Jürgen Resch és un dels dirigents ecologistes més destacats del panorama internacional. Director de la principal organització ecologista alemanya, Deutsche Umwelthilfe, va ser l’impulsor del sistema de depòsit, devolució i retorn (SDDR) al país germànic i un dels primers denunciants de la manipulació de les emissions en els vehicles dièsel que va fer esclatar l’escàndol de Volkswagen.
La intenció de la Conselleria de Medi Ambient, que dirigeix Elena Cebrián, d’implantar l’SDDR el 2018 a la Comunitat Valenciana ha generat un fort enfrontament amb Ecoembes, l’organització que gestiona en exclusiva el reciclatge de paper, cartó, plàstic i llandes a través de punts verds (contenidors) i que agrupa empreses envasadores i distribuïdores. L’entitat s’oposa frontalment a aquest sistema, que ha qualificat d’“engany als consumidors”.
No obstant això, Resch recorda que aquesta situació ja es va viure de la mateixa manera a Alemanya fa 20 anys, quan va començar a debatre’s la possibilitat de posar-lo en marxa, i que finalment es va tirar avant amb un resultat satisfactori.
Quan es va posar en marxa l’SDDR a Alemanya?
L’any 1991 es va prendre la decisió política amb l’objectiu de protegir el sistema d’envasos reutilitzables. Tanmateix, va ser el 2002 que finalment es va posar en marxa perquè les autoritats es van adonar que la indústria estava introduint cada vegada més productes d’un sol ús.
Va haver-hi pressions de les grans empreses perquè no tirara avant?
Sí, va haver-hi moltíssimes lluites entre la indústria i els que volíem tirar avant aquesta iniciativa. Les grans plataformes argumentaven que aquest sistema de depòsit i devolució dels envasos resultaria econòmicament molt roí i que seria un desastre. Va haver-hi moltíssima pressió en l’àmbit polític i en el mediàtic i una campanya per a desprestigiar l’SDDR utilitzant arguments econòmics i dient que la gent no l’acceptaria perquè seria més car, però es van trobar que entre el 66% i el 90% de la gent l’aprova perquè no volen aquests envasos en el medi ambient i volen que acaben reutilitzant-se de manera correcta.
Llavors, va ser una decisió política la que finalment va fer que s’implantara el sistema de retorn?
Sí, va ser un argument polític en la campanya del 2002, en la qual Els Verds van estar en el Govern en coalició i els conservadors el van utilitzar com un argument de campanya dient que en els primers 100 dies l’ eliminaria. Al final va guanyar la coalició dels Verds.
L’organització que gestiona a Espanya el reciclatge d’envasos, Ecoembes, diu que a Alemanya ha abaixat la taxa de reciclatge amb la implantació de l’SDDR. És cert?
El sistema de depòsit es va crear per a donar suport als envasos reutilitzables; ara es reutilitza més, i al mateix temps s’aconsegueix que es reciclen els envasos d’un sol ús. Per exemple, en la més optimista de les dades, amb un sistema de punt verd com el que hi ha a Espanya, és a dir, de contenidors, pots reciclar entre un 25% i un 30% del total del que es posa al mercat. És a dir, si els contenidors arrepleguen un 70% dels envasos, d’ací finalment se’n reciclen un 25% o un 30% com a màxim, que és el que es coneix com a rendiment net. La resta es rebutgen. A Alemanya la suma de reutilitzable més reciclable és superior al total del que es reciclava abans d’implantar l’SDDR. En total, el 99% dels envasos que entren en el sistema es reciclen.
Una altra de les crítiques a aquest sistema és que els comerços han de fer una inversió de 20.000 euros en la compra de les màquines de retorn.
A Alemanya el sistema es va introduir els primers dos anys sense màquines, 100% manual. Els negocis menuts treballen sense màquines. Només en tenen alguns supermercats grans, un 20% dels punts d’arreplega. Quant als fabricants, n’hi ha diversos, fins i tot hi ha empreses valencianes que les fabriquen, pel que m’han informat.
És cert que als Països Baixos està desmantellant-se aquest sistema i que en altres països com Itàlia o França s’ha prohibit?
Ala Països Baixos conviu el sistema de punts verds amb l’SDDR. Hi ha una gran lluita entre tots dos perquè la indústria que gestiona el sistema de punts verds, de contenidors, que és com l’espanyol, pressiona políticament perquè s’elimine el de retorn. Però és fals que estiga desmantellant-lo perquè no funcione i és fals que s’haja prohibit en cap país.
I quina és la postura de la Unió Europea sobre això?
La Unió Europea s’ha pronunciat de manera favorable, ha dit que és un bon sistema per a l’economia circular.
I no hi ha risc que els productes susceptibles d’entrar en el sistema d’SDDR apugen?
L’eficiència del sistema a Alemanya és molt bona i els consumidors hi estan d’acord. Els preus dels productes no han apujat, al contrari, han abaixat perquè la indústria és més eficient. El sistema de punt verd afig un sobrepreu al producte pel cost del reciclatge. Una vegada aquest sobrepreu cau, el preu del producte es redueix.