L’Audiència Provincial de València ha obligat una jutgessa a continuar investigant l’actuació de dos agents de la Policia Nacional durant la detenció de dos joves en l’aparcament d’una discoteca en la zona del port de València. La interlocutòria de la secció segona de l’Audiència, a què ha tingut accés eldiario.es, retrau a la instructora que ni tan sols haja demanat les imatges de les càmeres de videovigilància i li recorda les condemnes a Espanya per part del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat prou les denúncies de presumptes maltractaments policials.
L’enrevessat cas, que inclou denúncies encreuades entre agents i detinguts, es va iniciar el 4 d’agost de 2019, quan dos joves van intervindre en una “baralla de carrer” entre dues dones, una d’elles amiga de tots dos, en l’aparcament descobert d’una discoteca de la zona del port de València.
Dos homes, que segons els detinguts i uns quants testimonis no es van identificar com a agents de policia, van colpejar “amb una extensible” un dels joves que intentava separar les dones. El jove assegura que, “quan va arribar la policia d’uniforme, el van agafar entre quatre policies (...), el van tirar a terra i el van colpejar amb la porra a les cames i el genoll i al coll”. Els agents van patir contusions lleus i el jove que els va denunciar va aportar un comunicat mèdic de l’Hospital de Sagunt que reflecteix fractura de l’os nasal, uns quants hematomes i una cremada en el muscle dret.
Els dos joves van ser detinguts per atemptat contra l’autoritat i posats en llibertat aquell mateix dia. L’endemà, els dos detinguts i tres amigues van denunciar els agents per maltractament policial. El Jutjat d’Instrucció número 11 de València va acumular totes les denúncies encreuades i va prendre declaració com a perjudicats als dos agents. Uns quants policies de les patrulles que van acudir al lloc dels fets van declarar com a testimonis davant el jutge.
El testimoni més important, que va presenciar els fets des del principi, va declarar en seu judicial –contràriament al que indica l’atestat policial– que no va veure els agents identificar-se com a policies (ni ho van dir, ni van ensenyar les plaques). L’advocat d’un dels detinguts va demanar al jutge, sense èxit, que sol·licitara a l’empresa que gestiona l’aparcament on van ocórrer els fets els enregistraments de les càmeres de videovigilància.
La titular del Jutjat d’Instrucció número 11 de València, en una interlocutòria del 29 de novembre passat, va acordar el sobreseïment lliure de les actuacions pel que fa als agents, pel fet de considerar que els fets no són constitutius d’infracció penal. “L’actuació policial s’ajusta a la situació en què es trobaven els agents, no hi ha dubte sobre que s’hagueren identificat com a tals en reiterades ocasions, l’única cosa que van fer va ser solucionar la situació conflictiva existent, i els mitjans emprats van ser els necessaris per a apaivagar-la”, assenyala el magistrat.
Una vegada arxivades les denúncies contra els agents, el jutge va emetre una interlocutòria el 16 de desembre passat perquè les parts personades sol·licitaren l’obertura del judici oral contra el jove que “va colpejar un policia” i l’altre detingut, una resolució ratificada en una interlocutòria posterior del 19 de febrer.
La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha tombat aquestes actuacions i ha donat una garrotada ben severa a la jutgessa instructora. Els magistrats titlen, en una interlocutòria de l’11 de maig passat, de “precipitada” la decisió pel fet de no “haver-se investigat la totalitat dels fets en perjudici d’una de les parts del procediment i en indefensió d’aquests”. Considera que no s’ha practicat “cap diligència en l’aclariment dels fets esdevinguts, en la part d’aquests que poguera resultar favorable als denunciats policialment”.
L’Audiència Provincial de València recorda que el fet que els policies “s’identificaren o no” i “iniciaren l’agressió o no” és una “dada fonamental i imprescindible per a poder qualificar o no els fets com a delicte d’atemptat pel qual se’ls acusa”. L’acte critica que l’única diligència practicada sobre aquest tema és la declaració del testimoni que va presenciar els fets des del principi.
El testimoni, recorden els magistrats, “va ratificar tot els que els hui acusats van manifestar”. Així doncs, va declarar que els agents “no es van identificar mai com a policies, que no portaven cap placa visible penjant al coll, i que tots dos policies, en compte de mitjançar per solucionar un conflicte, van començar directament a colpejar les persones”.
La interlocutòria no oculta la seua sorpresa, ja que “davant de les cinc denúncies que ho afirmen així, i la testifical d’aquest testimoni, que ho ratifica, s’oposa, en exclusiva, el dir contrari dels funcionaris policials denunciats”. A l’Audiència de València li sembla “prematur” anar a judici oral sense haver pres declaració als agents “en qualitat d’investigats”. A més, la instructora no va sol·licitar com a prova els enregistraments de l’aparcament on van ocórrer els fets, cosa “que hauria resultat d’importància vital per al cas i que va ser sol·licitada per una de les defenses”.
La interlocutòria critica que no s’haja pres declaració com a testimonis de les altres joves presentes aquell dia i que van denunciar l’actuació policial. En aqueix cas, els agents denunciats podrien haver participat en l’interrogatori. Els magistrats avalen a més com a “prova objectiva corroboradora de les denúncies formulades” el comunicat mèdic de lesions d’un dels joves detinguts.
“Un dels denunciants té colps des de la cara fins a les cames, per davant i per darrere, i hematomes causats per les manilles, la qual cosa no són lesions que es presenten en les actuacions policials, ni tan sols en casos de resistència a la detenció”, diu l’acte.
Les “moradures en tots dos canells” del detingut són “suggestives d’una col·locació de les manilles inusualment serrades”, afig. El comunicat de lesions d’un dels detinguts “excedeix, en molt, del que constitueix un comunicat de lesions ‘comprensible’ després d’una detenció en què s’empren mitjans racionals”.
L’Audiència Provincial de València assenyala obertament que hi ha “indicis significatius que fan raonablement versemblants” les denúncies dels dos joves detinguts contra els policies. A més, recorda la interlocutòria, una de les joves (testimoni i denunciant) va manifestar que els agents “no estaven prèviament per la zona interposant una sanció per consum d’estupefaents, sinó que, per contra, eren els homes que acompanyaven les dones amb les quals es va originar la discussió amb el grup de joves a l’eixida d’una discoteca”.
“No sols és que els encausats reiteren que desconeixien que foren policies i que no es van identificar, sinó que fins a quatre persones més ho van corroborar així mateix”, assenyalen els magistrats. A més, una de les testimonis que va confirmar la versió dels detinguts va ser “esmentada expressament pels agents policials” com a “testimoni imparcial”.
Per si tot aquesta estirada d’orelles fóra poc, la interlocutòria retrau a la instructora que no verificara les denúncies dels joves, “la qual cosa pugna amb la totalitat de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem pel que fa al que ha de ser una investigació eficaç sense indefensió”.
Així doncs, els magistrats de l’Audiència recorden a la jutgessa les condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya “per inexistència d’una investigació eficaç per part de jutjats i tribunals, quan el que es denuncia, com en aquest cas, és un excés policial en la detenció”.