La sala de la Ciutat de la Justícia de València on se celebra el judici contra l’exdirectora de l’IVAM Consuelo Císcar comença el dia cada sessió amb les maquetes del difunt escultor Gerardo Rueda com a decoració. Després del pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció pel qual va eludir una condemna de presó en la primera peça separada del cas (per uns mòdics 75.000 euros d’indemnització a abonar conjuntament i solidàriament per l’exdirectora i dos acusats més), l’exdirectora de l’IVAM encara l’última causa per la qual està acusada, amb l’avantatge de les particularitats del món de l’art contemporani a favor seu.
Els tres magistrats que formen el tribunal de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València escolten en cada sessió acusats, testimonis i perits, davant les obres de l’escultor que un col·laborador de l’hereu de l’artista desplega cada dia. El ministeri fiscal i la Generalitat Valenciana sol·liciten una pena de sis anys de presó per a Consuelo Císcar, exdirectora de l’IVAM, com a autora dels presumptes delictes continuats de prevaricació, falsedat i malversació per l’adquisició de 96 obres de l’artista Gerardo Rueda. L’entitat Acció Cívica contra la Corrupció exerceix l’acusació popular.
El judici, en què han desfilat professionals de l’IVAM, perits i els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional encarregats de la investigació, també ha revelat les misèries i les baixeses morals del món de l’art contemporani, en el seu vessant del mercat i de la gestió pública museística. “Aquest judici és eminentment tecnicoartístic”, va dir la presidenta del tribunal en una de les sessions.
Les defenses de Consuelo Císcar, de l’ex-director economicofinancer del museu Juan Carlos Lledó (exgendre de la directora) i del fill adoptiu de l’artista, José Luis Rueda, han argumentat a l’uníson que l’adquisició de les obres de l’escultor va ser impecable i fins i tot un bon negoci per a les arques públiques, a pesar que gran part de les escultures han acabat en l’aparcament del centre logístic de la Generalitat Valenciana a Riba-roja de Túria.
La fiscal anticorrupció, Virginia Abad, afirma que Císcar i l’hereu de l’artista “van ordir un pla” al marge de la presidència i del Consell Rector de l’IVAM per a desviar fons públics a l’adquisició d’obres d’art de Gerardo Rueda com si foren originals “tot i que en realitat es tractava de reproduccions pòstumes amb un valor molt inferior a l’establit pel venedor i abonat” pel museu. No obstant això, les defenses al·leguen que l’hereu tenia un permís exprés de son pare adoptiu, a qui va conéixer amb 14 anys, per a fer obres post mortem de grans dimensions a partir de les maquetes fetes en vida.
La discussió, a vegades en termes impropis de l’àmbit penal, gira sobre la conveniència que un museu públic adquirisca les obres saltant-se les recomanacions ètiques i deontològiques internacionals que, no obstant això, no estan plasmades en la legislació espanyola. Tal com va destacar el perit Jaime Brihuega: “Si es repeteixen indefinidament [les obres], el que hem creat és la màquina de fer bitllets”.
L’acusada Consuelo Císcar, que va encapçalar l’etapa més pobra (artísticament) de l’IVAM, ha fet tota mena d’escarafalls i gestos durant les declaracions dels testimonis i els perits. En les sessions del judici, han aflorat les filies i les fòbies de l’exdirectora del museu i de l’hereu de l’artista, així com les baixeses de l’elegant món de l’art contemporani.
Les defenses han qüestionat sistemàticament els conservadors del museu que van detectar les presumptes irregularitats en l’adquisició de les obres, uns professionals que precisament es van caracteritzar per no passar per la pedra de l’exdirectora, dona del corrupte confés Rafael Blasco. Una directora, molt estimada entre els crítics més rellevants de l’art contemporani espanyol, que va catapultar sense massa dissimulació la carrera artística del seu fill Rablaci (acrònim de Rafael Blasco Císcar) i que fins i tot va arribar a organitzar una exposició del seu perruquer en un museu públic de primera línia.
L’hereu de l’artista, que va arribar a disculpar-se davant el tribunal per la seua efusió a l’hora de declarar, també ha sigut un dels protagonistes més singulars del judici. En una de les sessions més cridaneres, José Luis Rueda va arribar a acusar el director de l’Agència Valenciana Antifrau, Joan Llinares, d’odiar son pare, i fins i tot va declarar que Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern de Londres, va agredir en la Biennal de Venècia el difunt Tomás Llorens, un dels crítics més pròxims a Consuelo Císcar, juntament amb Francisco Calvo Serraller, autor de ressenyes afalagadores de l’obra de Rablaci (de l’obra del qual, després de l’etapa de sa mare en el museu, no s’ha tornat a saber res). El fill de l’artista va qualificar d’“extraordinària” l’etapa de Consuelo Císcar en la direcció del museu.
José Luis Rueda ha presumit en la vista oral dels seus grans coneixements artístics, malgrat no haver acabat la carrera d’història de l’art (“Jo tinc una col·lecció de 3.000 obres, què m’havia d’ensenyar un professor d’universitat?”, va declarar).
Malgrat les misèries humanes de l’àmbit artístic espanyol que han aflorat, les defenses tenen una bala en la recambra de la qual els magistrats del tribunal prenen nota. Uns certs aspectes de l’art estan poc o gens regulats en la legislació espanyola. Les defenses també s’han escudat en la “fluctuació del mercat de l’art” per justificar els preus pels quals l’IVAM va pagar les escultures, fetes amb ferralla, que ara decoren l’aparcament d’un magatzem de la Generalitat Valenciana.