La finca El Poblet, situada a un parell de quilòmetres del nucli urbà de Petrer (Alacant), té una extensió de 25 hectàrees. Les set construccions que la conformen i els seus amplis jardins estan envoltats d’una densa arbreda. La primera casa, en la finca originalment coneguda com La Pedrera, va ser construïda a principis del segle XIX per Jaime Tortosa. Al començament del segle XX, va passar a ser propietat de l’advocat del Tribunal Suprem Vicente Amat Furió (1857 - 1943), que va edificar la mansió senyorial, de sobri estil clàssic, i va poblar la pineda que envolta el singular espai, que té també dues basses i un hivernacle.
La finca va ser requisada a l’inici de la Guerra Civil i va servir com a hospital de sang, colònia infantil, a més de base i residència militar. A partir de febrer del 1939, mentre les tropes revoltades avançaven inexorablement ocupant el territori republicà, El Poblet i el seu discret entorn es va convertir en l’última seu de la presidència del Govern de la República, pel fet de disposar d’infraestructures telefòniques i estar situada prop del ferrocarril que unia Alacant i Madrid i del port. El president Juan Negrín va residir a El Poblet, també coneguda com a Posició Yuste, entre el 25 de febrer i el 6 de març de 1939. Allí es van celebrar els dos últims consells de ministres de l’executiu republicà.
El militar comunista Antonio Cordón recordava en les seues memòries algunes escenes d’aquells incerts moments en la finca, amb el rerefons de la traïció del colp d’estat del coronel Segismundo Casado: “Em va rebre Negrín en el seu despatx d’El Poblet. (...) Vam eixir després al jardí i, mentre hi passejàvem, Negrín em va parlar dels seus projectes de reorganitzar l’exèrcit, d’una manera que em va fer dubtar si volia prendre’m el pèl”.
L’últim consell de ministres, celebrat el 5 de març de 1939, va decidir l’eixida cap a l’exili del Govern després del colp de Casado. L’endemà, uns quants avions es van enlairar cap a l’exili des de l’aeròdrom del Fondó de Monòver amb el president i els seus ministres, a més de destacats dirigents comunistes com Dolores Ibárruri La Passionaria.
L’emblemàtic espai va ser declarat Bé de Rellevància Local (BRL) per l’Ajuntament de Petrer. La Generalitat Valenciana, de la seua banda, va declarar l’espai Bé d’Interés Cultural (BIC), una actuació impulsada pel Centre d’Estudis Locals de Petrer i avalada pel Consell Valencià de Cultura, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i la Universitat d’Alacant. La declaració va ser secundada unànimement pel consistori i va comptar amb l’acord de la Comissió de Cultura de les Corts Valencianes i del ple de la Diputació d’Alacant.
La decisió suposava un mínim de quatre visites públiques al mes, sempre d’acord amb els propietaris. El consistori alacantí va mantindre negociacions infructuoses durant anys per a una possible venda o cessió de l’espai. L’informe del Consell Valencià de Cultura considera que El Poblet és un “espai emblemàtic” relacionat amb la Guerra Civil i “constitueix, per tant, un lloc històric mereixedor de la màxima protecció”.
L’últim propietari, l’advocat Eliodoro Gras Beltrán, va morir al febrer del 2020 als 103 anys, interrompent així les negociacions amb el consistori per a propiciar un conveni de visites al lloc. Els amos, tal com va destacar l’edil de Cultura de Petrer, Fernando Portillo, després de la mort d’Eliodoro Gras, sempre han mantingut El Poblet en perfecte estat. “Per part de la propietat hi ha hagut un gran esforç a mantindre-la i conservar-la”, va asseverar el regidor.
El lletrat i últim propietari del Poblet formava part d’una llarga estirp que es remuntava a Rafael Beltrán Auxo, fundador del despatx Beltrán Abogados el 1878, president de la Diputació d’Alacant i diputat i senador liberal. El seu net centenari Eliodoro Gras Beltrán, sense fills (només tenia nebots i cosins), va cedir en el seu testament l’empresa Milaza SLU a Càritas Diocesana d’Oriola-Alacant.
