Des del fatídic 29 d’octubre, centenars de persones es van quedar sense establiments pròxims per a poder cobrir les seues necessitats bàsiques. Aquesta situació de gravetat extrema, especialment per als col·lectius més vulnerables, com els xiquets i les persones més majors, va impulsar la creació d’un grup de WhatsApp de cinc xefs disposades a donar una mà a València.
Melissa Herrera, Carlota Bonder, Ana Esparcia, Laura Miranda i María Álvarez van deixar arrere les seues ciutats i van ajuntar les forces per a muntar un equip improvisat davant la falta d’actuacions per part de les institucions. Amb sort, Miguel, un amic xef que resideix en la capital del Túria els va aconseguir l’espai de l’Estadi del Llevant, primer centre d’operacions del qual van eixir quasi 20.000 racions de menjar. Des de l’equip, confessen que cada plat que elaboren és “un acte d’amor, esperança i acompanyament, i que en els moments més foscos, la solidaritat pot il·luminar el camí”.
La seua “essència”, com comenten a aquest diari, és anar porta per porta entregant els tàpers etiquetats depenent de les opcions alimentàries de cada damnificat: “Incloem en els menús alternatives sense gluten i veganes. A més, tenim en compte els més majors, amb cremes, i els més menuts, amb menjars més divertits, perquè els plats suposen una grata sorpresa”, expliquen.
Després d’aquesta primera posada en escena, van tindre l’oportunitat de fer el salt a Fira València, una instal·lació que els permet acollir moltes tones de donacions. Des del 8 de novembre passat, més de 50 voluntaris participen diàriament amb les xefs en la preparació del menjar en aquest espai. Asseguren que, gràcies a l’ajuda del voluntariat, han arribat a “repartir en una sola jornada 20.000 racions en més de 15 municipis afectats” i que la xifra total de lliuraments ascendeix a 500.000 plats des de la primera setmana de la DANA.
Maquinària de la distribució
L’equip de les xefs manifesta que tots els ingredients emprats en cada preparació són “donacions de particulars, empreses i proveïdors locals que s’hi sumen i volen aportar el seu granet d’arròs”. No obstant això, insisteixen que els donatius, especialment de productes frescos, van descendint significativament: “Hem d’estar superant obstacles per a continuar ajudant les persones afectades”.
Per a organitzar el temps i els recursos, primer classifiquen i emmagatzemen tot allò que van rebent en un inventari, i després es posen a la faena en la preparació de plats, tant calents com freds. Després d’aquests primers passos, els tàpers es distribueixen mitjançant conductors voluntaris “assegurant-se que arriben calents”. A això, destaquen que també disposen d’una àrea administrativa que els guia en la coordinació de la gestió, així com en la dels “voluntaris i donacions, assegurant transparència i eficiència en tot el procés”.
Això és perquè, per a les cinc impulsores d’aquest projecte, no ha sigut gens fàcil continuar amb la seua tasca de servei a la ciutadania. Cada matí és una aventura per a elles: un periple constant en què han de buscar-se un lloc per a allotjar-se i refer forces. Diuen que mai desconnecten de Chefs Solidarios, ja siga guisant –des de ben enjorn– i preparant comandes, com també gestionant les donacions fins a arribar al repartiment en cada localitat assolada per la riuada. “Hem estat a casa de voluntaris, alguna nit d’hotel, altres en algun pis amb sort d’agafar sofà. Anem sobre la marxa i amb la motxilla sempre damunt”, asseveren. Preguntades si han rebut algun tipus d’interés per part de les institucions, les xefs confirmen que estan obertes a qualsevol mena d’ajuda, però que, de moment, “només han col·laborat amb empreses i particulars i amb el Llevant UE.”.