La ultradreta extraparlamentària, a més de Vox, es va cobrar una peça de caça de primer ordre amb la dimissió de Mónica Oltra a conseqüència de la seua imputació en la causa que investigava la gestió de la Conselleria d’Igualtat pel que fa a la denúncia per abusos sexuals de l’exmarit de la dirigent de Compromís. Es tracta de la victòria política més gran en les últimes dècades de la galàxia ultra més extremista.
L’advocat José Luis Roberto, dirigent del grupuscle neofeixista España 2000 i propietari de l’empresa Levantina de Seguridad, va detectar una finestra d’oportunitat i es va oferir a representar gratuïtament, segons ha destacat unes quantes vegades, Teresa T., la menor que va denunciar l’educador Luis R. I., finalment condemnat a cinc anys de presó per abús sexual en una sentència confirmada pel Tribunal Suprem.
Roberto, un històric de la ultradreta valenciana, va justificar el seu paper de lletrat de l’acusació particular en la defensa d’una víctima espanyola blanca en contrast al pretés abús generalitzat dels menors no acompanyats, que en el discurs de l’extrema dreta apareixen retratats com a chupópteros de les ajudes públiques.
La metàfora era tan simple com efectista: mentre l’esquerra ajuda els bàrbars que es colen per la frontera sud de la Unió Europea, l’extrema dreta rescata la població oriünda desemparada pel sistema. A pesar que es tracta de menors pobres i desemparats, independentment del seu origen, color de pell o religió, la ultradreta pinta un quadre matusser, bast però efectiu en certs períodes històrics.
Les acusacions populars: Vox i Cristina Seguí
La sentència de l’Audiència Provincial de València que va condemnar l’educador, després de la repetició parcial del primer judici, va incloure crítiques a la gestió de la Conselleria d’Igualtat, en mans de Mónica Oltra, de Compromís. La denúncia de Roberto va propiciar el naixement d’una instrucció que es va saldar amb la dimissió d’Oltra de tots els seus càrrecs.
A la investigació, en mans del titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, es va sumar com a acusació popular Vox –una formació que governa actualment en la Generalitat Valenciana en aliança amb el PP zaplanista de Carlos Mazón– i l’associació Gobierna-te, de l’agitadora ultra Cristina Seguí.
Seguí va ser una de les fundadores de Vox a València. Amb una certa projecció inicial, va acabar trencant amb la formació de Santiago Abascal a causa de les dissensions internes. Pràcticament en solitari, l’agitadora ultra es va centrar més tard a pilotar l’acusació popular en el cas que va acabar amb la imputació i dimissió posterior d’Oltra.
El lletrat que exerceix la representació jurídica de l’associació és Pablo Delgado, advocat de Francisco Camps en les últimes causes que han afectat l’expresident valencià. De fet, Oltra va ressenyar en les Corts Valencianes una pretesa aliança de Camps, Seguí i l’empresari Alberto de Rosa contra ella.
En un segon pla, Vox ha exercit l’altra acusació popular, encara que amb un paper més secundari. Roberto, juntament amb Manuel Salazar (un altre lletrat de la ultradreta) també ha mantingut un perfil baix en la causa, deixant que el jutge instructor i el fiscal lideraren les perquisicions.
Ni el magistrat ni el representant del ministeri públic s’emmarquen en aquest perfil ideològic. Es tracta de dos juristes seriosos i de perfil tècnic. El jutge, Vicente Ríos, es va encarregar de la investigació del cas Emarsa, una trama de corrupció vinculada al PP que va ocasionar un saqueig descomunal a l’erari i que es va saldar amb condemnes severes de presó. En definitiva, un èxit judicial inqüestionable que avala la seua trajectòria com a instructor.
El paper i l’adscripció ideològica de les acusacions ha distorsionat el procés judicial des de l’inici. La principal investigada, dirigent de Compromís, sempre ha criticat la persecució ideològica que, a parer seu, va propiciar l’estratègia de la ultradreta en el cas. Oltra i l’espai polític a l’esquerra del PSOE, tant en l’àmbit valencià de Compromís com en l’estatal, han al·legat que la causa s’emmarca en una estratègia de lawfare (la utilització de la justícia amb finalitats polítiques).
El pretés ‘lawfare’
No obstant això, el fet que ni el jutge instructor ni el fiscal s’emmarquen en aquesta tendència debilita d’arrel l’argumentari arguït en matèria de lawfare. A diferència de l’emblemàtic cas de Luiz Inácio Lula da Silva, el president brasiler d’esquerres empresonat per un pretés cas de corrupció la sentència del qual va ser anul·lada pel Tribunal Suprem, en el cas d’Oltra el paper de l’instructor i del fiscal no té res a veure amb aquella acusació.
El jutge Sérgio Moro, posterior ministre de Justícia amb l’ultra Jair Bolsonaro, va conspirar amb el fiscal per a armar una acusació contra Lula, segons va revelar The Intercept. La condemna a Lula, un dirigent de l’esquerra llatinoamericana que es va convertir en objectiu prioritari de la dreta a l’altra banda de l’Atlàntic, va ser anul·lada i la seua penitència es va erigir en símbol indiscutible d’un lawfare de manual. Res més lluny del cas valencià.
