La immobiliària portuguesa que va comprar en subhasta la mansió de l'exconseller corrupte Rafael Blasco per 624.000 euros la té abandonada

Els preus de l'habitatge, disparats. Les cases de luxe a les zones mediterrànies, a preus impossibles. ¿Per què vol una immobiliària portuguesa dos habitatges i una mansió en ple camp d'Alzira fetes malbé?

Esta és la pregunta que es faria qualsevol ciutadà, i inversor, que coneguera la situació actual (dijous 12 de setembre passat) del que va ser caserna general de l'altre temps totpoderós conseller de Joan Lerma i Francisco Camps, Rafael Blasco. I és que la finca del també exportaveu del PP a les Corts Valencianes va ser una de les joies que li van ser requisades a l'expolític pel Tribunal de Comptes per pagar el saqueig dels fons de cooperació al desenvolupament de la Generalitat Valenciana. La Justícia va obtenir per la subhasta de l'immoble 624.000 euros en ser la de la firma portuguesa Inéditenigma l'única oferta que es va presentar, malgrat que la propietat va ser taxada en 891.024 euros.

Tal com ha pogut comprovar elDiario.es, la finca situada a la Barraca d'Aigües Vives (Alzira) està totalment abandonada des d'almenys 2021, quan l'empresa portuguesa va abonar els més de 100 milions de pessetes. Desconxes a la pintura de l'habitatge originari de principis del segle XX que Blasco va rehabilitar durant la seva etapa de conseller de Territori. Gespa i herbes de més de mig metre que es poden observar per poc que un curiós s'atreveixi a mirar entre les reixes. I arbres, palmeres i arbustos decoratius sense podar des de fa anys per la manca de manteniment. Als murs exteriors, abans d'un verd mat amb enfiladisses, les plantes estan mortes i la pintura descolorida. Els tarongers, la pista esportiva i la piscina estil asiàtic, també fetes pols. Qui fos conciliàbul de la política i l'empresa de la Comunitat Valenciana, deixat de la mà de Déu. I el més important, totalment devaluat. Una inversió sense sentit. O sí?

Segons el Registre de la Propietat, a dia 13 de setembre de 2024, la propietat de la finca en estat d'abandó de l'expolític valencià continua sent de la immobiliària Inéditenigma, els accionistes de la qual són el matrimoni portuguès, José Mário Cordeiro Dos Santos (amb el 99 % de la societat) i Sónia Lukene Gonçalves Dias Cordeiro Dos Santos (amb 1% restant). Ni han buscat llogaters, ni tampoc una venda ràpida per aprofitar el bon moment del taulell a la Comunitat Valenciana i Espanya. Ningú al telèfon i ningú cuidant que la propietat es perdi.

La finca, com molt bé van acreditar els taxadors, té un important valor econòmic. Gairebé un milió d'euros. I és que disposa de tres habitatges, una piscina i una pista esportiva. La casa rehabilitada i l'origen del complex té 135 metres construïts. Al seu dia, Blasco la va rehabilitar amb els colors, finestres i portes originals de principi del segle XX. És la casa color ocre que es pot observar des del carrer.

La segona casa és la vivenda que va alçar per al seu fill i que té 175 metres quadrats construïts. Van construir una entrada diferent però, una fallada del notari a l'escriptura, la va incloure en esta finca i no en la propietat segregada del fill de Blasco, Rafael Blasco Císcar, conegut com a Rablaci. Com explicava diumenge elDiario.es, Rablaci està intentant recuperar l'1% de la finca que li va donar el seu pare abans que la tempesta judicial se l'emportara junt a part del seu patrimoni.

El tercer habitatge, que és una veritable mansió, és la joia de la corona del complex residencial. Comptant les dues plantes (inclòs soterrani) té uns 450 metres quadrats. És la vivenda on residien Rafael Blasco i Consuelo Císcar i on van arribar a tenir una gran col·lecció d'art modern, en part cedit per importants pintors valencians que exposaven a l'IVAM mentre el va dirigir Císcar. La casa va ser dissenyada el 2003 pel conegut Vicente Guallart (exarquitecte municipal de Barcelona amb CIU) un any després de rebre un encàrrec de l'IVAM per exposar a la Biennal de Venècia i de que la Conselleria de Territori de Blasco li adjudicara el disseny del megaprojecte de Sociópolis. Per la seva banda, les obres de reforma les va fer una empresa del grup Franjuán. Franjuán va rebre de Blasco un contracte de gairebé 40 milions també per a un projecte a Sociópolis.

Les obres de l'habitatge es van realitzar entre el 2004 i el 2006 i es van beneficiar d'un estratagema legal, ja que la casa va ser construïda sobre una bassa de reg, cosa que va permetre guanyar una planta més. En aquella època, a sòl rústic només era legal edificar una planta i sempre que tingués una important extensió de terreny, que era el cas perquè disposava d'unes 25 hectàrees de tarongers.

Aquestes 25 hectàrees de tarongers i una casa d'estris ja no formen part del complex propietat de la immobiliària portuguesa. Blasco els va segregar i els va donar al seu fill Rablaci al costat d'una casa d'eines. És aquesta propietat la que la família està intentant recuperar als tribunals estos últims anys per 2.000 euros quan van arribar a licitar per 40.000 per retenir-la. Fonts coneixedores de la situació de les dues finques han suggerit a elDiario.es que hi ha una relació entre la família Blasco i la immobiliària per a la recuperació de la finca principal. El seu desús aixeca encara més les sospites sobre la propietat real de la finca.

4,6 milions i dos pisos a València recuperats

Siga com siga i gràcies als pagaments que els condemnats pel cas Blasco, Rafael Blasco, Alexandre Català, Marcial López, Marc Llinares i Tina Sanjuan, l'administració pública ha recuperat 2.772.392,11 euros. Del cervell empresarial de la trama, Augusto César Tauroni, les arques públiques van aconseguir ingressar 1,6 milions més per dos apartaments a Miami subhastats. A estos 4,3 milions cal sumar dos pisos requisats al també condemnat Marcial López en plena avinguda Ausiàs March de València propietat de la Generalitat i per al qual l'administració pública ja té previst un ús social. Davant el descrèdit general que els corruptes no acaben pagant les malifetes, en esta causa el dany econòmic estaria a punt de rescabalar-se. Això sí, els diners mai no van arribar a Guinea, el Senegal o el Perú. I això sí que va ser un mal irreparable.