El projecte del Ministeri de Transició Ecològica per regenerar les platges del sud de València, danyades pels temporals i per l’acció del port de València, no entusiasma els experts en costes. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publicava el 7 d’agost passat el vistiplau a l’avaluació d’impacte ambiental del projecte regenerador, que consisteix en el trasllat de quantitats d’arena ingents per a situar-les en la superfície marítima i la construcció de dos espigons fins a la Gola del Pujol. La regeneració, exposa el document, consistirà a recarregar artificialment la platja fins a aconseguir una amplària entre 40 i 70 metres, segons les zones, “augmentat la protecció davant de temporals”. Els últims episodis de gota freda, que s’incrementaran segons els informes d’experts en canvi climàtic, han arribat a berenar-se la línia de dunes i a produir danys milionaris en les zones afectades, que no es mitigaran amb els trasllats d’arena.
“La mar cada vegada erosiona més, sobretot si venen temporals forts. A les platges arenoses l’assumpte és complicat, l’arena és fina i se’n va amb gran rapidesa”, expressa Eulàlia Sanjaume, catedràtica de geografia física. L’experta, una històrica en els moviments reivindicatius de protecció del litoral, és autora de la tesi doctoral publicada el 1985 per la Universitat de València en forma de llibre sota el títol Las costas valencianas; sedimentología y morfología, i considera que els espigons només contribuiran a empitjorar la situació: “Els espigons suposaran més erosió al sud de la gola”, afirma rotundament en conversa amb elDiario.es.
Les prolongacions d’espigons “ja es van provar al final dels 80”, quan es va mostrar que “les obres rígides no valen” en aquesta mena d’actuacions. “No es poden fer solucions parcials”, afirma, i assenyala que haurien de revertir-se els passejos marítims i substituir-se per les dunes, retornant a la platja el seu espai natural.
L’experta advoca per regenerar la platja submergida en compte de superfície, evitant així els anomenats escalons d’arena amb què xoquen les onades, cada vegada amb més força. Sanjaume recorda, com els veïns del Saler, que fa dècades un podia passar uns quants minuts passejant fins que la mar el cobrira, amb pendents menys inclinats. La imatge, al marge de la nostàlgia, evidencia la modificació de la platja i els efectes que té sobre l’onatge i que es noten en cada temporal.
Els experts apunten que el mètode més sostenible per a evitar la degradació de les costes és mantindre les dunes. A la platja del Saler, les protestes veïnals en els setanta van aconseguir protegir les dunes quan la rajola ja havia engolit part del litoral. Per a Sanjaume, el problema del Saler és “la urbanització de la platja”, que en el seu moment va destruir part de les dunes. “És el millor element per a mantindre la platja estable. Cal regenerar les dunes, fer-ne unes quantes alineacions, perquè no desapareguen amb el primer temporal”, afirma la investigadora. El pla urbanitzador es va engegar el 1963, en ple desenvolupisme franquista, però prompte va arribar la febra ecologista per a protegir el paratge natural. La declaració del parc natural el 1986 va completar el procés, que va comportar una restauració de les dunes i mesures per a contindre la contaminació de les aigües de l’Albufera.
El Govern ja ha invertit 6,4 milions d’euros a regenerar les platges de València des del 2016, segons dades proporcionades pel Ministeri a Newtral, xifra que s’incrementarà en 28,5 milions d’euros més, segons el pressupost del pla impulsat per Transició Ecològica. El projecte emparat pel ministeri consisteix en la regeneració del front costaner, des de l’espigó sud de la platja de Pinedo fins a la Gola del Pujol, en el terme municipal de València, amb una longitud de 7.000 metres. “La regeneració consistirà a recarregar artificialment la platja fins a aconseguir una amplària entre 40 i 70 metres, segons les zones, augmentat la protecció davant de temporals. La platja resultant anirà des de la cota actualment existent en pendent suau fins a la zona de tancament, que se situa a 4,5 metres de profunditat. Per a la regeneració s’utilitzaran prop de 3 milions de metres cúbics de material procedent d’un jaciment submarí situat davant de la costa valenciana [en les localitats de Sueca i Cullera] a una profunditat entre 60 i 80 metres, allunyat de la façana litoral”, esmenta l’informe publicat.
El port de València, agent erosiu
El ministeri destaca que el port de València, al nord de les platges, “suposa una barrera litoral al transport sedimentari”. La memòria del projecte atribueix l’erosió que experimenten aquestes platges “a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer” del port de València i considera que “el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera”.