La jutgessa considera que el missatge d’alerta massiu als mòbils el dia de la DANA era “errat en el contingut”

La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja centra la seua investigació de la DANA del 29 d’octubre passat en l’“evitabilitat” de l’“aclaparador” nombre de defuncions. La instructora considera que l’alerta massiva remesa als mòbils el dia de la DANA, a més de “notablement” tardana (a les 20.11, quan la població estava literalment amb l’aigua al coll), contenia un missatge “errat en el contingut”. El text, competència de la Generalitat Valenciana segons el protocol, tan sols aconsellava que s’evitaren desplaçaments, a pesar que “moltes de les víctimes van morir sense eixir de la planta baixa del seu domicili, en baixar al garatge o simplement per estar en la via pública”, afig la jutgessa. “En definitiva, els danys materials no es podien evitar, les morts, sí”, conclou després de les declaracions de familiars i testimonis

La magistrada reitera, en una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, que les perquisicions se centren “en l’absència palmària d’avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se”. “Sobre això s’han manifestat reiteradament els familiars de les víctimes”, afirma la jutgessa, que també insisteix que l’Estatut d’autonomia “estableix com a competència exclusiva de la Generalitat [la] protecció civil”.

La magistrada precisa que la seua investigació se centra “exclusivament” en els presumptes homicidis i lesions imprudents que, de moment, comprén els morts en els partits judicials de Catarroja (76 morts) i Torrent (80), a més d’un desaparegut a Picassent i les lesions imprudents. No obstant això, la jutgessa al·ludeix a futures inhibicions d’altres jutjats pels mateixos fets relatius a la DANA. “L’assumpció total de les eventuals inhibicions totalitzaria un total de 224 morts i tres desapareguts”, indica la instructora.

La interlocutòria, referida a la querella de l’Associació de Damnificats DANA Horta Sud, recorda que la investigació exclou els danys per presumpta imprudència greu. “Resulta evident que la destrucció material que va assolar les poblacions ha tingut i tindrà un impacte emocional que es prolongarà durant llarg temps, però la seua reparació s’ha de portar en altres àmbits i jurisdiccions, no en la seu d’aquest procediment, respecte del qual ha de reiterar-se novament [que] investiga les defuncions i les lesions”, explica la magistrada.

Aquest fet, d’altra banda, no exclou que la reparació dels danys materials –“la destrucció que ha assolat les poblacions i que ha afectat milers de persones”– es puga obtindre en altres jurisdiccions alienes al procediment penal que instrueix la magistrada.

La querella de l’associació lamentava que des de fa més de dues dècades es podrien haver fet una sèrie d’obres que, a parer seu, haurien reduït l’impacte de la barrancada. “Són aquestes qüestions que incideixen en l’actuació política durant diverses dècades, en què estarien implicades diverses administracions, tant en l’àmbit de l’Administració central, autonòmica i fins i tot local”, recorda la jutgessa.

A més, la magistrada ja adverteix que la construcció en àrees inundables o la proposta de connexió del barranc de Poio amb el llit del Túria “manquen de relació” tant amb els responsables autonòmics d’Emergències com amb l’actual president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, un dels querellats per part de l’associació.

Una segona resolució respon a les diligències sol·licitades per l’acusació popular que exerceix Podem en el seu escrit de personació en la causa. La magistrada precisa que tant les actuacions del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) com de la remissió de l’Es-Alert ja són objecte de les diligències practicades.

El paper dels bombers

Podem també demanava que se sol·licitaren sengles informes sobre les actuacions dels bombers dependents de la Generalitat (forestals) i de l’Ajuntament de València, que especificaren la raó de la “falta de mobilització”. No obstant això, la jutgessa al·lega la “impossibilitat absoluta dels cossos de bombers d’evitar o simplement reduir l’altíssim nombre de defuncions o les lesions que van tindre lloc el 29 d’octubre”.

La magistrada sosté que no es pot establir una “relació de causalitat” entre les defuncions i la falta de desplegament dels bombers, ni que fora parcial, “precisament per com van perdre la vida les víctimes”.

Podem, per part seua, ha remés un escrit al jutjat en què precisa que la seua petició se centrava “específicament” a “comprovar la mobilització efectiva” dels cossos de bombers per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de València, sempre d’acord amb les queixes “públiques i notòries” d’alguns dels seus efectius per la seua “falta de mobilització”.

La formació morada considera que tindria rellevància penal i estableix una “relació causal” entre la falta de mobilització i l’“absència de rescat de víctimes que van morir arran de les riuades”.