Més d’un centenar d’immobles
La signatura, dedicada al lloguer de béns immobiliaris per compte propi, és la matriu de Bimemara SLU, propietària de la finca El Poblet. Amb un patrimoni net de 30,5 milions d’euros, segons els últims comptes depositats en el Registre Mercantil, Milaza SLU és posseïdora de més d’un centenar d’immobles. Actualment, Víctor Manuel Mellado Pomares, director diocesà de Càritas Oriola-Alacant, figura com a president de totes dues societats. Un rector i el secretari general de l’entitat són consellers de la signatura immobiliària.
L’empresa, abans de la defunció de l’advocat Eliodoro Gras Beltrán, va recórrer l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant pel qual es va aprovar la modificació puntual del Catàleg de Béns i Espais Protegits del Pla General de Petrer per a la declaració com a Bé de Rellevància Local amb la categoria de lloc històric d’interés local de l’emblemàtica finca d’El Poblet.
Amb l’aprovació, la finca i el seu entorn quedaven integrats en la infraestructura verda municipal. Amb un informe favorable de la Comissió d’Avaluació Ambiental, l’expedient es va sotmetre a informació pública durant 45 dies (es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari alacantí) sense que en aquell període es presentaren al·legacions.
No obstant això, la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha estimat el recurs de l’empresa propietària de la parcel·la, que argumentava haver patit una “vulneració del procediment legalment establit amb indefensió”. La Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, recorda la sentència a què ha tingut accés elDiario.es, “obliga a notificar els actes als interessats els drets o els interessos dels quals puguen veure’s afectats”.
“No hi ha dubte”, afig la sentència, que els drets de l’empresa “com a propietària de la finca el règim jurídic de la qual serà modificat de manera singular es veurien afectats i detindria la condició d’interessat”, per la qual cosa “els seus drets es veurien afectats”. Per tant, “tindria dret al fet que l’expedient li fora notificat i tindre-la per part en aquest”, postil·la el TSJ-CV.
La representació de la Generalitat Valenciana, de la seua banda, argüia que el pla general d’ordenació urbana “té naturalesa de disposició de caràcter general”, per la qual cosa no seria exigible “la notificació personal als subjectes individuals”. La llei autonòmica d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP), recorda l’Advocacia de la Generalitat, no exigeix la notificació personal i individual als interessats.
No obstant això, els demandants addueixen que un article de la LOTUP estableix que “si, a conseqüència d’informes i al·legacions, es pretén introduir canvis substancials en la proposta de pla [general d’ordenació urbana], abans d’adoptar-los es comunicarà als interessats” per part de l’ajuntament.
De fet, segons recull la sentència del TSJ-CV, la direcció general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana va reconéixer en un escrit del 29 de maig de 2019 que “hauria d’haver donar el respectiu tràmit d’audiència a l’empresa propietària”. A més, la resolució de l’Ajuntament de Petrer, subscrita pel director de l’Àrea d’Urbanisme i el secretari general, “va obviar” el “tràmit preceptiu d’audiència” a l’empresa propietària de la finca El Poblet.
“Concloem”, assenyala la sentència, que la Generalitat Valenciana “ha tramitat un expedient per a la declaració d’un Bé de Rellevància Local en què era preceptiva l’audiència i tindre per part el propietari de l’immoble, i s’ha omés tota comunicació singular”. La sentència, que no és ferma i contra la qual és possible un recurs de cassació, anul·la les resolucions de la Comissió Territorial d’Urbanisme d’Alacant i de l’Ajuntament de Petrer i els imposa les costes processals.
També allunya, de moment, la possibilitat que la finca d’El Poblet, última seu del Govern de la Segona República i espai clau per a comprendre el final de la Guerra Civil, puga ser visitada pel públic.