De fet, Oltra mateixa –jurista de professió– va expressar la seua confiança en el sistema espanyol de justícia després de la seua declaració, de quasi huit hores, davant el jutge instructor. Els lletrats que representen les acusacions –la particular i les dues populars– estan directament vinculats a la ultradreta i no formen part de la tribu de penalistes habituals a València, llevat de Pablo Delgado, advocat de Gobierna-te.
Algunes maniobres de l’acusació popular de Cristina Seguí van tindre l’efecte paradoxal de donar un baló d’oxigen a la defensa d’Oltra. El jutge, a petició de Gobierna-te, va obrir una peça separada secreta per a analitzar desenes de milers de correus electrònics d’Oltra i el seu gabinet. Les conclusions de l’informe policial descartaven que la llavors vicepresidenta i consellera d’Igualtat maniobrara per a tapar els abusos del seu exmarit o per a beneficiar la seua situació processal. Tampoc va haver-hi cap intent d’esborrar correus, tal com especulava l’acusació popular en pla conspiracionista.
Roberto: “A veure si em donen una medalla”
Després de la imputació de Mónica Oltra, llavors aforada, per part de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la situació de la dirigent de Compromís es va fer insostenible fins a tal punt que va haver de dimitir. En la roda de premsa contundent que va fer per a anunciar la seua dimissió, a més d’altres assumptes, Oltra es va referir al paper de l’extrema dreta en la causa.
La relació entre les acusacions no ha sigut pacífica. José Luis Roberto i el seu entorn del grupuscle España 2000 van mantindre enfrontaments sonats en xarxes socials amb Cristina Seguí, amb el rerefons del trofeu de la dimissió d’Oltra. La víctima de l’exmarit, menor tutelada per la Generalitat Valenciana quan es van produir els abusos sexuals, va arribar a denunciar que havia sigut utilitzada amb finalitats estrictament polítiques, aliens a la seua delicada situació personal.
A més, Roberto va publicar una sèrie de missatges en xarxes socials de to més que indecorós: “Me la follaré sense tocar-li un pèl”, va escriure en Twitter el 4 de juny de 2022 en referència a Oltra. “A veure si em donen una medalla”, va postil·lar. (En un altre ordre de coses, el cap de la comissaria de Paterna va premiar uns mesos després José Luis Roberto, un guardó anul·lat posteriorment pel Ministeri de l’Interior, que va obrir una investigació a l’inspector en cap que va tindre la inoportuna ocurrència).
Després d’aquest missatge, pel que sembla esborrat, va reformular el seu anhel en un tuit publicat el 16 de juny, en ocasió de la imputació d’Oltra per part del TSJCV: “Al final et vaig portar a l’hort sense tocar-te un pèl”, va matisar l’empresari neofeixista, antic artífex d’una mena de patronal de la prostitució a Espanya.
La ultradreta extraparlamentària que representen Roberto i Seguí mai havien aconseguit una victòria política d’aquest calibre. El trofeu és una fita històrica per a tots dos personatges. I és que la dimissió d’Oltra va escapçar l’esquerra valenciana d’un dels seus principals actius polítics i va deixar Compromís en una situació anímica més que delicada.
El Pacte del Botànic, format per Compromís, el PSPV-PSOE i Unides Podem, va perdre les últimes eleccions autonòmiques després de dues legislatures governant. El popular Carlos Mazón va pactar amb Vox, que exerceix l’acusació popular en la causa, per a governar les institucions autonòmiques. Si bé no és fàcil concloure que la dimissió d’Oltra fora determinant per al resultat dels comicis, sens dubte va desestabilitzar profundament l’esquerra valenciana.
Un recorregut limitat
No obstant això, l’històric assoliment ha tingut un recorregut limitat. El jutge instructor ha decidit, sorprenentment, dictar el sobreseïment provisional per a Oltra i la resta dels investigats en una interlocutòria que destaca la falta d’indicis i que emmarca les acusacions contra l’ex-vicepresdenta en “meres sospites, conjectures o elucubracions”, però, en tot cas, no en indicis d’il·lícits penals.
La interlocutòria del jutge instructor, sòlida en la seua argumentació i robusta jurídicament, no és ferma. Les acusacions tenen fins dimarts que ve per a interposar un recurs d’apel·lació. Les acusacions ja han anunciat la intenció de recórrer contra la decisió del magistrat.
La resolució, de moment, denega diverses diligències sol·licitades tant per Vox com per l’acusació particular que exerceix José Luis Roberto pel que fa, respectivament, al trànsit de telefonades de Mónica Oltra i el seu equip i als informes de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana en la causa dels abusos sexuals. Les diligències no “contribuirien gens a l’esclariment dels fets”, considera la interlocutòria del jutge Ríos.
La resolució del jutge ha deixat noquejades les acusacions, que han mantingut un perfil baix des que es va dictar el sobreseïment dimarts passat. No obstant això, l’última paraula la té la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, encarregada de resoldre els recursos d’apel·lació d’aquesta instrucció.