L’empresa pública de gestió mediambiental Vaersa ‘va regalar’ almenys 265.000 euros a la fundació que va organitzar la visita del papa el 2006. Va pagar sense facturar a la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies l’escenari per a la visita de Benet XVI i altres aspectes del muntatge de l’esdeveniment que no van ser reclamats després.
La Generalitat Valenciana va acordar subrogar el deute de la fundació, assumint el deute com a públic mentre l’actual líder de l PP, Isabel Bonig, era consellera d’Infraestructures. El càrrec portava parell el del consell de l’empresa pública, cosa que ha portat Bonig a declarar en el jutjat com a testimoni en la investigació del desviament de fons públics que es va produir en l’organització d’aqueix esdeveniment religiós.
El deute que la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies va contraure amb Vaersa mai es va cobrar i va acabar a compte de la Generalitat Valenciana. Va superar mig milió d’euros. Però, a més d’aquest import, en la comptabilitat de l’empresa pública consten desenes de pagaments relacionats amb l’organització de l’esdeveniment que no es van facturar després a la fundació, per la qual cosa tampoc es van reclamar. Així, l’empresa pública es va encarregar de pagar l’escenari en què va parlar el Papa, les passarel·les d’emergència i centenars d’objectes decoratius per a embellir la ciutat.
Entre les factures de Vaersa que mai es van reclamar figuren 34.080 euros en “compra de jardineres per l’ornament del recorregut del papa”; 58.578 euros en plantes, flors o tanques de fusta, així com “reubicació del piano i banc en la placeta”, 12.000 euros en lloguer d’una passarel·la per als vianants o pagaments de gasolina i dietes, segons la documentació a què ha tingut accés eldiario.es.
En algunes factures hi ha anotacions com ara “mà d’obra per a l’execució del conjunt de vials per a la V Trobada Mundial de les Famílies”, o algunes que porten per projecte “treballs en el riu Túria al seu pas per la ciutat”.
Condonació del deute
Segons va assenyalar el fiscal anticorrupció durant l’interrogatori a Bonig, no hi ha documentació que prove que Vaersa facturara a la Fundació aqueixos pagaments ni que s’elaboraren els encàrrecs, per la qual cosa les va assumir l’erari públic.
Bonig, en la declaració davant la jutgessa, es va parapetar en el fet no sabia res d’aqueixos 265.000 euros en pagaments, malgrat ser la consellera delegada de l’empresa en qualitat de consellera. Segons els àudios a què ha tingut accés eldiario.es, l’actual presidenta del PP va afirmar que coneixia en exclusiva la informació que li facilitava Enrique Simó, director de Vaersa. Aquest, segons Bonig, només li va parlar dels dos primers expedients per valor 519.000 euros, el deute que la portaveu popular afirma que “no es va condonar” sinó que es“ va subrogar” i afirma que Vaersa va cobrar. No obstant això, en diversos correus electrònics, l’anterior director, Felipe Espinosa, afirmava que hi havia 330.000 euros que corresponien a obres executades per l’empresa pública que “no s’han facturat a ningú”.
En la reunió en què es va decidir que la Generalitat assumiria la Fundació, amb la signatura de Bonig, es va acordar que “una vegada haja sigut ratificada pel Consell la subrogació”, “s’allibera de l’obligació de pagament” la fundació i “consent la seua liquidació” [del deute].
El desviament de fons públics de la visita del papa el 2006 està sota investigació en el Jutjat d’Instrucció número 5 de València. En la declaració, Bonig afirma que hi ha un informe de l’Advocacia que avalava la legalitat de la subrogació del deute de Vaersa i que va ser un acord amb la Conselleria d’Hisenda. Després d’obtindre aquest informe favorable, va passar a la comissió delegada del Consell encarregada d’aqueixa qüestió, en la qual la presidenta del PP assenyala Juan Carlos Moragues –llavors responsable d’Hisenda– com a president i Eusebio Monzó –llavors secretari autonòmic d’Hisenda– com a secretari de la comissió.
Segons els àudios a què ha tingut accés eldiario.es, el fiscal s’interessa pel paper de Monzó i apunta que la líder del PP “li l’esmenta molt”; “Hi té cap paper?” pregunta el fiscal, cosa a què Bonig respon: “Porta els expedients, hi té un paper, òbviament, és el que certifica que la comissió va adoptar aquest acord”.