La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

L’empresa acusada de llavar diners negres de Rus manté cinc societats actives al Brasil valorades en 7,8 milions

Des de l’inici de la investigació del cas Taula, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil tenia a les seues mans informació detallada sobre les societats dels empresaris Ramón Lis March i Jaime Cabot Ivars a Espanya i a l’estranger. Els investigadors van fixar l’atenció singularment en una pretesa operació de blanqueig d’1,8 milions d’euros en negre a través de l’empresa immobiliària Geneva Fondo Inmobiliario SA, que era propietària del 20% de la firma d’Alfonso Rus Fabricación y Distribución del Mueble (FDM) SL. Segons va declarar el penedit Marcos Benavent davant els agents de l’institut armat, el soci de Geneva Ramón Lis March (mort el 2015) era amic íntim de Rus i tots dos tenien “societats interposades”.

Jaime Cabot Ivars, l’altre soci de Geneva imputat en el cas Taula, manté cinc societats actives al Brasil dedicades a projectes immobiliaris, segons la informació del Registre Mercantil de l’Estat de Salvador de Bahia a què ha tingut accés eldiario.es. Fins ara, la investigació del cas Taula s’havia centrat en una sola filial de la immobiliària Geneva Fondo Inmobiliario SA al país llatinoamericà. En realitat, la presumpta xarxa exterior de Taula compta amb sis societats, cinc de les quals actives, amb un capital social de 7,8 milions d’euros (34 milions de reals brasilers).

Jaime Cabot és administrador i soci d’unes quantes de les empreses dedicades als negocis immobiliaris a Salvador de Bahia (Brasil). Així doncs, la matriu espanyola posseeix Geneva Patrimonial Imobiliària do Brasil Ltda i Seleta Patrimonial Ltda, en la qual Cabot i el difunt Lis March figuren com a socis i administradors. La primera d’aquestes empreses té al seu torn Gephar Boulevard 161 Participações Ltda, de la qual Cabot és administrador i Philippe Fernand Louis Argoud soci. Juntament amb aquest últim també figura Juan Blasco Cabot com a soci i administrador de Phar Invest Ci Gestão de Participações Societárias Ltda.

Només Seleta Patrimonial Ltda va ser extingida el 2015. La resta de les empreses continuen actives en l’actualitat, encara que l’empresari Jaime Cabot declara a aquest diari que està “apartat de la direcció de Geneva des de fa anys”. Els últims moviments interns de Gephar Boulevard 161 Participações Ltda i de Geneva Patrimonial Imobiliária do Brasil Ltda es van produir el 17 i el 18 d’octubre de 2017, respectivament.

Els interessos immobiliaris de l’imputat en el cas Taula no acaben ací. L’empresa matriu espanyola també va obrir a la Gran Bretanya la signatura Albatroz Limited, al capdavant de la qual van estar Jaime Cabot i Ramón Lis, segons la informació mercantil britànica consultada per aquest diari. La societat, que compta amb uns actius de 191.630 euros (166.000 lliures esterlines) va presentar l’últim document mercantil, signat per Cabot Ivars, el 8 de març passat. L’empresari de Dénia afirma que fa anys que està desvinculat de la immobiliària Geneva. La empresa britànica de l’imputat té al seu torn al Brasil la firma Albatroz Patrimonial Limitada amb un capital social de 115.000 euros.

La Guàrdia Civil considera que la immobiliària Geneva i una empresa de Rus van fer una compravenda fictícia, per valor d’1,8 milions d’euros, amb la intenció de llavar diners negres del cobrament de comissions entre els anys 2005 i 2008. Rus sempre ha defensat que es tractava d’un favor per part del seu amic Ramón Lis, però la Guàrdia Civil considera que l’expresident de la Diputació hauria donat fons milionaris en B a alguna “de les persones de la societat Geneva” que tenia “capacitat i solvència econòmica per a aportar aquesta quantitat en diners A procedent dels seus comptes”. Així doncs, la destinació dels pretesos diners negres lliurats per Rus a la immobiliària “podria emprar-se per a la compra d’algun immoble al Brasil, tenint en compte les activitats i les relacions comercials del Grup Geneva”.

L’empresari Jaime Cabot va puntualitzar que el compte bancari de la immobiliària a Espanya era solidari (i no mancomunat). Segons la seua versió, l’operació del pretés blanqueig que analitza l’UCO en un informe que figura en el sumari del cas Taula, es va fer sense el seu coneixement. “El meu soci [el difunt Ramón Lis] va fer el que va voler i jo me’n vaig assabentar més de tres mesos després per la comptabilitat, la meua signatura no apareix en cap lloc”, assegura l’empresari de Dénia, que conclou que va ser una “ajuda” de Lis a Rus.

Sobre les empreses que encara manté actives al Brasil i a la Gran Bretanya, l’empresari imputat en Taula manté que es tracta de negocis “que podrien haver fet en qualsevol altre país”. Per part seua, fonts pròximes a l’expresident de la Diputació de València neguen que Rus fera negocis amb Lis al Brasil, encara que reconeixen una estreta relació d’amistat.

L’exfutbolista i empresari Ramón Lis va morir a 64 anys quan va esclatar el cas Taula. Nascut a Xirivella, en els anys 70 va competir en les files del Granada CF, del Reial Múrcia CF i de l’Alzira CF fins que es va retirar del futbol. A l’Alzira CF va ser vocal del seu equip directiu i Rus va intentar fitxar-lo per a l’Olímpic de Xàtiva.

El penedit Marcos Benavent va explicar en la seua declaració davant la Guàrdia Civil que Lis March, un home molt conegut a Alzira, era amic íntim de l’expresident de la Diputació de València, i que li arreglava “moltes coses en el terreny financer”. L’autodenominat ionqui dels diners va declarar que Lis “va estar al Brasil” on –suposa Benavent– “devien tindre negocis immobiliaris així com diferents terrenys pels comentaris que li feia Alfonso Rus”. Era una “espècie de gestor d’inversions d’Alfonso [Rus]”, va concloure Benavent.

Després de la defunció de Lis, els seus hereus han desfermat una guerra per una herència que inclou les societats al Brasil valorades en 7,8 milions. De moment, un jutge de Salvador de Bahia ha obligat quatre espanyols i un brasiler a fer-se la prova d’ADN per demostrar el seu parentiu amb Ramón Lis.