Per primera vegada en 522 anys d’història, dos veïns de Gandia van presentar una denúncia pel nivell sonor que emeten les campanes de la insigne col·legiata de Gandia pel fet de superar els nivells màxims permesos per la normativa. Una lluita per a silenciar els bronzes que han mantingut contra l’Ajuntament, en què la justícia no els ha donat la raó, encara que, això sí, amb canvis per part del consistori per a reduir l’impacte sonor.
Els veïns, que viuen a tres carrers del campanar, es queixaven del nivell de soroll que arribava dins de les cases, amb 62,5 decibels per al toc d’hores i 60,1 en el toc dels quarts, cosa superava els 55 decibels màxims que marca la llei. Les queixes traslladades a l’Ajuntament van fer fruit, però no prou per als demandants, que finalment van decidir acudir a la justícia.
I per què implicava l’Ajuntament? Doncs, perquè des del segle XV, quan es va posar en marxa el rellotge del campanar, és l’Ajuntament de Gandia el que s’encarrega del seu manteniment “com un bé públic i servei a la ciutadania”, rellotge que té les seues pròpies campanes diferenciades de les del culte, de què s’ocupa la parròquia.
Precisament la parròquia, que ha mantingut una part activa en aquest procés, afirmava que “els veïns del centre històric de Gandia no donaven crèdit a aquesta denúncia, ja que als residents i les famílies de tota la vida del barri cèntric de la ciutat ducal els agradava i els agrada el so de les campanes, atés que així ho han manifestat diversos testimoniatges durant el procés judicial i que recull la sentència”. La parròquia assenyala que “els que viuen al costat del campanar i molt més a prop que aquests dos veïns, van manifestar la seua conformitat i el seu suport a aquest so habitual de la convivència i la vida en el centre de Gandia”.
Ara les campanes estan en silenci, però per la seguretat dels obrers que treballen en la restauració del campanar des de fa uns quants mesos. Quan tornen a sonar, ho faran com ho feien fins llavors, amb un nivell rebaixat, perquè l’Ajuntament sí que va atendre parcialment les queixes veïnals. Entre les mesures correctores, les campanes han deixat de sonar en horari principalment nocturn, entre les 22 i les 8, s’han eliminat també les repeticions i s’ha reduït la força de l’impacte del martell en els bronzes.
En la resolució de desestimació, el Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de València ha assenyalat finalment que “tant el toc de campanes, que té una configuració particular a la llibertat religiosa, com el marcatge de les hores pel rellotge, que té una tradició arrelada vinculada íntimament a la història de la ciutat, responen a aquest concepte de relació veïnal que s’ha d’entendre exclòs de les limitacions a les emissions acústiques”.
El so de les campanes –almenys en horari diürn– estarà protegit tant per la llibertat religiosa com per la funció social de la informació horària en la col·legiata de Gandia.