L’IVI compleix 35 anys amb 100.000 naixements anuals: “Cada cinc minuts hi ha un xiquet que porta el nostre cognom”

L’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) celebra els 35 anys de creació amb xifres que els situen en l’avantguarda de la reproducció assistida a escala internacional. Concretament, l’any passat van aconseguir completar aproximadament 200.000 tractaments efectius, dels quals aproximadament van ser 100.000 naixements a l’any arreu del món: “Cada cinc minuts hi ha un xiquet amb el nostre cognom”.

Així és com ho han reflectit el doctor Ernesto Bosch i el professor José Remohí, directors de la clínica, que han subratllat també el creixement de prop de cinc punts en els tractaments, i al llarg del 2025, van arribant a set punts. En el cas dels pacients locals, hi ha un creixement del 15% respecte del 2023. “Ens sembla una cosa destacable, perquè mostra que, després de tots aquests anys, els valencians continuen depositant la seua confiança per a una cosa tan vital”, ha subratllat Bosch.

En aquest sentit, Remohí, un dels impulsors del centre, ha posat el focus en determinats tractaments més sol·licitats, com l’augment de la preservació d’òvuls, que representa el 20% del total, i amb què s’han multiplicat les xifres respecte del 2023: “Només en la clínica de València va haver-hi 600 procediments”. Aquest tipus de pacients és un dels que més recorren a l’IVI.

Una altra de les intervencions més populars és el mètode roba, tècnica en què una dona dona un òvul i una altra s’encarrega de gestar-lo per a poder compartir la maternitat. “A Espanya, cada dia tenim un cas o més d’un solament en la clínica de València i en la de Madrid”, han recalcat. 

Una altra de les dades a ressaltar és que les mares solteres i les parelles homosexuals s’han convertit en el perfil habitual de pacients que acudeixen a l’IVI. Concretament, el 10% dels xiquets en el territori nacional han nascut per reproducció assistida.

Així mateix, des de l’IVI desenvolupen investigacions amb un comité ètic d’experts independent que autoritza els projectes que es poden dur a terme. Segons confirmen aquestes fonts, el pressupost en investigació anual és de 12 milions d’euros. Al seu torn, l’equip de professionals s’encarrega d’impartir formació i docència a l’alumnat de la Universitat de València, a través d’una col·laboració amb la universitat.

Com a referents en la reproducció assistida, els equips de treball han sigut la filosofia que ha fet créixer l’IVI. “Han vingut metges d’altres països a formar-se ací. Els ginecòlegs, metges, embriòlegs, etc., han sigut capaços de créixer tot el que han volgut, fins i tot superant-nos, cosa que ens enorgulleix”, subratlla Bosch. 

A preguntes d’elDiario.es sobre la intel·ligència artificial en les seues intervencions, els alts càrrecs de l’institut han detallat que, en primera instància, la IA es va usar exclusivament per a processar imatges embrionàries i triar quin seria transferit. No obstant això, actualment aquesta tecnologia avançada s’ha traslladat a la qualitat oocitària per a aconseguir un pronòstic evolutiu que s’acurte: “És molt útil per a persones que venen a congelar-los. L’anàlisi ens permet mostrar a la pacient les possibilitats d’embaràs. En el terreny clínic, ens ajudarà en la personalització dels tractaments, com anticipar quants dies tardarà, per a ser més eficaços en utilització de recursos i temps, fent-los la vida més fàcil”, ha puntualitzat Bosch. 

Retard de maternitat

La píndola anticonceptiva va ser la primera revolució per a la vida de les dones, perquè “separava la seua vida sexual de la seua dependència amb la maternitat, i podien ser més lliures”, han destacat els directors.

Ara, el progrés en els drets en igualtat i la decisió individual de cada dona de triar sobre la seua vida social i professional, juntament amb els problemes estructurals econòmics, han propiciat que la maternitat es retarde, cosa que ha suposat l’augment en la demanda de les clíniques de reproducció assistida. “En les nostres consultes hi ha moltes dones per damunt de 40 anys”, han concretat. Espanya és el segon país amb taxa més baixa de natalitat, darrere d’Itàlia. 

A més, una de les causes d’infertilitat que han posat de manifest els experts és el “desplaçament del desig de maternitat i la condició biològica, que no hi acompanya”, cosa que ha incentivat la vitrificació d’òvuls: “En un futur, totes les dones voldran sotmetre’s a aquest tractament i quedar-se embarassades més tard”, han assegurat. Aquest procés de preservació de la fertilitat es va fer per primera vegada amb eficàcia el 2007, quan la doctora Ana Cobo va aconseguir congelar-los i que “continuaren funcionant”.

El preu de tractament in vitro convencional en els anys 90 equivalia aproximadament a 3,5 salaris almenys a Espanya, i el nombre de tractaments era de 5 o 6 per a tindre un xiquet a casa. Ara és de 2,5 salaris, no obstant això, el temps d’espera s’ha reduït a dos tractaments. 

En paraules de Remohí, si el nivell de vida de les dones fora de 110 anys “en bones condicions”, als 60 podrien quedar-se “perfectament embarassades, perquè per a nosaltres és molt fàcil aconseguir-ho”. 

Tot i això, un dels processos més complexos i que per a ells continua sent “el cavall de batalla” és la implantació embrionària, moment en què l’embrió ja format després de la fecundació s’adhereix a l’endometri i dona pas a la gestació.

A preguntes d’aquest mitjà sobre els pacients estrangers que aposten per l’IVI, “el mercat francés i alemany” és el més destacat, no obstant això, també ha augmentat la presència de ciutadans nord-americans que s’han traslladat a la clínica valenciana, “una cosa cridanera”, ha destacat Pellicer, així com procedents de Malta.