El Pla Simplifica de la Generalitat Valenciana és de tot menys simple. Un decret de 187 pàgines, més de 120 articles i la modificació d’un centenar de lleis, decrets i ordres administratives. Una de les mesures estrela del Consell de Carlos Mazón, que ho defensa com una eina de reducció burocràtica, estalvi per a l’Administració i beneficis per als ciutadans pel fet de suprimir desenes de tràmits.
El text es va promocionar com una manera d’agilitzar la protecció de béns culturals, simplificar procediments d’ajuda a víctimes de violència masclista, fomentar la igualtat en empreses sense penalitzacions, eliminar l’obligatorietat de clàusules de responsabilitat social en contractació pública, agilitzar processos de personal sanitari i altres pretesos beneficis socials. Permet iniciar una activitat amb una declaració responsable, acurta terminis per a centres sociosanitaris concertats o de salut. Però el decret és, també, un colador de reformes que relaxa encara més els requisits ambientals per a grans projectes, amb focus especial en les plantes solars fotovoltaiques, la construcció i l’urbanisme.
Les Corts Valencianes han convalidat el decret amb la majoria del PP i Vox, però la ruptura del Govern bipartit i la petició de l’oposició porten al fet que es tramite com a projecte de llei, una fórmula que permetrà, si es donen les majories necessàries –és a dir, si Vox s’alia amb l’esquerra–, corregir algunes qüestions.
El decret crea una nova figura, la de projectes d’“interés autonòmic”, que n’unifica dues d’existents en matèria de projectes estratègics. Si una empresa promet una inversió de 50 milions d’euros i 200 ocupacions, podrà optar a aquesta figura; si és en una zona despoblada, no tindrà mínim. Si abans havia de presentar-ho l’Administració, ara partirà de la iniciativa privada i tindran caràcter de tramitació urgent. La figura porta avantatges com la finestreta única –un sol interlocutor, una sola via de control– , i, segons el cas, eximir el projecte de les llicències municipals d’obra i d’activitat i de les autoritzacions la regulació de les quals siga competència de la Generalitat. Són, segons el decret, “mesures urgents per a dinamitzar l’economia regional, facilitant la posada en marxa d’activitats econòmiques amb impacte positiu en ocupació i riquesa”. El Consell ja va eliminar l’obligació que aquestes propostes estratègiques isqueren a consulta pública. En teoria, els Projectes d’Interés Autonòmic no podran plantejar actuacions referides a usos residencials, però la llei preveu que “excepcionalment el Consell podrà aprovar la implantació d’usos residencials com a complementaris de l’ús principal i, en tot cas, sense que es puga sobrepassar el percentatge del 5% de l’edificabilitat total autoritzada”.
El decret també elimina l’obligatorietat dels plans que fixen el creixement dels municipis, cosa que venia donada en l’anomenada estratègia territorial. Modifica els plans territorials (el Pativel) i acurta la distància a què es pot construir en el litoral, que passa de 500 a 100 metres per als hotels. Pel que fa a les modificacions relatives a la tramitació d’instruments de planejament, amb la nova redacció, la consulta prèvia només caldrà en el cas de la redacció completa de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, dels Plans d’Acció Territorial i del Pla General estructural.
Una altra de les modificacions es refereix a l’empremta dels lobbies. Si durant l’elaboració d’un avantprojecte no s’han produït activitats d’influència relacionades amb l’avantprojecte o el projecte, no caldrà emetre un informe d’empremta dels grups d’interés negatiu per a la seua tramitació, com s’exigia fins ara, sinó una mera constatació en l’expedient d’aquesta circumstància per part de l’òrgan de tramitació.
Els partits de l’esquerra, el PSPV i Compromís, exigeixen la retirada del decret, perquè consideren que obri la porta a l’urbanisme sense control. Totes dues formacions han criticat la figura del decret ‘òmnibus’ i reclamen més controls administratius. El debat sobre la norma es reprendrà quan passe l’estiu.