Alberto Ramos Lizana (Castelló de la Plana, 1976), més conegut com a MC Alberto, és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Veterà divulgador del hip-hop, MC Alberto va encaminar la seua trajectòria professional fa quasi dues dècades cap a l’ensenyament, com a professor d’educació plàstica visual i dibuix en diversos centres docents valencians. Ha col·laborat des de mitjan dècada de 1990 com a redactor, cronista i fotògraf en Mondosonoro, Hip hop Nation i Hip hop Life Magazine i ha sigut presentador i director de programes musicoculturals en diverses ràdios i televisions.
“Vaig descobrir oficialment la cultura hip-hop en l’instant en què estava veient la pel·lícula Beat Street al cinema, el 1984, però ja abans d’aquest any, em sentia atret pel rap, el funk i la música disco que posaven els meus pares a casa. Els 80 els vaig viure amb molta intensitat, el breakdance, el rap i el grafit, per a mi va convertir aquella època en una cosa llegendària que em va marcar per a tota la vida”, conta en aquesta entrevista amb elDiario.es.
MC Alberto també s’encarrega de sessions musicals com a DJ i selector musical de hip-hop, reggae, funk i soul i ha gravat com a compositor dos àlbums: El ritmo de la calle: Retorno al pasado (Mésdemil, 2011) i el disc doble Vengan a ver (Mésdemil, 2015).
“La cultura hip-hop m’ha inspirat davant la vida i ha contribuït de manera decisiva a la construcció dels meus propis referents ètics. Vaig trobar en el hip-hop, d’una manera instintiva i natural, l’instrument apropiat per a definir la meua postura en el món i a mi mateix. Des d’una edat molt primerenca, em vaig adonar que el hip-hop és una eina educativa i de canvi social molt útil”, afirma l’artista.
Després de quatre dècades de trajectòria en l’escena hip-hop de Castelló, Alberto Ramos presenta Un viatge per les parets de Borriana a Vinaròs. Orígens del grafit a Castelló, editat per l’Ajuntament de Borriana. “Va ser tot tan passional i motivador que, a més de viure-ho, sempre vaig voler documentar-ho i, per aquest motiu, he volgut plasmar-lo quaranta anys després en les més de 400 pàgines del llibre”, diu MC Alberto. L’autor també difon l’obra en el compte d’Instagram @origengrafiticastello.
A què respon la necessitat de fer una història del grafit?
El llibre és el primer que arreplega la història del grafit des dels inicis a la província de Castelló, i constitueix un gran registre documental. Veia necessari fer-ho perquè dona valor com a forma d’expressió artística i cultural al grafit i al hip-hop, fugint dels estereotips i els tòpics habituals quan es tracta l’assumpte, per això la importància tant de les fotos històriques i imatges inèdites que s’inclouen com dels relats amb vivències narrades pels seus protagonistes en primera persona.
I també, sobretot, perquè s’ha parlat molt del tema en l’escena estatal, però semblava que a Castelló no haguera existit res o quasi res i aquest llibre deixa constància escrita i documental que no és així.
D’on naix aquest llibre?
En les 400 pàgines del llibre hi ha 40 anys d’investigació i recopilació d’arxius des que vaig veure per primera vegada al cinema la pel·lícula Beat Street el 1984. Hi ha molt d’esforç i dedicació, però, sobretot, molt d’amor i respecte a l’hora de tractar el tema. A més, hi ha dos fets que marquen la gènesi de la idea del llibre. El primer és una unitat didàctica sobre el grafit que vaig escriure el 1997, aprovada per la Universitat de València en l’assignatura Didàctica de la Història de l’Art, com a proposta per a alumnes universitaris que cursaven la llicenciatura d’Història de l’Art i triaven l’assignatura optativa Últimes Tendències Artístiques. L’altre va ser quan vaig escriure el capítol que concerneix el hip-hop i el grafit inclòs en el llibre Història del rock en la Comunidad Valenciana. 50 anys en la colònia mediterrània (Institut Valencià de la Música i Avantpress Edicions, 2004).
Com ha canviat el món del grafit des que vas començar?
Vaig començar a introduir-me en el món del grafit i la cultura hip-hop el 1984 i abans era tot més orgànic i natural; actualment és més aïna corporatiu i empresarial, però no per això significa que haja canviat el contingut quant a essència, sinó més aviat el continent, respecte de la institucionalització i la patrimonialització de l’art urbà. Cal conviure amb això i veure el costat positiu de l’evolució i l’eventualitat. Potser el grafit hui perd romanticisme, però guanya projecció, i la seua normalització ha afavorit saltar del carrer als museus creant un llegat de l’art mural com a eina educativa i de canvi social.
Amb molta tenacitat i esforç, s’ha fet un pas important en la professionalització de l’art del grafit i va reconeixent-se en l’àmbit artístic i fins i tot laboral. I això és tot un èxit. Ara l’art mural embelleix entorns urbans i transforma per igual grans ciutats i poblacions rurals, convertint-se, a més de museus a l’aire lliure, en atractiu turístic. Però tota aquesta fagocitació institucional del grafit ha de sumar i mai restar ni deixar en l’oblit la idiosincràsia intuïtiva i espontània de l’esperit lliure del grafit.
Com veus les noves generacions que comencen ara?
Les noves generacions venen molt fortes, fan unes creacions espectaculars tant en el grafit com el muralisme. Evidentment tenen més mitjans tècnics i més suports, tant de marques com en el terreny institucional, i en definitiva això és una cosa molt positiva. Els nous temps reclamen una altra manera tant d’expressar com de sentir i contemplar l’art. En aquest sentit, el grafit és un mecanisme comunicador molt potent del carrer i, sens dubte, una cosa que ja no té marxa arrere. El grafit ha aconseguit canviar l’imaginari estètic absolutament de totes les ciutats del món.
Hi ha un vincle entre la història de l’art urbà i l’acadèmia?
El llibre Un viatge per les parets de Borriana a Vinaròs. Orígens del grafit a Castelló és el resultat de tot un procés titànic de treball que es recull en més de 400 pàgines a tot color, on s’analitza amb rigor i profunditat les arrels a la província de Castelló d’una revolució cultural que ha canviat el món. Està sent molt enriquidor veure com va servint de llibre de consulta i estudi en l’àmbit docent per a l’alumnat que cursa Batxillerat Artístic, perquè en les proves de l’ABAU per a l’accés a la universitat els entra per a examen la pintura mural i el grafit i, com a conseqüència, em criden de centres educatius per a fer ponències i presentar el llibre.