“Als pocs segons note que el seu colze em pressiona la cuixa. No dic res. Pense ingènuament que no es tracta d’un gest intencionat. Però l’acció persisteix. Aprofite que he de passar la pàgina del llibre que estic llegint per demostrar que m’he adonat de la intenció, que estic molt molesta i que no vull muntar un numeret enmig de tots els viatgers. Es tracta d’una situació molt incòmoda i desagradable. En canvi, el passatger persisteix. No recula, no desisteix.”
Així va relatar via Twitter la periodista d’À Punt, Clara Castelló, la desagradable situació que va patir a principis de gener a bord d’un autobús de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, un episodi d’assetjament sexual més comú del que sembla, ja no sols en els autobusos urbans, sinó en també en el metro, el tramvia o en qualsevol mitjà de transport o esdeveniment en què es puga produir una certa aglomeració o contacte físic entre persones.
Aquest és un dels factors amb què sol jugar l’assetjador, però no és l’únic. A això suma la por o el pudor de la víctima a posar-ho en evidència públicament, i molt menys a denunciar-ho davant les autoritats, com bé va explicar Castelló: “Sap que seria la meua paraula contra la seua. No n’hi ha proves. La màscara i la roba d’abric ho emparen. M’enfada no tindre la valentia suficient per a cridar. Per a posar-ho en evidència. M’alce del seient, li llance una mirada de menyspreu i em canvie de lloc”.
Per tractar de frenar aquest tipus d’actes delictius, l’EMT ha confirmat a elDiario.es que treballa en un protocol específic que posarà en marxa al llarg d’enguany, un pla que, asseguren, treballa abans que Castelló denunciara públicament l’episodi d’assetjament.
Sobre aquest cas en concret, expliquen que van contactar amb ella per traslladar-li la seua preocupació “davant aquesta mena d’agressions i demanar-li més informació (hora, línia, parada on va pujar, etc.) amb l’objectiu de traslladar informació al personal de conducció perquè estiga alerta”.
També comenten que es van posar a la seua disposició per si necessitava qualsevol cosa: “Per exemple, l’EMT sol facilitar imatges de les seues càmeres a bord dels autobusos quan ens ho requereix la Policia si hi ha alguna denúncia o facilita totes les dades tècniques de què disposem (hora, lloc, etc.). En aquest cas, de moment no tenim constància de cap denúncia ni se’ns ha requerit res. El que hem fet és elaborar un informe intern per tindre constància de la situació i que el personal de conducció puga detectar si es repeteix la situació”.
Sobre el nou protocol, prefereixen no revelar els detalls, però expliquen que tindrà en compte “les necessitats concretes que requereixen aquesta mena d’agressions”. Actualment, l’EMT té un protocol d’actuació quan es produeix algun tipus d’emergència a bord dels autobusos, que inclou tota mena d’agressions, també les agressions sexuals. Segons aquest protocol, quan el personal de conducció té constància de l’incident, ha de passar avís al Centre de Control perquè contacte amb la Policia Local.
No obstant això, aquest protocol no s’ha demostrat prou efectiu per a casos com el descrit per Castelló, ja que la majoria de les vegades queden invisibilitzats i silenciats, per això s’elaborarà un pla específic que tinga en compte aquest factor. De fet, des de l’EMT asseguren que només consta “alguna queixa molt puntual, però no recent” d’aquesta mena d’agressions.
“Estem molt sensibilitzats sobre això i continuem treballant per millorar la seguretat de les dones en l’autobús, que són les que estan més estan exposades a les situacions de risc. El problema de la seguretat per a les dones no és una cosa concreta del transport públic, sinó que es dona en qualsevol espai públic o privat”, asseguren fonts de l’entitat.
FGV tampoc té amb un protocol específic
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) tampoc té un protocol específic per a evitar casos d’assetjament sexual en el metro, el tramvia o el Tram en el cas d’Alacant i Castelló.
Fonts de l’entitat han explicat que tenen cambres en tots els vehicles i les estacions i que, a més, els vigilants de seguretat fan rondes de control. No obstant això, no descarten dur a terme campanyes específiques de conscienciació o prendre mesures addicionals.
Les mateixes fonts han informat que només tenen constància de dos casos registrats l’any 2019 a València i uns altres l’any 2020, també a València. No obstant això, aquests només són els casos que s’han denunciat per escrit, cosa que la majoria de les vegades les víctimes no fan.