La justícia no pot investigar la querella d’un estudiant antifranquista detingut en la Prefectura Superior de Policia el 1971 i torturat per la Brigada Politicosocial perquè Espanya no ha ratificat la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les Nacions Unides del 26 de novembre de 1968.
La ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, va assegurar el 25 de setembre passat en una resposta al senador de Podem, Joan Comorera, que el Govern de Pedro Sánchez estava “estudiant la millor via perquè Espanya puga adherir-se” al conveni de l’ONU. Delgado va recalcar el compromís del Govern socialista amb la lluita contra els crims contra la humanitat, però va reconéixer que “el problema és de retroactivitat de la norma penal”, per la qual cosa va proposar estudiar “alternatives jurídiques”.
En la pràctica, segons recorda la sentència de la Secció Cinquena de l’Audiència de València que confirma la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de València d’arxivar la querella per tortures contra el policia de la Brigada Politicosocial, Benjamín Solsona, la falta de ratificació de la Convenció “impedeix la persecució a Espanya dels fets susceptibles de ser qualificats” com a delicte de lesa humanitat “la comissió dels quals és anterior a l’1 d’octubre de 2004”.
Segons va recordar el senador de Podem, la Comissió d’Exteriors del Congrés va aprovar el 1994 una proposició no de llei que instava el llavors Govern de Felipe González a ratificar el conveni, cosa que no va passar. El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero tampoc el va ratificar, com preveia el Pla nacional de drets humans que va aprovar el Consell de Ministres el 12 de desembre de 2008. De la seua banda, Alfonso Dastis, llavors ministre d’Afers Exteriors del Govern de Mariano Rajoy, va respondre al senador Joan Comorera el 6 de febrer de 2018 que el Govern del PP tampoc ratificaria el conveni de les Nacions Unides.
Sobre la querella contra el comissari Benjamín Solsona, conegut agent de la Brigada Politicosocial franquista, l’Audiència de València no entra a valorar els fets denunciats ni l’abundant legislació internacional. “No és discutible la protecció internacional tan potent davant del delicte de tortures, ni tampoc que diversos tractats internacionals, dels quals Espanya és part, propendeixen que els Estats signants eliminen la prescripció del delicte de tortura, així com que el Comité Internacional contra la Tortura, dependent de l’ONU, critica que a Espanya el delicte de tortura no siga imprescriptible, però tot aquest quadre normatiu internacional el que reflecteix és un principi d’haver de ser, de lege ferenda [per a una reforma futura de la llei], respecte a la necessitat que el nostre ordenament jurídic penal intern faça una regulació en aquest sentit, cosa que encara no s’ha produït”, assenyala la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat José Antonio Mora Alarcón.
El querellant considerava que els fets, esdevinguts el 1971, no estaven prescrits perquè havia d’aplicar-se el principi de lesa humanitat. No obstant això, l’Audiència de València ha confirmat l’arxivament de la querella i l’equip d’advocats, coordinat sota el paraigua de la Coordinadora estatal de suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme, va recórrer la decisió davant el Tribunal Constitucional. De fet, tal com va publicar aquest diari, fonts jurídiques consultades no descarten que el cas arribe a la justícia internacional.
L’exsenador de Podem, Joan Comorera, observa “poc oberturisme a l’hora de jutjar els crims de lesa humanitat produïts durant el franquisme”. “Els jutges no volen obrir aquest tema i és evident, perquè, si foren més valents, hi ha armes suficients per a intentar-ho”, declara Comorera a aquest diari en conversa telefònica.
Amnistia Internacional també ha criticat diverses vegades “el comportament per part de tots els poders de l’Estat espanyol” que “sembla estar orientat a buscar que es garantisca la impunitat dels crims de la Guerra Civil i el franquisme”. Així es dedueix, segons l’ONG de defensa dels drets humans, “del rebuig dels jutges espanyols, emparats pel Tribunal Suprem, d’investigar” les denúncies per crims del franquisme.
De fet, la sentència de l’Audiència de València fa referència a la jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual “per a l’aplicació directa d’aquestes previsions internacionals és requisit sine qua non una transposició al dret intern d’aquestes”. “En cas contrari els tribunals espanyols excedirien amb escreix la seua jurisdicció en actuar com a tribunals internacionals i no subjectes, per això, a la llei espanyola”, afig la sentència.
Lucila Aragó, portaveu de la Plataforma de suport a la Querella Argentina del País Valencià, que ha afavorit les querelles en la capital del Túria, explica que pretenen “arribar a les instàncies necessàries en la cerca de la justícia”. “Estem convençuts que aquests crims són causa d’enjudiciament, perquè es tracta de crims de lesa humanitat i, segons la justícia internacional, no prescriuen”, afig. El querellat, un conegut agent de la Brigada Politicosocial de València, va continuar la seua carrera professional en democràcia, malgrat els seus antecedents térbols, i va ser nomenat cap superior de Policia a Bilbao i a Palma en la dècada del 1980.