LLEGIR EN CASTELLÀ
L'alerta de la Generalitat Valenciana va arribar automàticament a tots els mòbils de la província de València dimarts a les 20.12, quan molts ciutadans ja estaven atrapats en carreteres, baixos, urbanitzacions i fins i tot en centres comercials com el Bonaire. Es tracta de la pitjor tragèdia metorològica des de la pantanada de Tous el 1982. El balanç provisional s'eleva almenys a 62 morts.
Una font coneixedora de les interioritats de la gestió autonòmica de les emergències sosté que la Generalitat va reaccionar “tard”. Tot i reconeixent que hi ha “components imprevisibles” en una DANA, la mateixa font estima que la consellera de Justícia, Salomé Pradas, va convocar tard el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi): “Ho haurien d'haver fet abans”. Es tracta de l'òrgan que s'instal·la en aquest tipus de situacions al Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana i que s'avança als possibles escenaris i recursos necessaris i es coordina amb els responsables de carreteres i altres infraestructures per millorar-ne la resposta amb certa antelació. Una altra font vinculada a la seguretat considera que s'ha produït una “evident negligència política” i un “desastre sense pal·liatius” per la “manca de previsió”.
El missatge automàtic enviat per la Generalitat a les 20.12 advertia de “fortes pluges” i demanava evitar els desplaçaments per carretera. Tot i això, per a molts conductors i veïns de la província de València, especialment a les comarques de la Ribera i de l'Horta Sud, ja era tard. Una sensació de caos —fins i tot de col·lapse— es va instal·lar en tota la província de València i en la comarca d'Utiel-Requena, principals zones afectades. Deu hores abans, l'Aemet advertia de la situació d'alerta vermella en què es trobava la província de València i advertia de “perill extrem”.
A més, a les 17.30 hores la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va avisar de l'augment del cabal del riu Magre, “que podria assolir els 1.000 m3/s aigües avall de l'embassament de Forata”. Per això, va activar l'alerta hidrològica i va notificar als municipis riberencs del riu Magre i del riu Xúquer “des d'Algemesí fins a la desembocadura a Cullera”. Aquest cabal, explicaven, “implica que es poden produir desbordaments generalitzats en les àrees pròximes al riu”.
Centenars de ciutadans que esperaven ser rescatats van contactar en directe amb mitjans de comunicació com la televisió autonòmica À Punt narrant, desesperats, la seua pròpia situació o la de familiars. Les xarxes socials i familiars es van activar de seguida i nombrosos vídeos dantescs van circular per missatges de Whatsapp.
Mentre la Generalitat Valenciana llançava meres recomanacions fins a l'alerta automàtica de les 20.12, diverses institucions públiques i privades posaven els seus membres en alerta davant la que els venia al damunt. En una roda de premsa celebrada a les 13 hores al Palau de la Generalitat, Mazón va afirmar: “Segons la previsió, el temporal es desplaça cap a la regió muntanyenca de Conca, per la qual cosa s'espera que al voltant de les 18.00 disminuisca la intensitat en tota la resta de la Comunitat Valenciana.
No va ser així. Passades les 21h, el president Carlos Mazón va comparèixer al Centre de Coordinació d'Emergències, situat a l'Eliana, per reiterar la petició a la població que no eixira a les carreteres, especialment a la província de València, epicentre del desastre.
Molt abans, cap a les 17.45, Adif ja havia interromput la circulació de trens d'alta velocitat. El Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat va establir el nivell d'emergència pel temporal en situació 2 del pla especial d'inundacions en la província de València a les 19.30, quan ja s'havia desbordat el riu Magre als termes municipals de Carlet i Algemesí .
Col·lapse del 112
El telèfon del 112, del Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, va patir un col·lapse davant de l'allau de trucades d'auxili. Tot i que en cap moment va deixar de funcionar (donava to), tardava molt a atendre les trucades. Emergències de la Generalitat va advertir a la nit que el 112 no havia “caigut” sinó que el volum de trucades era “alt”. Posteriorment, es va activar el telèfon 900 365 112 per a l'atenció dels familiars dels desapareguts.
Poc després de les set del matí d'aquest dimecres, la Generalitat ha remès a tots els mòbils un missatge d'alerta automàtic que reiterava la petició d'evitar desplaçaments per carretera. A les 10.24 ha sonat una tercera alarma automàtica. Es tracta de l'alerta mòbil de protecció civil 'Es-alert', un sistema massiu i directe d'avís a la població que envia un missatge a cada telèfon mòbil amb un xiulet estrident i repetitiu.
La responsabilitat de la coordinació recau en l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, encapçalada pel secretari autonòmic, Emilio Argüeso, i enquadrada en la Conselleria de Justícia i Interior, dirigida per Salomé Pradas. I, en última instància, en el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
L'agenda oficial del responsable de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, disponible al portal de transparència GVA Oberta, detalla quatre reunions durant tot el matí de dimarts aparentment alienes al desastre que s'acostava.
El pitjor desastre des de la pantanada de Tous
El balanç provisional de víctimes, almenys 62 morts confirmats oficialment, situa l'històric desastre de la DANA molt per damunt dels danys personals i materials que va ocasionar la pantanada de Tous el 1982, amb una trentena de morts.
Tot i que encara no hi ha un balanç oficial de morts i desapareguts -els serveis d'emergència no poden accedir físicament a moltes zones inundades- ja s'han sentit les primeres veus crítiques amb la gestió de la Generalitat.
Joan Baldoví, portaveu de Compromís, ha dit que “avui no és el dia de demanar responsabilitats, que n'hi ha”. No obstant, Baldoví ha remarcat el paper dels serveis públics“ en situacions de catàstrofe i ha advertit: ”Ja vindran els dies de responsabilitats“.
Per la seua banda, Intersindical Valenciana ha criticat obertament la “ineficiàcia” de Carlos Mazón en la gestió de la DANA que, segons el parer del sindicat, ha posat “en risc la vida de centenars de milers de treballadors i treballadores”
També s'hi han expressat representants de la societat civil. Andrés Boix, professor de Dret de la Universitat de València, ha estat una de les veus més crítiques amb la gestió del desastre. Boix, en declaracions a aquest diari, considera que l'emergència d'aquest dimarts s'ha “tractat exactament igual que es va tractar la riuada del 1957 per part de les autoritats franquistes, que no van avisar la població”.
“És absolutament increïble i lamentable que l'alerta de la Generalitat arribe a les 20h de la vesprada quan ja s'han produït les inundacions, enxampant moltíssima gent tornant de la feina, en la feina o a casa, però sense poder protegir-se” , afirma.
Boix critica una “gestió tercermundeta” agreujada per unes infraestructures i una planificació urbanística que “des de la pantanada de Tous del 1982 sembla que no han millorat res”. “S'hauran de demanar moltíssimes responsabilitats perquè als responsables públics se'ls ha d'exigir un mínim de competència i professionalitat”, afegeix.
El professor de la UV denuncia que els responsables polítics de la gestió d'Emergències “estaven desapareguts i haurien d'haver estat coordinant i garantint que hi haguera informació per a la ciutadania”. A més, també fa referència al vessant judicial del desastre, amb el polèmic antecedent de la pantanada de Tous i les indemnitzacions.