LLEGIR EN CASTELLÀ
A més dels informes elaborats pel Consell Valencià de Cultura (CVC) sobre les anomenades lleis de ‘concòrdia’ i ‘llibertat’ educativa del Partit Popular i Vox, documents molt crítics amb aquests textos normatius de les formacions que donen suport al Consell de Carlos Mazón, l’entitat estatutària també ha elaborat un document per a valorar la proposició de llei sobre la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana a petició de José Ignacio Pastor, president d’honor de l’Associació Ciutadana i Comunicació (Acicom). Aquesta norma està, igual que les dues anteriors, en tramitació parlamentària.
Després d’analitzar la proposició de llei i les diferents compareixences parlamentàries, el Consell Valencià de Cultura relata les diferències entre tots dos textos: la “primera novetat i més important” que presenta la norma redactada per PP i Vox respecte de l’anterior llei del Botànic, encara en vigor, és la fusió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC) en una única entitat, la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA (CACVSA). Es constituirà com una societat anònima pública de la Generalitat integrada en el sector públic instrumental autonòmic que dependrà de Presidència de la Generalitat i serà regida per un consell d’administració i un director general.
Dels seus òrgans de direcció, alerten, desapareixen els membres procedents d’entitats no polítiques, incloent-hi els representants dels treballadors, així com el Consell de la Ciutadania. Així mateix, s’elimina el 35% mínim del temps d’emissió anual ara destinat a les obres d’audiovisuals elaborades per productors valencians independents i de producció original pròpia, així com la barrera del 20% de límit per a una empresa pel cost total contractat per a projectes de producció externa o pròpia externalitzada.
Adverteixen que desapareix el finançament mínim entre el 0,3 i el 0,6% en els pressupostos de la Generalitat i la menció del valencià com a llengua vehicular, de manera que no es garanteix l’ús i la protecció de la llengua. El control i el seguiment no econòmic de la nova corporació queda reduït a l’exercit per una comissió parlamentària. Per a la nova llei es proposa la creació d’una xarxa autonòmica de sinergia audiovisual i d’una plataforma audiovisual valenciana.
La llei “manca de concreció i consens”
La nova llei que pretén reformar la regulació del sector audiovisual valencià “no ha nascut del govern autonòmic, sinó del si de dos grups parlamentaris, els onze responsables dels quals han decidit presentar la seua proposta amb sol·licitud de tràmit d’urgència per les Corts Valencianes”. “Probablement a causa d’aquesta urgència”, sosté el CVC, el text legislatiu “manca de concreció i de consens”. “Defectes que amb seguretat s’haurien solucionat si la tramitació haguera seguit els canals propis d’un projecte de llei”, expliquen.
En la seua opinió, una reforma legislativa d’un assumpte “tan important” per al conjunt de la ciutadania “no hauria de dur-se a terme de manera precipitada i sense participació social”, ja que la “falta de concreció” en la proposició de llei “és especialment cridanera quant a temes tan importants com la implantació d’una plataforma audiovisual, la regulació, el cost i l’espai de la qual es desconeixen, la garantia d’una inversió mínima en els pressupostos de la Generalitat o el procés de consolidació de la plantilla actual”.
Participació dels treballadors
Quant a la falta de consens, consideren que resulta evident que ha d’assegurar-se la participació dels treballadors en els òrgans que regiran la nova corporació, així com la de professionals i representants socials que puguen col·laborar en l’assessorament de programació i continguts. Davant una “improbable modificació” de la tramitació legislativa que “poguera convertir l’actual proposició de llei en un projecte més assossegat i participatiu”, des del Consell Valencià de Cultura fan una sèrie de recomanacions
Des del CVC consideren “imprescindible” assegurar la participació dels treballadors en els òrgans de direcció de la nova corporació audiovisual, i també creuen que és necessària la continuació d’un òrgan assessor amb participació ciutadana, els membres de la qual siguen triats per professionals i entitats culturals. Quant al consell d’administració de CACVSA, consideren que hauria de ser referendat per les Corts per una majoria de dos terços.
La nova legislació, apunten que hauria de garantir la independència dels informatius “mitjançant recursos interns, professionals i imparcials”, a més de garantir un procés de consolidació de l’actual plantilla mitjançant un model “concret i just”; també són partidaris que la norma garantisca el treball dels actors i de les actrius valencians, tant d’interpretació com de doblatge, així com de la resta dels professionals del sector, “per a fer això, cal una aposta econòmica decidida per part de l’Administració”.
Garantir un “mínim” d’inversió de la Generalitat
El Consell Valencià de Cultura insisteix que ha de garantir-se un mínim d’inversió per part la Generalitat en l’ens públic del 0,45% del pressupost, “tenint en compte aquesta assignació com una inversió necessària per al desenvolupament del sector en la línia del que fan les comunitats autònomes més desenvolupades en aquest camp”. Aquesta assignació hauria de considerar-se “un punt de partida per a arribar en un futur a un 0,6% del pressupost”.
En la línia de l’expressat en un informe anterior del CVC sobre la ‘Ficció en l’audiovisual’, la televisió pública “hauria de fer efectiva la inversió del 6% dels seus ingressos en l’audiovisual, atés un criteri ampli, tal com es recull en la Llei estatal 7/2010”.
De la mateixa manera, es recomana recuperar el 35% mínim del temps d’emissió anual destinat a les obres d’audiovisuals elaborades per productors valencians independents i de producció original pròpia, així com sostenen que s’hauria de preveure un límit de contractació del 20% del total de la producció externalitzada amb una mateixa empresa: “Aquest límit no ha de superar-se en cap cas”.
La llei ha de preveure “amb claredat” que el valencià, “en tant que idioma amb un grau més baix de projecció comunicativa”, ha de ser la llengua vehicular de la ràdio i la televisió públiques.
I apunten que seria convenient introduir en la llei una ampliació i un avanç regulatiu sobre la xarxa autonòmica de sinergia i la plataforma audiovisual que pretenen implantar-se, “atesa la importància d’aquesta eina per a crear noves audiències i garantir l’eficiència del servei”: aquesta concreció “ha d’abastar des dels continguts per a xiquets i joves fins a les noves eines com ara pòdcasts, presència en xarxes socials, etcètera”. “Creiem important que es reculla en la nova llei la decisió d’impulsar programes d’incubació que contribuïsquen a la creació de nous formats”, conclou l’informe del Consell Valencià de Cultura.