Després de huit anys com a alcalde de València liderant des de Compromís els governs de coalició amb el PSPV i Podem primer, i amb els socialistes aquest últim mandat, Joan Ribó opta a la reelecció el 28 de maig. Ribó es mostra orgullós del descens de l’atur a la ciutat en aquest període i, sobretot, destaca l’absència de casos de corrupció i de balafiament, amb uns comptes sanejats al cap de huit anys de govern progressista que permeten afrontar els principals reptes, especialment en matèria d’habitatge i d’adaptació al canvi climàtic.
És vosté de llarg el candidat més veterà, creu que és una cosa que li resta o que suposa un plus?
No ho sé molt bé, però jo crec que l’experiència és important sobretot quan estàs en un govern i treballes per a un govern de coalició en què les coses s’han de fer de manera consensuada, després de molt de debat. Crec que l’experiència, per a molta gent, és una cosa positiva.
L’absència de Mónica Oltra de la primera línia política creu que pot passar factura?
Mónica Oltra sempre ha sigut una persona fonamental en la vida de Compromís i és un element que jo sempre he reivindicat i continue reivindicant. Espere que acabe prompte el seu calvari en el terreny judicial i puga reintegrar-se. Ara bé, dit això, Compromís és una formació amb molta banqueta i continuarem treballant, fent d’aquesta organització un element clau en la transformació de la ciutat.
Mai ha ocultat la seua afinitat amb Yolanda Díaz i de fet coincidirà amb ella en un acte. Ve a donar suport a vosté o a Unides-Podem?
Yolanda Díaz al que ve és a conéixer la situació del port de València, perquè sap que és un element important i li explicarem què és el que opina Compromís sobre aquesta qüestió, encara que ja li ho hem contat però a petits trets. És un element important, perquè ens diferencia tant del partit socialista com, per descomptat, de la dreta i és un element clau. Ens sembla important explicar-li que hi ha possibilitats que el port siga un gran port de la Mediterrània sense generar els problemes que pot causar aquesta ampliació.
Com interpreta les crítiques que els llancen des d’Unides-Podem?
Estem de campanya electoral. Cal entendre-ho en aquestes coordenades, en campanya cal entendre que la gent es vol fer un lloc, i per fer-ho a vegades ha de criticar o no dir el millor dels veïns. Unides-Podem és una força que per desgràcia va eixir de l’Ajuntament el 2019, a qui totes les enquestes els donen quasi impossible que tornen a entrar-hi, i estic convençut que després de les eleccions haurem de parlar per aconseguir una suma de forces alternatives al partit socialista.
Vostés van descartar presentar-se en les autonòmiques amb Unides-Podem. Però amb vista a les generals s’integraran en Sumar?
Nosaltres ho veiem imprescindible. Per descomptat, si demanes l’opinió a Joan Ribó, per a mi és imprescindible que Compromís entre en aquesta plataforma. Jo vull insistir que nosaltres vam estar treballant des de Compromís a València a arribar a un acord amb Esquerra Unida i, per desgràcia, no va quallar aquest acord per les condicions que posaven, que jo entenc.
Creu que és important que Sumar i Podem es posen d’acord per a anar junts?
Estic convençut que sí, crec que Yolanda Díaz i tot el que representa pot ser un element determinant per al futur Govern de l’Estat i crec que cal treballar-ho i aprofitar-ho, i sobretot cal tindre la humilitat i la generositat per a arribar a acords.
Per què es considera tan important si l’esquerra pot tornar a guanyar a València?
A mi em molesta que des de Madrid i a escala global es considere una primera fase d’unes eleccions generals. Jo crec que ara estem en unes eleccions municipals, cal parlar de València, és important València, i efectivament hem de demanar moltes coses a Madrid: el tema de Rodalia i molts altres. Però el que no és vàlid és que la gent pense que conquistar aquest territori és un element indispensable per a conquistar les eleccions generals.
Es pot dir que València és un bastió de Compromís?
Jo crec que València és un bastió de les forces progressistes. En això treballe. El meu objectiu és que Compromís traga els millors resultats possibles, però el meu primer objectiu és aconseguir que hi haja una majoria progressista que continue treballant per la ciutat. Antepose la majoria progressista als meus interessos de partit, crec que és molt important això. La primera cosa és transformar la ciutat, la segona són els interessos del meu partit o de qualsevol partit.
Completarà els pròxims quatre anys siga com a alcalde o en l’oposició?
Sí, per descomptat que sí. Jo vaig tindre un problema com sap tothom, el Nadal del 2021, que em va incapacitar molt, que em va obligar a anar en cadira de rodes uns dies, després en crosses. Però ara em trobe molt bé i em plantege això, evidentment no puc garantir que demà em pille un cotxe, però, dit això, per descomptat que sí.
