Després de sis anys de consultes i al·legacions, reunions, canvis i tensions entre partits i empresaris, el Govern Valencià ha aprovat dimarts el Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana. Abreujat com a Patsecova, serà el primer pla d’ordenació territorial del sector, que busca protegir el petit comerç i organitzar un espai saturat de grans superfícies. El Patsecova va cobrar una rellevància especial quan Intu i Eurofund es van aliar per presentar el projecte Port Mediterrani, un Eurovegas a la valenciana, que implicava una extensa superfície comercial i d’oci en part d’un parc natural protegit a Paterna (València).
No calgué explicitar que el Patsecova seria una eina de Govern autonòmic contra el projecte faraònic, la tramitació del qual va ser recorreguda per l’empresa en els tribunals –està a l’espera de veure si l’executiu ha d’abonar la responsabilitat patrimonial demanada–, un comodí que pot ser que no faça falta, atés que l’empresa britànica ha fet fallida i la pandèmia no sembla el millor escenari per a construir un macrocentre comercial. En concret, el pla aprovat preveu que no podran autoritzar-se superfícies comercials superiors a 120.000 metres quadrats, una àrea que cap centre comercial supera fins hui a la Comunitat Valenciana, i amplia el control de l’executiu autonòmic sobre les llicències d’obertura.
El Patsecova preveu que les empreses que vulguen posar en marxa un espai comercial superior a mil metres quadrats hauran de sol·licitar la llicència a la Generalitat Valenciana i no als ajuntaments, amb els tràmits i les avaluacions que la legislació autonòmica requereix, sempre que no estiguen en una trama urbana consolidada o una zona comercial. Per als de 2.500 metres quadrats, d’ara en avant, la tramitació serà la mateixa que amb la norma actual, també amb l’avaluació autonòmica.
Les limitacions de superfície tenen a veure amb l’impacte de l’activitat econòmica en la població i també en el medi ambient; és a dir, es té en compte si la instal·lació provocarà desplaçaments amb cotxe i el seu impacte territorial, com pot passar en cas de grans supermercats o hipermercats. Els centres amb aquesta superfície solen tindre àmbits d’influència que excedeixen el municipi.
Malgrat que la norma s’ha aprovat el 29 de desembre, no entrarà en vigor fins a l’1 de setembre de 2021. La vacatio legis, expliquen fonts del Consell, respon a la necessitat dels ajuntaments d’avaluar i adaptar els seus plans urbanístics i estar preparats per aplicar-los. Aquest parèntesi coincidirà amb la proposta de modificació de la superfície que requerirà d’autorització autonòmica, que el Consell, per acord amb els sectors comercials, estudia augmentar a 1.700 metres quadrats. Aquesta proposta primerament haurà de passar per un període d’exposició pública i al·legacions, el tercer d’un pla a què li falten nou mesos per a entrar en vigor, però que va ser polèmic des de la concepció.
Segons el comunicat de la Generalitat, el Patsecova “destaca el paper del petit comerç de proximitat en el manteniment del dinamisme dels territoris i a garantir l’accessibilitat de la població als comerços”. El pla incideix en la “protecció i el foment dels petits comerços independents”, els treballadors, les pimes i les empreses agrícoles menudes, insisteix el comunicat, que, indica “aborda l’impacte ambiental tan significatiu del sector del comerç a causa dels desplaçaments geogràfics de les persones consumidores i al trànsit de mercaderies”.
Les dades que maneja l’executiu autonòmic indiquen que el comerç de proximitat revist una importància creixent per a les persones d’edat avançada (el 2020, els majors de 64 anys seran el 18,74% de la població valenciana), les persones discapacitades (el 9% de la població valenciana), les persones aïllades o que resideixen en zones poc poblades (0,93% en el sistema rural interior), així com per a les ciutadanes i els ciutadans que manquen de mitjans suficients per a posseir un vehicle (17,3% persones per davall del llindar de la pobresa).