La formació dels pares i els docents és l’assignatura pendent per a combatre l’assetjament escolar, segons el Grup d’Investigació Adolescència, Violència i Educació (Griave) de la Universitat Internacional de València (VIU). Segons la Fundació ANAR, un de cada quatre alumnes espanyols va percebre assetjament escolar el curs passat.
El Grup d’Investigació Adolescència, Violència i Educació ha indicat, que arran de l’augment de l’assetjament escolar en els últims anys i de la gravetat de les conseqüències, “és de vital importància que els agents educatius es formen per prendre mesures directes en els centres escolars”.
Així mateix, exposa que “en cas contrari, l’acció es repeteix i acaba deshumanitzant-se el grup”, amb afecció a la “salut mental, física” i amb conseqüències com la “regressió en l’àmbit social o, fins i tot”, amb “comportaments de risc vital”.
La VIU ha comentat que “la solució passa per sensibilitzar els alumnes davant conductes d’agressió” i ha manifestat que “per fer-ho, és important treballar a l’aula mitjançant xarrades, tutories grupals, pel·lícules o llibres, així com fer reflexions en equip en què no hi haja agents passius”.
D’aquesta manera, ha afegit, “els alumnes que observen algun tipus d’agressió se sentiran lliures de comentar-lo amb l’equip docent”. Així mateix, el grup d’investigació de la VIU ha insistit en la conveniència que aquest equip “reba formació sobre assetjament escolar abans d’iniciar la seua experiència laboral, siga en els plans d’estudi del Grau de Magisteri o bé, en el Màster de Secundària”.
“Gràcies a això podran impulsar la consciència, la prevenció i la resolució pacífica de conflictes, així com crear un clima pròxim i de confiança amb l’alumnat”, han apuntat els investigadors. En aquest sentit, han afirmat que “les classes han de crear un ambient d’igualtat i empatia, buscant els punts forts de cada alumne perquè tots puguen aportar des d’una visió positiva”.
A més de treballar en el centre educatiu tots aquests àmbits per a lluitar contra l’assetjament escolar, el Grup d’Investigació Adolescència, Violència i Educació defensa la implicació de la família en aquestes qüestions.
En aquest sentit, explica que “l’escola no té la capacitat necessària per a treballar aquesta problemàtica en solitari”, per la qual cosa es requereix “la col·laboració d’altres agents educatius com la família”.
Els investigadors han destacat que aquesta “és considerada el primer agent de socialització”, de manera que “té un paper essencial a l’hora d’abordar l’assetjament escolar”. Igualment, han subratllat que “valors com el respecte, la tolerància o l’empatia s’aprenen en el si familiar i, d’ací, s’extrapolen els comportaments a les aules”.
“És clau que el treball contra l’assetjament escolar es faça per part de tot l’equip docent del centre, però també de les famílies. Els pares tenen un paper fonamental en la prevenció de l’assetjament, atés que faciliten als seus fills les eines necessàries per a la resolució pacífica de conflictes des d’edats molt primerenques”, ha apuntat el Grup d’Investigació Adolescència, Violència i Educació de la Universitat Internacional de València.
Aquest equip ha elaborat, sota aquesta premissa i amb l’objectiu d’ajudar els docents i els pares a afrontar l’assetjament escolar, una llista de mesures per a previndre l’aparició d’aquesta problemàtica. Així doncs, ha aconsellat “crear un ambient d’igualtat i empatia dins de les aules, de manera que els alumnes senten que pertanyen a un mateix grup i siguen conscients que no estan sols”.
Igualment, ha instat a “fomentar la comunicació entre docents i alumnes perquè se senten escoltats en cas de percebre algun tipus de violència” i a “sensibilitzar el grup davant les conductes d’agressió a través de recursos que es puguen treballar en equip”.
Primers senyals
En la mateixa línia, ha recomanat “fer tallers de formació per a docents, alumnes i famílies en matèria d’assetjament escolar a fi de conéixer tècniques per a previndre aquest problema”, així com “detectar els primers senyals d’agressió i mostrar suport i confiança perquè l’alumnat acudisca a la recerca d’ajuda si senten que en necessiten”.
A aquestes propostes s’uneix la de “desenvolupar un discurs en sintonia per als alumnes, la família i l’escola a través de campanyes de sensibilització”.