Es presenta a la reelecció després de huit anys al capdavant de l’Ajuntament. De què està més orgullós i quins aspectes considera que cal millorar?
Estic orgullós de moltes coses. El que més content em posa és haver reduït l’atur d’aquesta ciutat a uns nivells del 30% respecte del 2008. Hem reduït l’atur més que cap ciutat en proporció. I com que és un element determinant perquè les persones es desenvolupen, em sembla fonamental. Què hem de fer ara? Doncs entrem en la fase del lloguer assequible. Les revistes internacionals diuen que ací es viu molt bé, però això té l’altra cara de la moneda, que apareixen fenòmens de turistificació, compres d’immobles de fons voltor, i tot això ens encareix el preu del lloguer i això hem d’arreglar-ho. El model és el de Viena, tindre una reserva important de pisos públics que permeten que el mercat no es dispare com està fent-ho.
Quins canvis destacaria respecte de l’etapa anterior del PP?
La primera de totes és que ací no hi ha corrupció. Jo vull recordar que, quan vam arribar, de quatre presidents de la Generalitat del PP, tres estaven imputats, els tres presidents de les diputacions imputats, tots els regidors del PP estaven imputats també, així com familiars de la senyora Barberá. Això ja no passa. La segona gran diferència és que ja no hi ha balafiament. Quan vam arribar hi havia uns nivells d’endeutament impressionants que hem aconseguit reduir sense augmentar de manera significativa els impostos.
Ha sigut més difícil la convivència amb els seus socis socialistes en aquests quatre anys que en els anteriors?
Més o menys igual, els nostres socis socialistes són d’un altre partit i no pensen com nosaltres, per exemple, sobre el port, sobre l’urbanisme a Benimaclet, però a partir d’ací ens posem a parlar i arribem a acords i això és el significatiu. Vull destacar que aquest govern ha sigut el primer a aprovar pressupostos i en el 99% dels casos votem conjuntament. Per tant, discrepem en temes, però l’important és que arribem a posicions intermèdies i això és important, perquè veiem que hi ha una altra manera de veure les coses i ens controlem mútuament.
Si es reedita un govern local de coalició amb altres partits d’esquerres, hi haurà canvi de regidories?
Ací hi ha una idea que crec que ha de quedar clara. Quan comencem a parlar del nou govern, caldrà parlar dels serveis i de qui els portarà i jo, per descomptat, dins de Compromís, el que no vull fer és a dir: això és propietat o patrimoni d’algú, no. És bo fins i tot que vagen movent-se les posicions, perquè genera innovació i, sobretot, no genera vicis en el seu funcionament.
Sembla que hi ha un consens en el fet que la falta d’habitatge públic és un dels principals problemes en l’actualitat. Per què costa tant generar-ne des dels ajuntaments i com pensen revertir aquesta situació?
Precisament fa poc l’Estat va aprovar una nova Llei d’habitatge que era una cosa que estava 40 anys sense treballar-se. Crec que estem en un moment clau en què ens adonem a tots els nivells que cal treballar aquest tema. Estem passant de la propietat al lloguer. Això té un altre element i cal dir-ho. El PP a la Comunitat Valenciana va vendre 20.000 habitatges que han passat a les mans de particulars. Hem de generar un parc municipal, també autonòmic, i això té molts camins. Des del dret de tanteig i retracte pel qual es dona prioritat a l’Administració a l’hora de comprar un habitatge en procés de desnonament, i que ja ha possibilitat la compra a València de 120 habitatges. També la rehabilitació que activarem amb fons Next Generation en grups d’habitatges degradats dels anys 50 i 60, per exemple al barri de les Tendetes o al Cabanyal. Evidentment, cal fer habitatges, però també buscar mecanismes que ens conduïsquen al lloguer assequible, entre altres, ajudes. Quan vam arribar, no hi havia res i l’any que ve hi ha pressupostats tres milions.
Els apartaments turístics van lligats a la falta d’habitatge i a l’encariment dels lloguers. Com pensen controlar-los?
En aquest sentit, hem arribat a un consens amb el partit socialista per a fer un control estricte dels apartaments turístics no legals i caldrà crear un cos de policia específic per a aquest tema, igual que està la policia de barri, per exemple. A més cal modificar la legislació perquè no hi haja més apartaments turístics a la ciutat. Turisme sí, però d’hotel, que és el que genera llocs de treball. Ni turisme d’apartaments, que no es pot continuar ampliant, ni turisme de creuers, que cal limitar-lo seriosament.
Creu que és possible un consens respecte de l’ampliació del port de València? En quin punt?
