Francisco Grau, el comptable de la trama corrupta liderada per l’exministre del PP Eduardo Zaplana, vol saber si la inhabilitació especial per a l’exercici de la seua professió per tres anys “es refereix a la professió col·legiada d’economista o a la de financer”. Així ho planteja en un escrit dirigit a la secció quarta de l’Audiència Provincial de València en què demana una esmena i un complement de la sentència del cas Erial que el va condemnar el 15 d’octubre passat a una pena de cinc anys de presó per un delicte de blanqueig de capitals i una multa de 20 milions d’euros, a més del pagament de les costes processals. Es tracta de la possibilitat d’aclariment d’una sentència després d’haver-se dictat, prevista en la Llei d’enjudiciament criminal.
En l’escrit, a què ha tingut accés elDiario.es, la defensa de Grau recorda que el condemnat té la doble condició d’economista i d’advocat, des que es va donar d’alta com a lletrat el 2017, un any abans de les detencions del cas Erial’. De l’aclariment depén el seu futur professional després del compliment de la pena de presó en cas d’una condemna ferma.
La seua participació en els fets està vinculada a la seua condició d’assessor fiscal. De fet, Joaquín Barceló Pachano, testaferro confés de Zaplana, va assegurar en una conversa telefònica intervinguda pels investigadors que Grau era l’“artífex” de l’“enginyeria” societària de la trama corrupta. Una tesi que avala plenament la sentència.
El fiscalista, que va formar part del consell d’administració de la fallida Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM, pel nom en castellà), era l’assessor fiscal de Zaplana i de la seua família. L’apartat de fets provats de la sentència acredita que en el “repartiment de funcions” de la trama, l’expolític del PP “va col·locar com a financer” per a la gestió de les comissions en empreses offshore en paradisos fiscals Paco Grau, “del seu cercle d’amistat més estret i que tenia els coneixements financers necessaris per a donar les ordres oportunes a Beatriz García Paesa”, la neboda del famós espia encarregada de la gestió de les firmes pantalla a Luxemburg.
El fiscalista, afig la sentència, “coneixia” la procedència il·lícita dels fons. El condemnat també va prestar els seus serveis en la inversió de les comissions blanquejades a Andorra i Panamà i en el seu retorn a Espanya mitjançant negocis immobiliaris i ús de grans quantitats en efectiu. Va ser ell qui “va idear l’entramat societari” de la trama, indica l’Audiència de València.
La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va trobar en l’escorcoll del seu habitatge el “compte de la vella”, nom literal del fitxer informàtic que detallava els moviments comptables de la trama.
L’escrit de Paco Grau també lamenta que la sentència li impose el pagament de les costes processals “sense més precisió”, per la qual cosa demana “precisar la quota”. La sentència també manté intervinguts béns del fiscalista “a l’efecte de garantir el compliment pels condemnats de les seues responsabilitats pecuniàries”. Així doncs, continuen bloquejats un total de 473.211 euros en comptes bancaris i fons d’inversió, a més del 40% d’un habitatge a Alacant i un vehicle Smart Fortwo. Els fons confiscats a la trama ascendeixen a un total d’11,5 milions d’euros.
La defensa del fiscalista recorda que entre les responsabilitats pecuniàries que poden assegurar-se mitjançant la fiança o l’embargament de béns no està la pena de multa, cosa que seria “tant com imposar una pena anticipada”. Grau va ser condemnat a una multa de 20 milions d’euros. La intervenció dels seus béns li sembla, “sens dubte, excessiva”.
L’escrit també planteja la necessitat de complement de la sentència per una “falta de pronunciament congruent” relativa a dues qüestions prèvies plantejades per la defensa de Francisco Grau en el judici oral: les preteses vulneracions del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions.