El Govern de Mazón va tardar 10 mesos a formalitzar el contracte per a un sistema d’“ajudes a la decisió” en inundacions

El Govern de Carlos Mazón va tardar més de deu mesos a formalitzar un contracte per a un sistema informàtic “avançat de seguiment i ajuda a la decisió dels riscos derivats de les inundacions” destinat a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, dependent de la Conselleria de Justícia i Interior que dirigeix Salomé Pradas. La formalització del contracte es va fer a penes tres dies abans de la jornada de la catàstrofe, segons indica la documentació disponible en el Portal de Contractació.

L’executiu del Pacte del Botànic va iniciar el procediment, després d’haver aprovat el decret de la Unitat Valenciana d’Emergències (VE), el projecte que Mazón va tombar a penes quatre mesos després d’haver aterrat al Palau de la Generalitat. Amb el decret d’aprovació de la VE, “calia disposar” d’eines de programari per a la “predicció del comportament dels riscos meteorològics i hidrològics”, segons indiquen els plecs del contracte.

Elisa Núñez, la primera consellera de Justícia i Interior del Govern format per Mazón amb els seus socis de Vox, va continuar el procés d’adjudicació, heretat per l’actual titular de la cartera autonòmica de què depén la gestió de les Emergències, Salomé Pradas. No obstant això, a pesar que l’adjudicació es va produir el 13 de desembre de 2023, la formalització del contracte només es va fer el 26 de març passat, tres dies abans de la catastròfica DANA.

El programari per a la predicció del comportament dels riscos meteorològics i hidrològics, segons confirmen diverses fonts, no va estar operatiu durant la primera reunió del Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi).

En l’expedient es justifica que “cal disposar d’eines de programari per a la predicció del comportament dels riscos meteorològics amb especial incidència per les seues característiques a les inundacions, tot això en el marc del Pla Especial Davant del Risc d’Inundacions, i resta de les eines de planificació i tant en prevenció com durant l’emergència i la fase de postemergència per a la seua utilització en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat”.

El contracte, adjudicat a una UTE formada per les empreses Hydrometeorological Innovate Solutions SL i Aquatec Proyectos para el Sector del Agua SAU, tenia previst un pressupost de 68.464 euros per a començar a implementar-se l’any 2023 i un augment progressiu fins al 2025, a càrrec dels fons Next Generation. L’import total del contracte era de 811.687 euros, corresponent a les anualitats compreses entre el 2023 i el 2025.

La mesa de contractació va analitzar les ofertes el novembre del 2023 i, al desembre, es va considerar que l’UTE complia els requisits, per la qual cosa se’ls va adjudicar el contracte. Però no va ser fins a l’1 de juliol de 2024, set mesos després, que la consellera de Justícia llavors, Elisa Núñez, va autoritzar que s’incorporaren romanents de pressupost a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.

Una setmana després es va trencar el Govern autonòmic i Mazón va haver de reorganitzar els seus efectius. Salomé Pradas va passar a ocupar la cartera de Justícia i Interior. Quatre mesos més tard, el secretari autonòmic i director de l’agència, Emilio Argüeso, nomenat després d’aquesta crisi, va firmar el contracte pel servei pocs dies abans de la tragèdia.

Per què el Consell va tardar deu mesos a continuar el procediment? Ni la Conselleria de Justícia i Interior ni el departament d’Emergències han contestat les preguntes d’aquest diari, plantejades divendres passat.

La ruptura del pacte de l’executiu i la seua reestructuració posterior explicarien una part d’aquest lapse. Vox va eixir del Consell al juliol i Mazón va reestructurar el departament en un dia; lluny de dur a terme una remodelació en profunditat, va fer servir els efectius que ja tenia en l’executiu i en el partit.

El pas següent en la contractació, ja amb els canvis efectuats pel PP en el Govern, es dona el 15 d’octubre, quan l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències “va disposar la despesa derivada de la contractació” del programari. “L’adjudicació queda condicionada a l’existència efectiva de crèdit adequat i suficient una vegada aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2025 i el 2026”, sosté el contracte firmat entre el representant de l’UTE i el secretari autonòmic.

Un programari nascut de la Unitat Valenciana d’Emergències

Els plecs de prescripcions tècniques al·ludeixen al decret de creació de la Unitat Valenciana d’Emergències (VE), el projecte creat pel Govern de Ximo Puig i eliminat pel seu successor titlant-lo d’ “ocurrència” heretada de l’etapa del Pacte del Botànic. El decret de creació de la VE establia l’obligació de la posada en marxa d’una unitat d’anàlisi i avaluació en crisis derivades de fenòmens meteorològics, la implantació i la dotació de personal funcionari de la qual ja estava “en marxa”, segons indiquen els plecs de prescripcions tècniques del contracte del programari.

Els plecs, firmats pel subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, demanaven una eina “ja plenament operativa a la data de presentació de les ofertes”. “L’eina haurà de tindre unes característiques altament especialitzades per a la gestió de les emergències i l’anàlisi de riscos i no són acceptables solucions de caràcter bàsic de gestió d’esdeveniments”, afigen els plecs.

L’adjudicació del contracte també estava condicionada pel fet que el programari poguera treballar sense connexió a la xarxa, “amb les limitacions pròpies de la falta de funcionalitats basades en dades exclusivament accessibles via Internet”. L’eina, segons els plecs, també havia de ser capaç d’“analitzar, registrar i interpretar el màxim de fonts” i d’“emetre alertes sobre la base d’algorismes propis o avalats per la comunitat científica” sobre, entre altres, la pluja esperada, la vulnerabilitat de béns i persones i l’acumulació de làmina d’aigua en entorns urbans.

La gestió de Vox en Emergències

Carlos Mazón va deixar a Vox la gestió de les Emergències, en virtut del pacte de Govern que va subscriure poc després de guanyar les eleccions. Va nomenar consellera de Justícia i Interior Elisa Núñez, que va deixar el partit quan Santiago Abascal va ordenar trencar els pactes de Govern autonòmics amb el PP.

La consellera va tindre durant el primer estiu en què va estar al capdavant del departament càrrecs nomenats pel PSPV-PSOE en les seues funcions fins que va trobar algú del partit a qui encomanar la gestió. En el comandament d’Emergències va situar Ángel Javier Montero Hernández, ex-alt càrrec del PP en la Generalitat amb Alberto Fabra, exdiputat provincial i lletrat a l’Ajuntament de Xiva. Malgrat la seua clara vinculació amb el PP, llavors es va dir que el nomenament s’havia produït a proposta de Vox.

El juliol del 2024, quan Vox va trencar amb el PP, Mazón va reestructurar el Govern en una reforma exprés, a penes un dia després de l’eixida dels ultres. Va situar al capdavant de Justícia i Interior Salomé Pradas, advocada, exsenadora i fins llavors consellera de Medi Ambient.

En el segon escaló va nomenar Emilio Argüeso, exsenador expulsat de Ciutadans i comissari de Policia Local en excedència, a qui va posar de secretari autonòmic, i Alberto Javier Martín Moratilla, bomber i tècnic d’emergències, com a director general d’Emergències i Extinció d’Incendis. Aquests nomenaments es van produir el 12 de juliol.