Les “mossegades” als sous dels professors que imparteixen els cursos de formació per a aturats en centres privats de certificació han sigut més que habituals en els últims anys i a tot Espanya. Així ho acrediten els documents, enregistraments i denúncies amb nom i cognom que ve revelant eldiario.es en els últims dies. A més, les bústies d’informació de les administracions autonòmiques i els fòrums d’Internet estan també plens de relats que certifiquen fil per randa el modus operandi.
Però què ha passat perquè aquest presumpte frau a gran escala en fons europeus no haja sigut frenat i sancionat per la justícia o l’Administració? Fins hui, uns quants jutjats i fiscalies provincials i superiors han arxivat denúncies de particulars per aquests pagaments encoberts dels professors autònoms a les empreses que els contracten, bé en diners negres o a través de la prestació fictícia de serveis que el centre de formació ofereix als seus propis docents.
La Fiscalia d’Alacant va arxivar una denúncia del professor Gerardo Gandía presentada el 2016 pel fet de considerar que els delictes denunciats estaven prescrits. Bàsicament, la informació que va presentar el particular al fiscal provincial era de cursos celebrats entre els anys 2002 i 2012, encara que aquestes pràctiques continuen perpetrant-se en l’actualitat, segons la dotzena de testimonis consultats per eldiario.es.
El fiscal superior de Catalunya també va arxivar una denúncia sobre el cobrament de “mossegades”. En aquest cas, el denunciant va ser un inspector del Servei d’Ocupació de Catalunya, Carlos Martínez, que advertia d’una pràctica generalitzada i es va negar a validar les justificacions dels centres, cosa que va acabar costant-li una jubilació prematura. En aquest cas i després d’una investigació de la policia judicial amb presa de declaracions a altres inspectors, el ministeri públic va concloure que es tractava d’“irregularitats administratives” i no tenien rellevància penal.
Malgrat no haver perseguit el rastre dels diners tornats, en la majoria dels casos no declarats a l’Agència Tributària, policia i fiscalia no van seguir avant amb les investigacions. Aqueixes irregularitats administratives no van ser posteriorment posades en qüestió per la mateixa Administració.
Segons fonts de Labora (el servei valencià d’ocupació), a la Comunitat Valenciana la fiscalia ha arxivat dues denúncies més en els últims tres anys. En aquest cas, denúncies presentades per particulars. “En una d’elles va intervindre la policia judicial, però va ser desestimada perquè el presumpte frau no superava els 11.000 euros”, expliquen.
En aquests moments, revelen des de Labora que tenen obert un expedient contra un centre de formació valencià per les “mossegades” a docents. “Nosaltres, quan les denúncies venen de part de particulars amb nom i cognom, els acompanyem a la fiscalia i obrim processos administratius”, expliquen les mateixes fonts.
La presentació de denúncies particulars provoca que els muntants econòmics que es persegueixen no siguen molt elevats. Per això és tan important que la Fiscalia Anticorrupció haja assumit el cas per poder veure des d’una “vista aèria” un problema que, segons la informació que està revelant eldiario.es, ha sigut generalitzat i es du a terme des de fa lustres en totes les comunitats autònomes, Ceuta i Melilla.
A Andalusia, prossegueixen causes obertes en diferents jutjats pels cursos de formació per a aturats dins de l’escàndol conegut a Espanya com els ERO. Això sí, uns altres, han arxivat denúncies perquè no aprecien que puguen tindre una reprimenda legal.
Mentre la justícia no acaba d’agafar el bou per les banyes en aquest cas, en què hi ha centenars d’afectats per tot Espanya i d’unes quantes generacions, l’Administració tampoc ha sigut més diligent. Les diferents informacions, correus electrònics, enregistraments i testimoniatges recaptats per eldiario.es acrediten que els inspectors no aconsegueixen tallar el cobrament de “mossegades” als docents. A més, la legislació hi és poc estricta i les sancions, pràcticament inexistents.
L’eurodiputada d’Esquerra Unida Marina Albiol ha preguntat en aquesta legislatura a la Comissió Europea pel control dels fons europeus per a la formació d’aturats a Espanya. La comissària del ram va contestar a Albiol que el control de l’execució correcta dels programes correspon a les autonomies. I fins hui, ha sigut un fracàs més que sonat.
Segons ha pogut confirmar eldiario.es, a la Comunitat Valenciana, durant l’etapa del PP, els cursos de formació es justificaven amb una mera declaració jurada del centre de formació. Ni factures ni justificants de pagament als docents ni tampoc el rebut per aquests. Tot i això, la fiscalització és ara molt més exhaustiva, però les denúncies dels professors continuen sent molt nombroses, la qual cosa evidencia que les pràctiques continuen estant presents, encara que en la patronal dels centres de formació consideren que no estan generalitzades.
L’Administració autonòmica tampoc ha iniciat campanyes de conscienciació o d’informació en el professorat per a combatre les “mossegades” de les acadèmies. I legalment, tampoc s’han posat mesures concretes per a combatre aquesta situació. Aquest descontrol en l’Administració ha motivat que la desesperança i el pessimisme condisquen entre els docents, que moltes vegades veuen inútil denunciar perquè la situació no es reverteix. Uns altres, decideixen continuar formant part del frau en què són els perjudicats. En un país de treball precari, són les víctimes perfectes, encara que, sense saber-ho, es converteixen en col·laboradors de possibles delictes.
Durant tots aquests anys en què molts professors han patit aquestes pràctiques, les acadèmies han continuat criticant els retards en els pagaments per part de l’Administració.
L'Asociación Estatal de Grandes Empresas de Formación (AEGEF) va tornar a donar aquest dimarts una mostra de la inquietud que susciten en el seu si les informacions d'eldiario.es sobre el frau en els centres de formació amb els salaris dels professors.
Si el dilluns va eixir al pas de les notícies assegurant que “no són pràctiques generalitzades”, aquest dimarts, després de reiterar la seua “repulsa per aquestes pràctiques”, ha afegit que la seua aspiració és acabar amb “el model actual de subvencions que s'aplica a la formació per a l'ocupació”.
Segons aquesta patronal de les acadèmies de formació, el model de subvencions “no està dissenyat per a la col·laboració amb empreses”.
“Advoquem per un canvi substancial que transforme l'actual model subvencional, en el qual les entitats de formació concorren competitivament a les convocatòries de finançament estatals i autonòmiques, en un model més estable adaptat tant als centres com als destinataris de la formació, ja siguen persones ocupades o desocupades”, indica l'AEGEF. Afig que fa temps que les empreses venen sol·licitant a l'Administració Pública la reforma del model.