El mal estat dels aiguamolls a Espanya és la causa per la qual els flamencs, una espècie aquàtica de molta mobilitat, es multipliquen en espais com a l’Albufera de València, amb milers d’individus a la recerca d’aigua i aliment.
“És normal que estiguen ací pel mal estat d’altres aiguamolls”, ha assegurat a EFE el delegat de SEO/Birdlife a la Comunitat Valenciana, Mario Giménez, arran de les denúncies d’associacions agràries que reclamen a les administracions mesures de control d’aquestes poblacions que ocasionen danys greus als seus cultius.
El flamenc rosat (Phoenicopterus roseus) és un ocell aquàtic de potes i coll llarguíssims, cua curta i plomatges entre blanquinosos i vermellosos, el peculiar bec dels quals (rom i molt corbat cap avall, amb una mandíbula ampla) és utilitzat per l’animal per a filtrar de l’aigua els elements menuts que componen el seu aliment.
La seua distribució abasta els llacs salobres i salins d’àmplies zones del món, així com llacunes costaneres i marenys d’Àfrica, el sud d’Europa (incloent-hi Espanya, Sardenya, Sicília i Xipre), el sud-oest d’Àsia –zones de Turquia– i fins i tot l’Índia.
Segons el dirigent de SEO/Birdlife, “no és anormal” la congregació de tants flamencs com es veu aquests dies en el Parc Natural de l’Albufera de València perquè necessiten aliment i recursos hídrics que no tenen en altres zones.
“El que no hauria de ser normal és que la resta dels aiguamolls estiguen en tan mal estat de conservació”, com per exemple, Doñana, ha lamentat.
Ha explicat que és “normal” que els agricultors estiguen preocupats per l’impacte de tants ocells, encara que és prompte per a saber com evolucionarà la situació i si arribarà a ser un problema de pes.
En un principi, no són de gran importància els danys que pateixen els arrossers, ha dit. Els problemes podrien donar-se a la primavera, si es mantingueren xifres tan elevades, però és prompte per a fer prediccions. “Al final d’abril segurament hi haurà menys” flamencs, ha declarat l’ecologista. “De fet, serà difícil que hi haja més flamencs, perquè en l’Albufera no en caben més”, afig categòric.
Mesures dissuasives
En altres entorns amb presència massiva d’aquesta mena d’ocells se solen aplicar “mesures dissuasives” per a espantar-los, explica Giménez, que detalla, per exemple, l’ús de canons que fan soroll o espantaocells.
No obstant això, es tracta de mesures que, si s’aplicaren, tindrien un èxit “relatiu” i d’escassa efectivitat en el cas de l’Albufera per les condicions mateixes de l’entorn.
“En zones com Doñana i el delta de l’Ebre els flamencs tenen zones àmplies per a fugir si són espantats”, però no ocorre igual a l’Albufera de València.
D’aquest entorn “és més complicat” tirar-los, perquè accedir-hi no els resulta atractiu, atés que no és el seu hàbitat i, d’altra banda, tenen poques zones diferents on establir-se si se n’anaren d’allí.
“És més difícil espantar un ocell si no se li dona una alternativa, i per això tendeixen a no anar-se’n tan fàcilment”, ha assegurat.
“No tenen moltes altres opcions; per tant, caldrà veure què passa finalment amb ells”, segons l’ecologista.
Una altra de les mesures que hauria d’implantar-se des de l’Administració per a compensar als agricultors serien accions de caràcter econòmic, comenta.