Crec que sí que és possible, però cal intentar-ho. El que no es pot és dir que, com que ja està fet el dic, cal seguir avant com siga, no. Hi ha tres elements clau. El primer és com regenerem les platges del sud del port, és imprescindible, perquè hem perdut entre 60 i 80 metres de platja que, si continua així, acabaríem fins amb l’Albufera. El segon tema és que, si aquesta ampliació es fa, tindrem 14.000 contenidors a moure al dia. Això es pot fer d’alguna manera? Doncs es pot fer, però no, per exemple, amb l’accés nord. Es pot fer per ferrocarril, efectivament, però això caldrà planificar-ho amb una declaració d’impacte ambiental (DIA). En tercer lloc, les platges del Cabanyal i la Malva-rosa tindran un impacte visual molt important. És veritat que va avançant-se, i jo ho vull reconéixer, en l’electrificació del port i la introducció d’energies renovables, però, si no s’estudia tot d’una manera clara per a pal·liar aquests problemes, continuaré votant que no a l’ampliació.
Té solució la gestió de la Marina de València tenint en compte que l’Estat no està disposat a cedir el sòl portuari?
Bé, podem continuar parlant d’això, ara estem en època electoral, però quan passe haurem de parlar amb la Generalitat Valenciana. L’altre dia em vaig reunir amb el president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Joan Calabuig, i ja li vaig dir que, si el port vol entrar en la Marina, estarem encantats, que decidisquen. Si no volen entrar-hi, que ens ho diguen també. I amb els terrenys que no tenen ús portuari la cosa més lògica que es fa a Hamburg, Copenhaguen i a tot arreu és que passen al municipi. És una reivindicació que ja hem fet i que continuarem fent.
S’ha avançat molt en mobilitat sostenible. Quin seria el repte següent?
Sobretot, el transport metropolità. El gran problema d’aquesta ciutat en la mobilitat és que la gent al matí ha d’anar-se’n a treballar fora de la ciutat majoritàriament i a la vesprada ha de tornar a casa. Per què tenim aquest problema? Perquè tenim una Rodalia que han perdut milions d’usuaris i que estava previst que hi haguera unes inversions que no han arribat i tenim un metro i uns autobusos metropolitans que cal desenvolupar d’una manera clara. S’ha avançat en aquest tema, però s’han fet els primers passos solament. En la mobilitat de la ciutat, en aquests moments, el coll de botella són les entrades i les eixides. La mobilitat a la ciutat és majoritàriament sostenible, és a dir, transport públic, per als vianants i amb bici, patinet i fins i tot s’ha millorat la de persones dependents, que cada vegada usen més el carril bici.
L’oposició sempre els critica que l’EMT està en fallida. Quina és la situació de l’empresa municipal d’autobusos?
És que l’oposició parteix de la idea que l’EMT ha de ser una empresa que tinga beneficis i l’EMT és una empresa de serveis. A Madrid, per exemple, l’Ajuntament ha incrementat la seua aportació a l’empresa en una quantitat molt important. A Sevilla igual. L’EMT ha comprat 358 autobusos. En l’últim mandat del PP se’n van comprar només dos. En aquests moments, si agafes un bus de l’EMT, és difícil que agafes un autobús vell. El 2015 era difícil que n’agafares un de nou. Però, clar, els autobusos valen diners i t’has d’endeutar. Però l’EMT en aquests moments ha recuperat els nivells d’usuaris que van tindre el màxim el 2019. A més és el segon o tercer servei més ben valorat pels valencians, segons l’infobaròmetre que fem de manera periòdica.
Què significa la València de les places?
És un concepte interessant, em sembla important que cada barri, incloent-hi el centre, tinga una plaça en què els xiquets puguen jugar i s’hi puga socialitzar. Es tracta de fer barris de proximitat on d’alguna manera la socialització siga un element fonamental. Les primeres places en què solem pensar són les del centre, però no, al meu barri, a Pintor Segrelles, s’ha convertit en zona de vianants una plaça, en l’ermita d’Orriols, una altra, pràcticament en tots els barris estem col·locant places que siguen els nuclis dels diferents barris.
Quin resultat ha donat la setmana laboral de quatre dies i per què s’ha fet ací l’experiment?
