Tan sols un any després d’entrar en la majoria de les institucions, els dubtes sobre el finançament de Vox a la Comunitat Valenciana no han deixat d’augmentar. Les denúncies, lluny de vindre de la resta dels partits rivals, procedeixen dels seus propis militants o exmilitants.
La primera de totes es va formalitzar a Elx. Com va informar elDiario.es, uns quants components i exintegrants de la formació d’extrema dreta van presentar el 8 de juny passat davant la Fiscalia Anticorrupció d’Alacant un escrit de denúncia per presumpte finançament il·legal i blanqueig de capitals de l’agrupació d’Elx durant la campanya passada per a les eleccions autonòmiques i municipals.
El document situa a José María Mazón com el principal artífex dels pagaments en B. Parella de qui va ser portaveu i regidora de Vox Elx, Amparo Cerdá, fins que va dimitir el mes de gener passat, el document li atribueix la responsabilitat de nombrosos pagaments amb diners negres per a afavorir la imatge de Cerdá amb vista als comicis locals en què el partit ultra va aconseguir dos edils, Cerdá i Aurora Rodil.
En el cas de València, la denúncia presentada a la Fiscalia per presumptes irregularitats pel que fa a la tresoreria de Vox a la província de València ha donat lloc a diligències d’investigació penal i el cas s’ha traslladat a Anticorrupció, segons han confirmat fonts
del ministeri públic.
La denúncia parteix d’una militant del mateix partit d’extrema dreta. Hi acusa el president de la gestora actual de la formació a la província i líder autonòmic, José María Llanos, i el secretari general del partit a escala nacional, Javier Ortega-Smith, de ser coneixedors de l’existència d’una presumpta caixa B en l’agrupació provincial valenciana.
A Castelló, la direcció provincial encapçalada per Llanos Massó fa mesos que està enfrontada a un grup d’afiliats crítics amb la seua gestió. La diputada autonòmica i líder provincial de la formació ultra va arribar a etzibar als crítics, en una reunió tensa de la qual va informar aquest diari, que en Vox “les decisions no es prenen per votació i per majoria, açò no és Podem, no és un partit assembleari”. “El que vulga ajudar benvingut siga, el que vulga posar traves a les rodes, ho sent molt, no tenim obligació de comptar amb ells”, va resoldre Massó en aquella reunió, en què no van faltar crits i retrets.
La formació ultra ha perdut la representació a l’Ajuntament de Benicàssim, un dels cinc consistoris en què Vox tenia un regidor. L’edil José Carlos García Sampayo es va donar de baixa del partit de Santiago Abascal i va ingressar en el grup municipal de no adscrits. En una carta molt dura dirigida al secretari general, Javier Ortega-Smith, l’exregidor de Vox acusa la direcció provincial de Llanos Massó de dur a terme “accions dictatorials d’altres temps” amb “actituds immorals pròpies dels sàtrapes”. Així doncs, la formació ultra a Castelló ha vist que cinc dels seus càrrecs orgànics han dimitit en un any.
A l’Ajuntament de València, els dos regidors que ha obtingut la formació han mantingut enfrontaments sonats i la comunicació entre ells és inexistent. En un ple, tots dos van portar per separat propostes d’ajuda per a hostaleria davant la COVID-19 i es van negar a unificar-les com és habitual, fins i tot entre diferents partits que presenten mocions sobre un mateix tema.
En un altre ple de setembre de l’any passat, el portaveu José Gosálbez va retirar una moció presentada pel seu company Vicente Montañez, que va fer pública la seua discrepància amb aquesta decisió: “Aquest proponent i regidor no l’ha retirada (la moció) diga el que diga el seu portaveu”.
La situació a escala provincial tampoc és una bassa d’oli. El mes de setembre passat, el Comité Executiu Nacional de Vox va nomenar José María Llanos president de la gestora del partit a la província de València, una maniobra del líder del partit d’extrema dreta, Santiago Abascal, amb què va deixar clar que manté intacta la confiança en Llanos, que d’aquesta manera aglutina tot el poder per a controlar el partit i arraconar el sector més crític.