LLEGIR EN CASTELLÀ
Entre la invisibilitat i l'apoderament. L'alumnat gitano de la Universitat de València. Aproximació qualitativa a la realitat. Així és com es diu l'estudi que s'ha presentat a la Facultat de Ciències Socials en commemoració del Dia del Poble Gitano, celebrat el 8 d'abril passat.
La principal dificultat d'accés a estudis universitaris recau sobre els recursos econòmics de l'entorn familiar, però també hi influeixen altres aspectes com la manca de referents familiars que hagen cursat estudis superiors i la pressió de mantenir una nota i no perdre la beca per no abandonar la carrera.
Aquestes dades estan en sintonia amb l'estudi que es va realitzar el 2021: “En aquesta investigació s'ha posat el focus en la perspectiva de gènere, ja que s'ha constatat més presència de dones gitanes a la universitat. Va ser interessant abordar el fet que no es coneixien i provenien de diferents llocs ”, expliquen els ponents.
La degana de la Facultat de Ciències Socials, Elena Mut, va insistir que, des de la Universitat de València, cal implicar-se en la integració de molts col·lectius i buscar eines que siguen inclusives i integradores. “S'ha produït un miratge que l'accés a la universitat és a l'abast de qualsevol i no és així. La classe social juga un pes molt important a l'hora de poder estudiar”, destaca.
Amb això, afegeix que els estudis realitzats demostren que la situació està molt llunyana de la desitjada: “L'estudiantat gitano mostra un enorme esforç per arribar fins ací. Amb les anàlisis hem volgut representar els elements que intervenen en aquesta minoria que ha pogut accedir, així com el seu context sociofamiliar i educatiu. Volem que la classe social, l'edat o el sistema sexe-gènere no siguen un impediment”.
Sylvia Martinez Gallego, vicerectora d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, ressalta que aquestes investigacions s'han pogut dur a terme amb el suport i la col·laboració de la Generalitat Valenciana mitjançant programes com Kumpania, servei que es va crear el 2019 amb motiu de millorar la situació socioeducativa de les infàncies i la joventut gitana.
Metodologia
Sobre la mostra escollida, el professor de sociologia Francisco Torres, un dels autors de l'estudi, explica que no hi ha dades estadístiques sobre el nombre d'universitaris gitanos, ja que infringiria la Directiva 2000/43/CE del Consell que impedeix elaborar qualsevol cens per motius d'ètnia o de religió.
“Hem fet una aproximació amb els 10 participants que van decidir formar part de la investigació. Cal destacar que va ser molt difícil trobar professorat que volgués participar. Busquem entre més de 25 i tots ens deien que mai no havien tingut algú d'ètnia gitana a classe”, manifesta.
Seguint en aquesta línia, la professora ajudant doctora al Departament de Sociologia i Antropologia Social, Yaiza Pérez, va subratllar que van trobar l'alumnat a través del mètode bola de neu (tècnica de mostreig en què els contactes van buscant persones que encaixen en la investigació), i que posteriorment, es van realitzar entrevistes grupals i individuals.
Barreres a què s'enfronten
El col·lectiu gitano és cada cop més heterogeni, i per tant, cada estudiant adopta un rol dins les aules: n'hi ha que prefereixen mantenir-se en l'anonimat (no expressar obertament la seua ètnia) i impedir qualsevol tipus de discriminació; i d'altres que adopten un sentit d'apoderament i de visibilitat sobre la seua cultura.
Una altra qüestió que reivindica l'estudiantat gitano és la manca d'informació durant el primer curs sobre els recursos a què poden accedir i el funcionament de la institució. Destaquen que estan trencant els esquemes dins de la cultura gitana en ser la primera generació que cursa estudis universitaris.
Respecte l'anterior, des de la Universitat de València s'impulsen ferramentes com el Servei d'Informació i Dinamització (Sedi), que ofereix suport i assessorament a l'estudiantat de qualsevol carrera, igual que el programa Baula que pretén formar i acompanyar a l'alumnat de primer curs, així com reforçar el seu vincle amb els estudis.
En el cas de les dones, afirmen que tenen una càrrega laboral i educativa superior a la que pot patir un home. Segons apareix citat a l'estudi, “se'ls assignen més responsabilitats dins del context familiar i tenen més control sobre el que poden fer o no fer. Denuncien que se senten fora de lloc tant en espais familiars, com universitaris i socials, ja que estan passant per una crisi d'identitat i estan en procés de construcció de nous models de gitaneïtat”.
R. V, graduada en el doble grau de Dret i Ade, assegura que és la primera vegada que la convoquen, des de la Universitat de València, per acudir a una jornada sobre el poble gitano: “Allò més difícil és trencar la barrera a la primera, i més sent dona. He hagut de lluitar sola. Quan vaig entrar a la universitat estava perduda.
Afegeix que seria essencial impulsar mecanismes d'acompanyament per a col·lectius invisibilitzats. A l'estudi, l'estudiant també destaca la necessitat de crear una xarxa de suport.
A les declaracions anteriors, es va sumar una dona gitana llicenciada en el Màster d'Advocacia: “Durant la carrera de dret, vaig haver d'aguantar comentaris esterotipats per part d'alguns professors quan s'exposaven exemples de delictes. Sempre es feia servir el gitano” .
En aquest mateix sentit, els participants de la recerca assenyalen que la universitat és un lloc inclusiu i segur, però que la relació amb alguns docents era escassa perquè havien rebut tractes discriminatoris per part seua.