S’hi ha fet l’experiment perquè teníem el mes d’abril amb tres dilluns festius i hem fet el trasllat d’un altre festiu a un altre dilluns per tindre l’experiència d’un mes. Jo crec que és important l’experiència, perquè reduir la jornada laboral té efectes i és bo que, al cap de 109 anys de la vaga de Barcelona de La Canadiense, quan es va reduir la jornada laboral a huit hores. Recorde el Noi del Sucre com un personatge famós per haver aconseguit aquesta negociació. És bo que parlem d’això. En aquests moments hi ha una sèrie d’elements tecnològics preocupants, des dels d’intel·ligència artificial, la robotització, canvis en la mobilitat, que ens diuen que la faena no serà una cosa que creixerà molt, sinó que té unes tendències a reduir-se importants. Doncs hi ha dues solucions, que la faena s’acumule en una persona fent pluriocupació, o que intentem repartir la faena i reduïm una mica la jornada laboral. Hi ha un altre component, la gent viu molt estressada i té dificultats per a cuidar la seua família. Reduir la jornada laboral ens hi ajuda. Dit això, és un assumpte dels treballadors, els sindicats i el Govern. Nosaltres amb aquesta experiència que estem avaluant el que volem és veure com s’ha comportat la ciutat i quins elements han sigut bons i quins han sigut perjudicials.
Què implicarà per a la ciutat la capitalitat verda europea?
Doncs, dues coses. Primer, un reconeixement d’alguna cosa que estem fent, que València és una ciutat que ha passat de ser la capital de la corrupció a ser cada vegada més sostenible. I un compromís de fer una ciutat que avança i que vol ser un aparador per a totes les ciutats d’Europa, que es pot avançar cap a la descarbonització, cap a una ciutat cada vegada més verda. Perquè ens agrade o no, el que ha dit l’ONU és seriós. Ens venen anys molt durs quant a les temperatures i l’única resposta que tenim no és posar un test, com diu la senyora Ayuso a Madrid, consisteix a fer una ciutat més verda.
És l’Albufera el contraexemple de la deterioració d’altres aiguamolls a Espanya?
És clar, fins i tot els flamencs ho diuen. Aquest element és evident, a mi m’agrada i és un homenatge a tota la gent que va defensar l’Albufera quan es començava a construir en aquell paratge, com s’ha fet en el Mar Menor o com es pretén fer a Doñana. L’Albufera s’ha preservat, en aquest moment està millorant com no ho havia fet en els últims 20 o 30 anys i és la joia de la corona de tots els elements verds de la ciutat. És el lloc més ben valorat pels valencians i valencianes.
Quant a urbanisme, continuen empantanats els plans del Grau i de Benimaclet. Es resoldrà en el pròxim mandat?
Sí, el primer que he de dir és que la resolució judicial de Benimaclet no és definitiva i hi recorrerem. Nosaltres pensem que els interessos de Metrovacesa no són els de la ciutat ni els del barri i nosaltres defensem els interessos del barri i de la transició entre la ciutat i l’horta. Això, els plantejaments de Metrovacesa no ho entenen, entenc que ells van al negoci, però això a nosaltres no ens correspon. Hi havia un acord pròxim que ara els tribunals han fet saltar per l’aire, però hi recorrerem i tenim mecanismes per a continuar treballant en aquesta direcció. En el cas del Grau, estem avançant i també hem arribat a acords, sobretot pel que fa a la solució que es dona al riu, que em deixa molt satisfet. Queda per veure l’estafa aquest d’aquell president de la Generalitat que deia que la Fórmula 1 no costaria un euro. I encara hi ha molts milions per pagar. Tot això hem de veure-ho, però va avançant-se.
Donen per impossible que el València CF accepte el conveni que van proposar i, si és així, quina solució donaran al nou estadi?
No, no ho done per impossible. Vull que s’acabe el camp, ho tinc clar, però vull que s’acabe en condicions i aquestes condicions l’alcalde no les rebaixarà, vull que arribe clar aquest missatge al senyor Peter Lim i a tothom. Hi ha unes condicions a complir i es continuaran exigint. Jo entenc que el senyor Lim somia que hi haja un canvi de Govern, però ho sent, perquè no hi haurà canvi i hauran d’acabar l’estadi en les condicions marcades.
Creu que el club ha arribat a alguna mena d’acord amb la candidata del PP?
Jo això no ho sé, el que sí que tinc clar és que estem davant un punt mort, esperant el resultat electoral. Estic segur que a partir del dia 28 ells hauran de decidir si volen avançar en aquesta direcció o què pensen fer, però jo he de dir al senyor Lim que ha de donar a l’afició del València CF el tracte que es mereix, i es mereix molt més bon tracte.
Com valora que no haja vingut a València mai a reunir-se amb vosté i amb el president del Govern valencià Ximo Puig per transmetre-li les seues intencions amb el club?
Les seues intencions amb el club, per desgràcia, són bastant clares i precisament hi ha hagut algun moviment judicial en aquest sentit. Tinc la sospita que per al senyor Lim el València CF és una empresa més i vull recordar a ell i a tots els que van votar en contra que els aficionats pogueren estar en els consells d’aquestes empreses que això no pot ser, que un club de futbol és una cosa més que una societat anònima, és també el sentiment de milers de persones, de les seues aficions, i això ha d’estar reflectit en les preses de decisions del València CF i de qualsevol altre club.