misèria”.