El Govern valencià multiplica les subvencions a les instal·lacions d’autoconsum fins a arribar als 37 milions d’euros en tres anys. Des del 2019, el primer any que es van posar en marxa les convocatòries d’ajudes –que es reflecteixen en el pagament l’any següent–, el Consell ha tramitat 1.624 expedients amb un valor total de 37.574.358 euros, més de la meitat autoritzats l’últim any.
A partir del 2020 els fons europeus suposen una injecció econòmica per a les qüestions relacionades amb la transició ecològica, multiplicant els tipus i les quantitats en les ajudes públiques per a les instal·lacions. Amb aquestes s’han autoritzat desgravacions fiscals que fan minvar el cost total de la inversió, amb l’objectiu de fomentar l’interés per les instal·lacions. La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball –a través de l’Ivace– i la Direcció General de Transició Energètica són els organismes encarregats de la tramitació, que inclouen persones físiques, empreses, administracions públiques o associacions del tercer sector en les convocatòries respectives i donen la possibilitat de deduir-se fins a un 40% de la inversió en el tram autonòmic de l’IRPF, quan es tracte d’instal·lacions d’autoconsum o d’aprofitament d’energies renovables fetes en els habitatges situats en la Comunitat Valenciana.
Segons l’últim informe de la Direcció General d’Energia, la Comunitat Valenciana té 605 megavats de potència instal·lada d’autoconsum entre totes les tecnologies, 471 dels quals d’energia solar fotovoltaica. La xifra implica fregar la meitat de l’objectiu del Ministeri de Transició Energètica per al 2030, que marca un escenari desitjable de mil megavats d’aquesta tecnologia instal·lats en el full de ruta de l’autoconsum. Les dades de l’últim exercici complet mostren que des de la pandèmia s’han incrementat notablement les instal·lacions i la potència contractada, amb dues de cada tres fonts energètiques en funcionament instal·lades el 2022. Les expectatives del Consell calculen que enguany continuen incrementant-se, basades en les sol·licituds que es van registrar en l’anterior.
El foment d’aquestes instal·lacions, per la via domèstica o a través de comunitats energètiques, és un dels objectius de la llei de canvi climàtic autonòmica. En aquesta norma la Comunitat Valenciana assumeix l’objectiu europeu d’arribar el 2030 a 10.000 megavats de renovables, dels quals 4.000 corresponen a energia eòlica i 6.000 a solar fotovoltaica. Encara que l’autoconsum ha experimentat un auge en els últims dos anys, els 470 megavats instal·lats encara disten de l’objectiu global.
Dimecres es compleix el termini per a la tramitació d’expedients de plantes solars fotovoltaiques sol·licitades abans de desembre del 2020. En l’última actualització de dades, Política Territorial va informar que gairebé tots els expedients pendents s’havien avaluat –en quedaven algunes desenes– i s’ha donat el vistiplau a projectes que incorporaran 1.000 megavats a la xarxa elèctrica.
La política de renovables ha causat un fort conflicte en el Govern autonòmic, amb dues de les tres formacions que el componen mantenint una discrepància notable amb el model plantejat. La disputa es va donar per aparcada amb el compromís de creació d’un mapa que cartografie les necessitats energètiques i els terrenys disponibles per a la implantació de les plantes, després d’una crida a l’ordre del president de la Generalitat, Ximo Puig. El dissabte passat, la consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro, i el vicepresident segon, Héctor Illueca, representants de Compromís i Unides Podem, respectivament, participaven en una manifestació contra les macroplantes, que denunciava que “està creant-se una bambolla especulativa que destrueix l’economia local i els paisatges”.